El set sempre ha estat una xifra carregada de simbolisme i significats. És un nombre primer, és el número atòmic del Nitrogen, les setmanes tenen set dies, hi ha set pecats capitals, gairebé tots els mamífers tenen set vèrtebres cervicals, els biòlegs diuen que hi ha set tipus diferents de virus, els canelobres de la tradició jueva tenen set braços, es parla de les set plagues d’Egipte, els set samurais, els set magnífics, els set nans de la Blancaneus, les set trompetes de l’Apocalipsi, els set regnes de Joc de Trons, els set inferns de Dante a la Divina Comèdia... el set no és un número qualsevol.
El balanç d’aquests darrers set anys indica tendències del moment en què es troba el món i la nostra realitat més propera. La natura segueix mostrant la seva força, no només ara amb el virus sinó també amb els incendis a Austràlia, els tsunamis a Àsia i els terratrèmols a Amèrica. La natura és viva i és fals que els humans la tinguem sota control, per molt que la tractem amb tecnologia i arrogància. Necessitem una altra manera de relacionar-nos amb el planeta i sembla que les noves generacions ho entenen millor, amb icones com Greta Thunberg o Felix Finkbeiner però sobre tot amb actituds molt més contundents envers la mobilitat, el plàstic o el consum.
"La natura és viva i és fals que els humans la tinguem sota control, per molt que la tractem amb tecnologia i arrogància"
També estem farts de com ens tractem entre nosaltres. El drama humà de la Mediterrània amb milions de persones disposades a morir abans que suportar les condicions de vida on els hem arraconat, la injustícia amb que els Governs impedeixen que les ONGs hi actuïn i com creix una ultradreta rància que nega els drets als qui no comparteixen bandera. El Me Too com a icona indignada de la passivitat amb qu+e tolerem com mitja humanitat menysté, vexa i fins tot assassina a l’altra meitat.
Moviments socials reivindicant canvis més contundents i ferms en com es gestiona el grup, en com es fa política. Col·lectius, països sencers, que ens diuen que no es senten ben tractats i que ja fa massa que miren de fer-se sentir. Aldarulls a Xile, armilles grogues a França, urnes a Catalunya... problemes de representativitat i de governança. Costa saber d’on ets i d’on vols ser, però molts volen marxar d’on sigui que estan. Sortides amb més o menys èxit, Brexits.
"Aldarulls a Xile, armilles grogues a França, urnes a Catalunya... problemes de representativitat i de governança"
En negocis i tecnologia també tothom parla de transformar. Hem estat dècades parlant d’informatitzar les coses, però aquests darrers set anys el terme més emprat ha estat el de transformació digital. I no ens referim només a 5G, blockchain, robotització, intel·ligència artificial, bases de dades i computació quàntica, sinó sobre tot a repensar els processos, guanyar en agilitat, evolucionar els productes cap a serveis, orientar-se a client i liderar la relació personalitzant el tracte tant com es pugui.
La presa de decisions en un context tant convuls necessita més que mai recolzar-se en la millor informació. Fiable i actualitzada, evitant nous paranys com les fake news i els deep fakes, i paranys de tota la vida com els interessats i els mediocres. Estem a la societat de la informació, i tant rellevant és a quina accedeixes com quina generes. És temps de dades i coneixement.
Set anys intensos, set anys de convulsions a la natura, a la societat, als negocis i a la vida. Aquesta setmana fa set anys que existeix VIA Empresa, set anys d’un digital econòmic en temps convulsos. Gràcies per ser-hi.