Encara avui una gran part del talent es perd pel camí

El passat 22 d’octubre se celebrava a Vilanova i la Geltrú el setè Congrés de Dones d’Empresa de la FEGP. Amb una trentena de ponències al voltant del tema Pensa, innova i actua en positiu, va ser un any més un esdeveniment de gran qualitat, que va posar en valor iniciatives i projectes empresarials sota lideratge femení. Mentre escoltàvem les experiències de dones competents, valentes i resolutives, ens va envair la sensació d’estar aconseguint èxits, d’estar normalitzant el paper de les dones en el món laboral.

Però, seguidament, Roser Xalabarder, presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, ens va fer tocar de peus a terra, quan va compartir algunes dades. És especialment significatiu el fet que mentre un 58% de les titulacions universitàries són de dones, només un 26% dels càrrecs de consells de direcció i un 5% de les direccions generals estan ocupades per dones.

Per tant, estem molt lluny de la normalitat. Una gran part del talent es perd pel camí i resta competitivitat a les nostres empreses. És cert que el legislador hi intenta incidir, per exemple, amb els plans d’igualtat que han de tenir totes les empreses de més de 50 treballadors, però no és suficient. Per arribar a la total igualtat cal que ens hi posem totes i tots.

L'única manera d'aconseguir una societat sense discriminació per gènere és incidint-hi des de les famílies

En primer lloc, jo crec que és bàsic apartar la idea que la lluita per la igualtat entre homes i dones en el món laboral és un problema de les dones. No és cert, ens ocupa a tots i totes! Ha de ser una lluita compartida a favor del dret de totes les persones a tenir les mateixes oportunitats. Cal que ens hi impliquem homes i dones, per poder viure en una societat més justa.

Per altra banda, la feina no pot començar a les empreses. Estic convençuda que l'única manera d’aconseguir una societat sense discriminació per gènere és incidint-hi des de les famílies. Els comportaments que els nens i nenes visualitzen a casa i els aprenentatges que adquireixen condicionen el seu comportament futur. Només si tots i totes eduquem els nostres fills i filles en aquest sentit aconseguirem una societat veritablement igualitària.

Les dones hem d'eliminar del nostre imaginari tots els tòpics que ens limiten, com el de "males mares" o "mares absents"

I per últim, voleu dir que sovint no som nosaltres mateixes les que ens posem límits? Les dones hem de poder desenvolupar les nostres carreres professionals en les mateixes condicions que els homes i la maternitat no ha de ser un impediment. Per tant, hem d’eliminar del nostre imaginari tòpics que ens limiten, com per exemple aquells que ens fan sentir “males mares” o “mares absents” perquè treballem. No s’hi val donar sempre la culpa a la resta, molts cops està a les nostres mans.