Assistint a un webinar d'Oriol Amat se'm va acudir aquesta columna. La millor forma d'empresarialment guanyar la partida a la Covid-19 és jugant bé les cartes que tenim; i la millor jugada és el repòquer d'asos. I si s'ensenyen els asos en l'ordre adequat encara millor.
Allunyar-se dels catastrofistes. Res hi ha més contagiós que el pessimisme. Els grans titulars de fi del món augmenten les audiències dels mitjans de comunicació. Diuen que un optimista és un pessimista mal informat. Com va dir Zig Ziglar, "espera el millor i preparat pel pitjor"; és a dir, hem de preveure tots els escenaris, però no deixar-nos arrossegar pels malastrucs.
Apostar per les persones. L'èxit empresarial sol ser fruit de treball en equip. Les persones no figuren al balanç, però poden ser el principal passiu i actiu de l'empresa. Pot-ser s'han de prendre decisions difícils respecte als equips de col·laboradors, però s'ha de fer tractant-los com ens agradaria ser tractats si estiguéssim al seu lloc. Hem de tenir en compte els perfils necessaris per fer front a la incertesa actual i a la realitat de l'endemà. Què podem fer per capacitar? El problema no és formar als col·laboradors i que se'n vagin, sinó no formar-los i que es quedin.
"Les persones no figuren al balanç, però poden ser el principal passiu i actiu de l'empresa"
Apuntalar caixa i marge. "Cash is king", menters i hi ha caixa hi ha esperança. Potser cal revisar les despeses, una a una, i els calendaris de pagament i cobrament, fent previsió setmanal de tresoreria a mesos vista. No està de més comprovar personalment que els saldos i disposicions de crèdits són els que es diuen, a vegades hi ha sorpreses desagradables. Si hi ha tresoreria pot-ser és convenient donar suport a proveïdors o clients, per garantir la seva continuïtat i fidelitat. Un cop assegurada la caixa cal prestar atenció a les vendes. I més en concret al benefici brut que generen, ja que és aquest el que paga les despeses.
Aprofitar oportunitats. En xinès la paraula crisi es representa mitjançant dos pictogrames, el primer vol dir perill, el segon, oportunitat. Es tracta d'amb ètica de "treure profit de l'embolic". Hi ha sectors que estan pujant a pesar de la situació. És possible que les oportunitats no surtin ara sinó dins d'uns mesos, ja que les coses bones no cauen amb rapidesa.
Aprendre. Sempre es pot aprendre, de l'experiència pròpia i aliena. Es pot aprendre què fer i què no fer. Un problema és que de vegades per aprendre el primer és ser capaç de desaprendre, de veure la realitat amb unes ulleres noves, de deixar l'"aquí sempre ho hem fet així". Un altre problema és que de vegades els aprenentatges s'obliden, i per això l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Uns aprenentatges de la Covid-19 són que som fràgils i que el món és petit. És quasi segur que molts hem après a fer reunions virtuals. És ben segur que jugant els nostres asos és més fàcil vèncer empresarialment a la Covid-19.