Si pot, no es jubili
09
de Gener
de
2017
Les últimes xifres d'atur conegudes han estat acompanyades per les declaracions de la consellera Dolors Bassa, qui ha afirmat que les actuals xifres d'atur ens situa en la mateixa situació anterior a la crisi. En aquest sentit, els Governs, tots independentment del seu color, fa temps que estan injectant en els cervells de la ciutadania que la crisi ja ha finalitzat, procés que compta amb el terreny adobat d'una ciutadania que desitja creure que això és així.
Utilitzar les xifres de desocupació serveixen per a tal fi perquè, efectivament, han descendit; però els Governs es queden aquí. Res diuen de la qualitat de l'ocupació que s'està creant ni on es crea: ocupació temporal i a temps parcial subremunerat amb les implicacions que això té en els ingressos per cotitzacions a la Seguretat Social.
Aquesta ciutadania obvia aquestes circumstàncies i consumeix, però consumeix des-estalviant i augmentant novament l'endeutament. L'ocupació? Quedem-nos amb una xifra: entre els anys 2001 i 2015 el salari real mitjà tan sols ha pujat, en tots aquests anys, l'1,98%. Amb una ocupació precària, temporal i subremunerada, de què poden sentir-se satisfets els governs respecte a l'ocupació?
La segona xifra que ens deixa aquest inici d'any és la pujada de les pensions un 0,25%. Amb aquesta situació, el pròxim any els pensionistes perdran poder adquisitiu; des de l'any 2005 no ho han perdut a causa de la baixíssima inflació que hi ha hagut en aquests anys, però el problema de les pensions no és d'un any, sinó de tendència. A Alemanya s'ha publicat un estudi que posa sobre la taula una xifra: tota aquella persona que no tingui avui dia un salari brut mensual de 3.000 euros o més, té moltes possibilitats de ser pobra quan es jubili. Traslladats aquests euros a Espanya, equivalen a 1.925 euros. Quantes persones perceben aquesta quantitat mensualment de tal manera que els permeti un estalvi previsió?
L'any que ve, el següent, a força de l'emissió de deute -una aberració, a la meva manera de veure- es pagaran les pensions, però en el mitjà termini aquesta situació és insostenible. D'aquí el suggeriment que sempre faig: els qui puguin seguir treballant, que no es jubilin.
Utilitzar les xifres de desocupació serveixen per a tal fi perquè, efectivament, han descendit; però els Governs es queden aquí. Res diuen de la qualitat de l'ocupació que s'està creant ni on es crea: ocupació temporal i a temps parcial subremunerat amb les implicacions que això té en els ingressos per cotitzacions a la Seguretat Social.
Aquesta ciutadania obvia aquestes circumstàncies i consumeix, però consumeix des-estalviant i augmentant novament l'endeutament. L'ocupació? Quedem-nos amb una xifra: entre els anys 2001 i 2015 el salari real mitjà tan sols ha pujat, en tots aquests anys, l'1,98%. Amb una ocupació precària, temporal i subremunerada, de què poden sentir-se satisfets els governs respecte a l'ocupació?
La segona xifra que ens deixa aquest inici d'any és la pujada de les pensions un 0,25%. Amb aquesta situació, el pròxim any els pensionistes perdran poder adquisitiu; des de l'any 2005 no ho han perdut a causa de la baixíssima inflació que hi ha hagut en aquests anys, però el problema de les pensions no és d'un any, sinó de tendència. A Alemanya s'ha publicat un estudi que posa sobre la taula una xifra: tota aquella persona que no tingui avui dia un salari brut mensual de 3.000 euros o més, té moltes possibilitats de ser pobra quan es jubili. Traslladats aquests euros a Espanya, equivalen a 1.925 euros. Quantes persones perceben aquesta quantitat mensualment de tal manera que els permeti un estalvi previsió?
L'any que ve, el següent, a força de l'emissió de deute -una aberració, a la meva manera de veure- es pagaran les pensions, però en el mitjà termini aquesta situació és insostenible. D'aquí el suggeriment que sempre faig: els qui puguin seguir treballant, que no es jubilin.