Startup vs. Pime?
12
d'Abril
de
2017
Act.
13
d'Abril
de
2017
Fa temps que volia escriure sobre startup i pimes, sobretot perquè el meu contacte diari amb les pimes deixa clar la situació d'abandonament d'aquest col·lectiu tan important per qualsevol economia d'un país seriós.
Vivim rodejats de conceptes moderns com startup que conviuen i sovint confonem amb altres tipus de negocis "de tota la vida" com són els autònoms o les pimes. La pregunta és evident: Quina és la diferència entre tots aquests negocis? La majoria de nosaltres utilitzem indiscriminadament el terme startup per definir empreses de nova creació sense tenir en compte la seva activitat ni la seva raó de ser.
En aquest context, el concepte startup, sovint associat a emprenedor, l'han rodejat d'una aurèola de romanticisme que sovint no té res a veure amb la realitat. La premsa i els governs de tron l'han mitificat tant que l'utilitzem per donar valor a un negoci o a una actitud. És la cara amable del món sovint gris, odiat i fustigat de l'empresari, fins a tal punt que és més agradable ser el CEO d'una startup que el Gerent d'una pime. L'ús indiscriminat de terminologia anglosaxona consolida encara més aquest prestigi que conferim a aquest tipus de negoci. Fins i tot hem canviat el concepte d'empresa pel d'iniciativa.
D'entrada, hem de tenir en compte que una startup té un component tecnològic i innovador molt marcat i que està a la base de la seva creació, mentre que l'autònom o la pime té una base més industrial, comercial o de serveis.
L'altre aspecte que hem de distingir és el tipus de creixement de les startups que acostuma a ser molt ràpid i exponencial mentre que per una pime, el projecte que es planteja és a mitjà i llarg termini apostant més per un creixement suau, controlat i lineal.
Aquesta diferència afecta inevitablement al tipus de llocs de treball que cadascuna d'elles crea. Una pime crearà llocs de treball en la zona on s'implanta, afavorint la implantació d'una estructura de societat que repercuteix en el desenvolupament del territori, participant de la riquesa del seu entorn. De l'altra banda, la startup sol apostar per llocs amb una altíssima qualificació tecnològica amb persones que tenen una gran mobilitat i que podrien treballar des de qualsevol lloc del món.
Un altre paràmetre és el finançament del projecte. A diferència de les startups que acostumen a optar pels Business Angels i altres rondes d'inversor externs, les pimes compten amb un capital propi al qual s'afegeixen diferents sistemes de finançament més tradicionals com poden ser el banc o la incorporació de socis capitalistes.
Quina de les dues és millor?
Seria molt atrevit i inconscient pensar que l'una és millor que l'altra perquè les dues són necessàries i poden ser complementaries per la sinergia que poden crear. Ara bé, les polítiques econòmiques no sempre van en aquesta direcció. Des de fa uns anys assistim a un desplegament de mitjans i recursos per afavorir la creació de startups com si aquests negocis poguessin convertir-se en el centre econòmic d'un país.
Un recent estudi de Spain Startups, revela que 9 de cada 10 startups no passava dels tres anys de vida. Així doncs, el risc que representa apostar només per aquest tipus de negoci, seria la ruïna per qualsevol país.
Per l'altra banda, parlant amb molt joves amb projectes de crear startups basades en la seva majoria en aplicacions per mòbil i altres sistemes de comunicació, m'he adonat que l'objectiu final no és tant crear i consolidar una empresa potent, sinó que somien a fer el "pelotazo" tecnològic, esperant que la seva idea pugui entrar en una ronda de finançament que els permeti desenvolupar el seu projecte per finalment intentar vendre'l a alguna companyia multinacional de l'estil Facebook, Google, o Microsoft.
M'ha decebut sentir joves que no tenien la més mínima intenció de convertir-se en pimes o en empresaris, amb tots els mals de cap que aquest tipus de negoci representa. Fins i tot, alguns d'ells senten un pànic escènic quan pensen que tard o d'hora es poden convertir en empresaris.
L'economia d'un país ha de trobar l'equilibri entre tots els models de negocis. Pensar que només les startup tecnològiques o els emprenedors per si sols poden consolidar econòmicament un país és fer volar coloms. Un país necessita una indústria potent, solida amb un alt nivell de productivitat i que aposti per la innovació. Les startups poden jugar un paper important a l'hora de trobar sinergies amb aquest teixit industrial més "clàssic" i que ara està immers en la famosa indústria 4.0. Aquesta mania de posar titular que esgarrifen.
Si estigmatitzem, castiguem i deixem de banda la pime i l'autònom per "consentir" l'emprenedor i les startup, correm el risc de perdre l'oportunitat de tenir una economia diversificada que la farà sòlida. Hem de creure que tenim prou experiència en el nostre país que durant 10 anys ha centrat els seus recursos en la construcció i negocis complementaris i que encara avui està pagant les conseqüències negatives d'aquesta híper-concentració.
