Som el que hackegem

La setmana passada us vaig explicar que tant a congressos com a botigues de discos de vinil sovint les joies es troben en les cares B i era per això que del MWC m'interessava poc la tecnologia que s'hi veu i molt la que no s'hi veu.

En general em preocupa poc el que fa la tecnologia i m'interessa molt el que fem amb la tecnologia. La diferència pot semblar subtil però no ho és: la funció última d'un giny –físic o digital– la hi donem en el moment de fer-lo servir, i sovint difereix de la del dissenyador o l'enginyer que el van crear.

I potser no ens n'adonem però això ho fem cada dia: fem servir la pantalla de bloqueig del mòbil com a llanterna –encara que el mòbil en tingui–, utilitzem Google com a diccionari en cas de dubte ortogràfic i sabem obrir missatges de Whatsapp sense que el nostre interlocutor se n'assabenti. Feu conversar un nen de primària amb la Siri del mòbil i veureu un tràiler del futur.

La tecnologia ens proposa solucions a problemes que o bé acceptem claus en mào adaptem d'acord amb la nostra experiència i necessitats individuals. Un cop resolts aquests problemes i basant-nos en les solucions que ens ha donat, li plantegem nous requeriments i el cicle torna a començar. Spotify, Netflix o Twitter serien exemples d'aquest procés iteratiu.

Utilitzar una tecnologia d'una manera per a la qual no ha estat dissenyada inicialment és el que es coneix com un hack. Tot i ser un neologisme recent provinent de l'anglès, de hackers n'hi ha hagut tota la vida, tots en coneixem i tots n'hem sigut en un moment o altre.

Un hack molt comú de quan jo era petit eren els papers de diari que ma mare posava a terra un cop fregat el pis, i un hacker que va canviar el món va ser en Manuel Jalón Corominas que l'any 1964 va hackejar un drap amb un bastó –o a l'inrevés, no ho sé– i va inventar el pal de fregar. Un altre hacker il·lustre va ser l'Enric Bernat que va pensar que un bastó punxat en un caramel seria una bona idea perquè els nens no s'embrutessin a l'hora de menjar. Picasso va hackejar les lleis de la perspectiva, Einstein les del temps, Dalí les de la percepció i Rosa Parks les del color.

Un agraïment etern a tots ells i en especial a les nostres mares.