El misteri dels salaris TIC

Segons un recent article a La Vanguardia, "la precarietat i la inestabilitat s’han instal·lat entre els treballadors del sector de les Tecnologies d’Informació i Comunicacions (TIC)”. L’article fa referència a un estudi del sindicat Comissions Obreres, segons el qual “el talent digital està mal pagat, gairebé la meitat dels treballadors (45%) cobra menys de 22.000 euros bruts anuals, un salari inferior a la mitja espanyola (23.333 euros)”. La precarietat afecta especialment a les dones: el 54% cobra menys de 22.000 euros. L’escenari és terrorífic: elevada rotació i llargs terminis d’increments salarials, malgrat que un 55% dels empleats té títol universitari, i un 42% formació professional.

En paral·lel, sentim dir constantment que existeix una gran demanda de perfils tecnològics, i que moltes vacants queden sense cobrir per manca de professionals. VIA Empresa es feia ressò aquesta setmana d’un estudi de Barcelona Digital Talent, segons el qual mancaven 12.000 professionals tecnològics. Segons la Comissió Europea, mig milió de llocs de treball quedaran deserts aquest any pel dèficit d’especialistes en sistemes d’informació, cloud o intel·ligència artificial. Segons El País, “existeixen almenys 10.000 vacants del sector tecnològic a Espanya per manca de qualificació”, però “cada cop hi ha menys interessats en aquest tipus de formació”.

Aquestes notícies són contradictòries. Alguna cosa està passant, quan l’opinió pública i publicada rep i projecta missatges oposats. Si hi ha un gran dèficit de professionals en el sector, aleshores el mercat de treball s’ha d’autoregular mitjançant un increment de salaris per atreure més especialistes (i que aquests, amb millors salaris, siguin un referent pels joves a l’hora d’escollir carreres). És la famosa llei de l’oferta i la demanda. Si realment necessites un expert, pagues més per ell. Als EUA, els anomenats “perfils STEM” (Science, Technology, Engineering and Maths) clarament tenen sous per sobre de la mitja (87.000 dòlars per “professionals tecnològics ocupats en tasques tecnològiques”). Si, pel contrari, els salaris són baixos i la rotació elevada, com diu Comissions Obreres, és que hi ha un excés de professionals en un mercat amb poques vacants atractives i molta competència per les mateixes (acceptant salaris baixos).

"Si hi ha un gran dèficit de professionals en el sector, aleshores el mercat de treball s’ha d’autoregular mitjançant un increment de salaris"

Qui té raó? Hi ha dèficit de professionals en un mercat tecnològic sofisticat? (i per tant el mercat hauria de ser salarialment atractiu). Hi ha molts professionals competint per unes poques vacants, en un mercat saturat i per tant amb salaris precaris? O, potser, per alguna misteriosa raó no funciona la llei de l’oferta i la demanda en aquest sector? Una cosa és certa: si l’escenari salarial és el que presenta Comissions Obreres, aleshores serà difícil engrescar els joves que segueixin carreres tècniques.

Vaig llançar la paradoxa a Twitter i he rebut respostes que tampoc em donen la visió final de què està passant. Segons la revista Innovadores, en la línia de Comissions, “gairebé la meitat de treballadors qualificats acaben emigrant a l’estranger”, i “el sector TIC no compleix, ni de lluny les expectatives promeses”. En canvi, segons l’escola de negocis especialitzada en digitalització INESDI, “no podem cobrir les ofertes que arriben a la nostra borsa de treball”.

La cosa no està clara. Per explicar-la, podria ser que es generessin llocs de treball en sectors digitals o “tecnològics”, però amb menys velocitat i qualitat que les que es formen a escala internacional. Això seria coherent amb la poca intensitat tecnològica de la nostra economia (que, com no em canso de repetir, amb un 1,51% d’inversió en R+D sobre PIB a Catalunya o un 1,24% a Espanya, està 2 i 3 vegades per sota del que li tocaria per assolir posicions de lideratge). Mentrestant, Europa (on Alemanya ha estat considerada el país més innovador del món, segons el darrer ranking Bloomberg d’innovació) prem l’accelerador de l’R+D i estén a tota velocitat el model d’Indústria 4.0, a Espanya i Catalunya hi ha, comparativament, una carència de creació d’ocupació deep tech (de “tecnologia profunda”). Sí que es creen, però, vacants TIC en posicions de suport, en negocis no tecnològics; o en empreses caracteritzades com a tecnològiques però que realment tenen una baixa intensitat de despesa en R+D.

Per què els salaris són tan baixos? Potser perquè no responen realment a posicions “tecnològiques”? Potser perquè la inversió estructural en R+D és molt baixa i els models de negoci predominants competeixen en cost, o bé se sustenten en plataformes digitals poc intensives en creació d’ocupació? S’està “uberitzant” la indústria tecnològica? Cal seguir investigant per què es dóna aquesta paradoxa, però si realment els salaris tendeixen a la precarietat serà difícil estimular noves onades de professionals STEM, la qual cosa farà encara més difícil incrementar la inversió en R+D de la nostra economia, entrant així en un perillós cercle viciós econòmic.