Sobre la vida dels llibres

Aquest és un diàleg que vaig tenir fa poc amb algú que m’estimo molt, sobre llibres i com els tractem mentre estan amb nosaltres.

-  Tú també t’atures cada vegada que veus l’aparador d’una llibreria i t’entretens mirant les portades perquè et penses que tindràs temps de llegir-los, o ets normal?

-  Tan iguals… a vegades fins i tot els compro

-  Sense remei. He substituït la tauleta de nit per una muntanya de llibres. Es barregen els que vull llegir amb els que no puc deixar de llegir una i altra vegada.

-  A la meva habitació acumulo els que vull llegir ja. N’hi deu haver una dotzena, potser més. A un prestatge d’una altra habitació acumulo els que vull llegir algun dia, allà n’hi ha molts més. I després n’hi ha altres, afortunadament menys, que ja he començat i estan per tot arreu. Al sofà, al lavabo, a la tauleta...

-  Tan iguals...

Hi ha cases on gairebé no hi entren llibres, i d’altres on si hi entren ja difícilment en sortiran

-  Hi ha un lloc a casa que és la biblioteca, allà només hi arriben els que ja he llegit i mereixen quedar-se a casa. Aquesta és la novetat, perquè abans els guardava tots i ara n’hi ha que tot i haver-los llegit i havent-me agradat no els vull guardar. Cada cop és més petita la quantitat de coses que vull esforçar-me a guardar i conservar. Serà l’edat, o la manca d’espai. Tinc un altre piló, enorme, de llibres per regalar. Son els que no penso llegir, o he llegit i no vull guardar. Quan hi ha dinar familiar vaig amb una capsa i l deixo a l’entrada, i cadascú agafa el que li ve de gust.

-  Tan iguals... El mateix amb les visites, que s’emportin el que els hi agradi del piló de desnonats. Tot sovint també vaig a la biblioteca del poble i deixo allà una capsa de llibres. Hi ha un prestatge que hauria de tenir el meu nom.

-  A la biblioteca de Sabadell no me’ls accepten. Em varen dir “fes una llista d’autors, títols, editorial i any de l’edició, i ja et direm quins volem”. Total, que els deixo al carrer al costat del contenidor de paper, però no dins. És maco tornar al cap d’una estona i veure que ja no hi són. Potser els ha agafat algú per vendre’ls a pes, però a mi m’agrada pensar que els ha recollit algú que els vol llegir o que sap a qui els pot regalar.

Hi ha altres cases on gairebé no hi entren llibres, i d’altres on si hi entren ja difícilment en sortiran. I tu, que estàs llegint aquest article, quina relació tens amb els llibres? Ves amb compte... diu de tu més del que t’imagines.