La revolució d'innovació i sostenibilitat

La innovació ha passat de ser un incentiu per l'empresa a una necessitat. No és un clixé. És una realitat que ha vingut accelerada per la paraula del segle XXI, la sostenibilitat, però està entesa des dels tres eixos: ambiental, social i econòmic. El temps és el valor exponencial d'aquesta convergència. La societat i les empreses vivim en un compte enrere que suposa afrontar un canvi sistèmic en la forma que tenim d'operar, fer i pensar. Molts diuen que 2027 serà un punt i a part en aquest camí, però això ja ho veurem amb el temps.

Per això, les empreses hem d'estar preparades pel que ve, que implica per implementar nous processos, una nova cultura a l'empresa, noves tecnologies i afrontar noves regulacions, en definitiva, afrontar amb garanties una realitat ja no tan llunyana per fer el nostre futur immediat més viable. El passat 3, 4 i 5 de novembre vaig debatre aquests temes a la BNEW i Biz Barcelona sota la iniciativa Lab3040 impulsada per la Cambra de Barcelona i l'Agència de Desenvolupament de l'Àrea Metropolitana de Barcelona amb les àrees d'innovació d'empreses com Ibercaja, Naturgy, Celsa, Cofidis, TMB, Sorigué, Inclimo o AirPerfume, i aquestes van ser les 5 conclusions a les quals vaig arribar.

Primera conclusió: auge de tecnologies i Iniciatives disruptives

Estan apareixent noves tecnologies i iniciatives disruptives que ocasionaran un canvi sistèmic d'arrel en com convivim com a societat. La perspectiva ja no és tant la de reduir, més aviat s'enfoca en com aquestes ens ajuden a eliminar les externalitats negatives que emet una empresa i que, a canvi, generin solucions positives. I tot això, a més, accelerat en estar en un moment gairebé daurat, oportuníssim fins i tot, mai havien existit tantes tecnologies transversals que afectessin tants eixos diferents, però alhora amb les mateixes problemàtiques. Alguns focus i projectes en els quals s'estan treballant passen des de com ens alimentem, ens comuniquem, utilitzem l'aigua o consumim electricitat entre una infinitat d'iniciatives més.

Segona conclusió: bretxa entre tecnologia i consumidor

Estem aglutinant talent i capital treballant en aquesta adreça. No obstant això, vivim en la fase molt primerenca d'adopció ciutadana. Això implica que la tecnologia, idees i productes que es generen van per davant del que el consumidor i el mercat assumeix a una escala que realment impliqui aquest canvi. Quan mirem les dades específiques de la suma del cost per generar un producte més ecològic, anomenat green premium, encara no ens porta a una escalabilitat que faci realment un canvi important en moltes de les indústries on es generen aquestes noves propostes. Per aquest mateix motiu, és tan rellevant conjuminar esforços i iniciatives perquè l'Estat, el mercat i el consumidor treballin cap a la mateixa adreça, cap al camí d'una societat més sostenible.

Tercera conclusió: nous models de negoci

Aquesta nova "forma de fer" ens porta directament a una nova economia impulsada principalment per la Gig Economy, que implica abandonar la forma tradicional i impulsar una nova manera de generar riquesa. Bona prova d'això, per exemple, és que ja hem passat de pensar en "unicorns" en terme startup a "Camells" o "Zebres", que impliquen projectes sostenibles en el temps. Davant d'aquests nous temps i nova economia existeix una voluntat, però una clara bretxa en la regulació d'aquests nous models i que probablement és el taló d'Aquil·les en aquesta nova economia. Seguim amb models obsolets i falta de regulació de la vella economia que no s'adapta amb la rapidesa i eficiència necessària a les noves propostes. Per tant, ens veiem abocats a anar cap a un nou model en ple creixement, amb una adopció lenta pel ciutadà i complicada d'executar de manera reguladora, però necessària per a tots.

Quarta conclusió: més col·laboracions entre startups i corporacions

No és estrany que, segons les últimes dades d'inversió de la Fundación Bankinter, la inversió de corporacions en startups hagi estat dels principals eixos que han crescut mentre altres formes d'inversió s'han vist reduïdes respecte a altres anys. Té sentit, la corporació necessita que els generadors de noves solucions, és a dir, startups, universitats, i centres tecnològics i recerca, millorin els eixos clau més propers al core de negoci de la cadena de valor del procés actual.

Això té conseqüència en la rellevància de la innovació, que s'acosta més a resoldre les necessitats reals de l'empresa per la cursa cap a la sostenibilitat i negoci i no es converteix en una commodity, per la qual cosa, un cost o un element residual dins de la corporació. Les formes més típiques d'incorporar aquesta innovació han estat, des de models de col·laboració per realitzar prototips embrionaris, incubació de projectes o proves de concepte en fases primerenques, fins a models de col·laboració client-proveïdor per desenvolupar pilots en etapes més avançades o adquisicions per la corporació en noves empreses amb tracció al mercat i recorregut.

Cinquena conclusió: fons i capital cap a la nova economia

Vivim en una carrera a contrarellotge. Això implica focus i esforços per arribar als objectius proposats i una concentració de capital cap a aquesta nova economia amb els objectius marcats de 2030. No tan sols per corporacions, sinó també grans incentius i capital europeu i nacional per incentivar la sostenibilitat i que aquest canvi no només sigui proveït per bones intencions i noves maneres de fer, sinó que existeixen incentius i fons suficients perquè es donin aquests canvis. Això ho estem veient des de la part pública fins a la part privada, que en tots dos casos s'està injectant cada vegada més capital, estan sortint nous fons especialitzats i es genera més atractiu comercial per la gran evolució que aquest sector tindrà en els pròxims anys, arribant a un mercat d'alt creixement fins al 2030.

Potser, l'aprenentatge més gran que em porto d'aquest procés és que estem en un procés de canvi que no té marxa enrere i, per primera vegada en la història, estic veient com això està generant col·laboracions que fa anys serien impensables. La nova manera de fer negocis ha arribat per quedar-se.