Vivim rodejats de conceptes moderns com startup que conviuen i sovint confonem amb altres tipus de negocis "de tota la vida" com són els autònoms o les pimes. La pregunta és evident: Quina és la diferència entre tots aquests negocis? La majoria de nosaltres utilitzem indiscriminadament el terme startup per definir empreses de nova creació sense tenir en compte la seva activitat ni la seva raó de ser.
En aquest context, el concepte startup, sovint associat a emprenedor, l'han rodejat d'una aurèola de romanticisme que sovint no té res a veure amb la realitat. La premsa i els governs de tron l'han mitificat tant que l'utilitzem per donar valor a un negoci o a una actitud. És la cara amable del món sovint gris, odiat i fustigat de l'empresari, fins a tal punt que és més agradable ser el CEO d'una startup que el Gerent d'una pime. L'ús indiscriminat de terminologia anglosaxona consolida encara més aquest prestigi que conferim a aquest tipus de negoci. Fins i tot hem canviat el concepte d'empresa pel d'iniciativa.
D'entrada, hem de tenir en compte que una startup té un component tecnològic i innovador molt marcat i que està a la base de la seva creació, mentre que l'autònom o la pime té una base més industrial, comercial o de serveis.
L'altre aspecte que hem de distingir és el tipus de creixement de les startups que acostuma a ser molt ràpid i exponencial mentre que per una pime, el projecte que es planteja és a mitjà i llarg termini apostant més per un creixement suau, controlat i lineal.
Aquesta diferència afecta inevitablement al tipus de llocs de treball que cadascuna d'elles crea. Una pime crearà llocs de treball en la zona on s'implanta, afavorint la implantació d'una estructura de societat que repercuteix en el desenvolupament del territori, participant de la riquesa del seu entorn. De l'altra banda, la startup sol apostar per llocs amb una altíssima qualificació tecnològica amb persones que tenen una gran mobilitat i que podrien treballar des de qualsevol lloc del món.
Un altre paràmetre és el finançament del projecte. A diferència de les startups que acostumen a optar pels Business Angels i altres rondes d'inversor externs, les pimes compten amb un capital propi al qual s'afegeixen diferents sistemes de finançament més tradicionals com poden ser el banc o la incorporació de socis capitalistes.
Quina de les dues és millor?
Seria molt atrevit i inconscient pensar que l'una és millor que l'altra perquè les dues són necessàries i poden ser complementaries per la sinergia que poden crear. Ara bé, les polítiques econòmiques no sempre van en aquesta direcció. Des de fa uns anys assistim a un desplegament de mitjans i recursos per afavorir la creació de startups com si aquests negocis poguessin convertir-se en el centre econòmic d'un país.
Un recent estudi de Spain Startups, revela que 9 de cada 10 startups no passava dels tres anys de vida. Així doncs, el risc que representa apostar només per aquest tipus de negoci, seria la ruïna per qualsevol país.
Per l'altra banda, parlant amb molt joves amb projectes de crear startups basades en la seva majoria en aplicacions per mòbil i altres sistemes de comunicació, m'he adonat que l'objectiu final no és tant crear i consolidar una empresa potent, sinó que somien a fer el "pelotazo" tecnològic, esperant que la seva idea pugui entrar en una ronda de finançament que els permeti desenvolupar el seu projecte per finalment intentar vendre'l a alguna companyia multinacional de l'estil Facebook, Google, o Microsoft.
M'ha decebut sentir joves que no tenien la més mínima intenció de convertir-se en pimes o en empresaris, amb tots els mals de cap que aquest tipus de negoci representa. Fins i tot, alguns d'ells senten un pànic escènic quan pensen que tard o d'hora es poden convertir en empresaris.
L'economia d'un país ha de trobar l'equilibri entre tots els models de negocis. Pensar que només les startup tecnològiques o els emprenedors per si sols poden consolidar econòmicament un país és fer volar coloms. Un país necessita una indústria potent, solida amb un alt nivell de productivitat i que aposti per la innovació. Les startups poden jugar un paper important a l'hora de trobar sinergies amb aquest teixit industrial més "clàssic" i que ara està immers en la famosa indústria 4.0. Aquesta mania de posar titular que esgarrifen.
Si estigmatitzem, castiguem i deixem de banda la pime i l'autònom per "consentir" l'emprenedor i les startup, correm el risc de perdre l'oportunitat de tenir una economia diversificada que la farà sòlida. Hem de creure que tenim prou experiència en el nostre país que durant 10 anys ha centrat els seus recursos en la construcció i negocis complementaris i que encara avui està pagant les conseqüències negatives d'aquesta híper-concentració.