Col·laboració startup i empresa tradicional: el millor dels dos mons

Cada vegada és més habitual que les empreses establertes utilitzin, com una de les seves estratègies d'innovació, la col·laboració amb startups (anomenat en anglès Corporate Venture), amb diferents modalitats de col·laboració que poden arribar fins i tot a la inversió. Aquests últims anys he treballat buscant optimitzar i maximitzar aquesta fórmula de col·laboració.

El primer aprenentatge sobre aquesta col·laboració (que pot ser més o menys compromesa i intensa) és que no és fàcil. L'empresa i les startups parlen idiomes diferents i necessiten normalment d'un traductor/interlocutor que faciliti l'enteniment.

Però comencem aclarint els conceptes d'startup i empresa.

Hi ha diverses definicions d'startup, però em centraré en dues:

1. La Viquipèdia ens diu que "una startup (o empresa emergent) és una estructura empresarial orientada a aconseguir un negoci escalable i repetible, amb capacitat per créixer molt ràpidament i, normalment, això s'aconsegueix recolzant-se en la tecnologia i en la innovació".

2. Steve Blank, emprenedor en sèrie, professor de Silicon Valley i impulsor de la metodologia Lean Startup, posa el focus en l'escalabilitat, definint-la de la següent forma: "una startup és una organització temporal dissenyada per buscar un model de negoci que sigui repetible i escalable".

És important ressaltar que qualsevol mena de negoci no és una startup. Podem veure en ambdues definicions algunes coses en comú: És necessari que tingui un alt potencial de creixement i per això ha de ser fàcilment escalable, quant a la seva grandària, i reproduïble, per portar aquest model de negoci a altres mercats (geogràfics, sectorials, etc.). A més, una startup sempre ha de tenir en la innovació la seva principal fortalesa i normalment tindrà un elevat component tecnològic.

Rellevant ressaltar que Steve Blank introdueix el que està en fase de cerca d'un model de negoci i jo afegiria que el seu origen neix normalment de la necessitat de solucionar, de forma fàcil, un problema gran.

Per contra, una empresa tradicional (o incumbent) podem definir-la com "un agent que organitza amb eficiència els factors econòmics per produir béns i serveis per al mercat amb l'ànim d'aconseguir certs objectius, és a dir, com un conjunt (sistema) d'elements humans, tècnics i financers, ordenats segons determinada jerarquia o estructura organitzativa i que dirigeix una funció directiva o empresària".

Aquí trobem la primera i per a mi més important diferència entre una empresa tradicional i una startup: l'exploració i l'explotació .Una empresa tradicional executa, mentre que una startup explora.

Precisament per aquest model d'exploració, les startups desenvolupen els seus productes amb menors inversions i costos i a major rapidesa que les empreses establertes i en cicles d'innovació més curts (lean startup) perquè necessiten assegurar la seva supervivència i validar el seu model de negoci en el menor temps possible.

És crucial remarcar que aquest caràcter innovador també implica una major incertesa i un índex més baix d'èxit que les empreses tradicionals (encara que és veritat que en l'entorn d'incertesa actual en el qual ens trobem, el temps mitjà de vida de les empreses s'està escurçant de forma accelerada).

El caràcter innovador també implica una major incertesa

Sempre he estat una ferma creient del model de col·laboració startup-empresa. Una té el que a l'altra li falta i si som capaces de construir aquest model de forma sòlida i beneficis per a ambdues estarem construint un avantatge competitiu molt rellevant.

I, Quines són les principals fortaleses de les startups, normalment en contraposició amb febleses de la companyia?

Però també cadascuna d'aquestes estructures empresarials té alguns desavantatges que podem minimitzar fruit d'aquesta col·laboració:

Aquestes capacitats i actius de tan diferents naturaleses, ben treballats, poden ajudar: a l'startup a créixer fruit de la seva col·laboració amb la companyia i a la companyia a innovar amb molt poc risc i comptant amb un talent que li seria molt difícil integrar en la companyia. En definitiva, serem capaces d'unir el millor dels mons i construir moltíssim més valor.