Tecnologia: la dependència europea dels EUA i la Xina

A principis d'aquest mes de juliol, vaig assistir a un debat sobre humanisme tecnològic en el qual va estar present la informació relativa al fet que el sistema d'intel·ligència artificial de Google (LaMDA) tenia "sensibilitat", segons havia informat l'enginyer Lemoine de la companyia. De fet, fa uns dies, el mateix enginyer va explicar que LaMDA va contractar a un advocat perquè defensés els seus drets "com a persona".

Les informacions de l'enginyer van ser desmentides per Google i també per experts externs. Amb independència de l'exactitud en les apreciacions sobre la IA de google LaMDA, la veritat és que els avanços en aquest camp són importants i plantegen debats sobre la component ètica de la intel·ligència artificial.

La Unió Europea porta un enorme retard quant a desenvolupament tecnològic i això li resta autonomia i capacitat de decisió

El que si és cert, segons les dades de l'OCDE, que els EUA inverteixen uns 45 mil milions d'euros a l'any en intel·ligència artificial i la Xina uns 20.000 milions. El domini en aquest camp per part de les dues potències és enorme, de fet, la Universitat de Stanford va explicar que l'any 2020 el 19,8% del total de les referències acadèmiques sobre IA es referien a a científics nord-americans i el 20,7% a científics xinesos. La Unió Europea porta un enorme retard quant a desenvolupament tecnològic i això li resta autonomia i capacitat de decisió. Per aquest motiu, el 2021 la UE va decidir invertir uns 10.000 milions anuals, per tancar la bretxa en intel·ligència artificial i blockchain amb els EUA i la Xina. Aconseguir-ho és una missió titànica.

La inversió en intel·ligència artificial és només la punta d'iceberg del que ocorre als EUA i la Xina, ells inverteixen en múltiples camps tècnics científics. Serveixi com a exemple els seus esforços en computació. Xina disposa de 173 supercomputadors que figuren en la "classificació Top500 de supercomputadors capdavanters" i la computadora Sunway TaihuLight, que ja entre 2016 i 2018 va ser classificada com una de les computadores més poderoses del món, ha evolucionat i probablement sigui la més potent segons algunes informacions sorgides a la conferència Practice of Parallel Programming 2022. Inversions i assoliments que van acompanyats amb significatius avanços en computació quàntica; en projectes de transformació enèrgica concretats en energia nuclear de fissió i fusió, l'aplicació de nous materials en les plaques fotovoltaiques o les turbines eòliques marítimes. També, les seves inversions en projectes innovadors que poden revolucionar el transport, vols hipersònics, cotxes autònoms o motors d'ions per a desplaçaments espacials. Sense oblidar la seva iniciativa per instal·lar una base permanent a la Lluna.

La Unió Europea té molts deures pendents en inversió tècnico-científica i especialment en innovació. Com em deia un amic, després del debat que feia referència a l'inici, "Europa viu de nou, 1600 anys després, la dolça decadència romana que es va perllongar fins a l'any 476. O els europeus canviem molt les nostres actituds o formes d'afrontar els problemes propis de la vella Europa o els nostres néts ho tindran molt complex, per no dir molt malament'.

Cal invirtir molt més en R+D+i, per evitar la dependència de tercers i preservar el nostre model sociocultural i l'estat de benestar que caracteritza la Unió

Uns deures pendents que hauria d'assumir amb urgència, atenent que el nou eix de decisió mundial s'ha traslladat de l'Atlàntic al Pacífic, fonamentalment perquè la Xina té una economia d'alt creixement des de fa dècades, és una potència militar altament tecnificada, el seu PIB és el segon del món, darrere dels EUA. Técapacitat i recursos per canviar les regles del joc en àmbits clau i és el primer inversor en molts països de Llatinoamèrica i Àfrica. A més, la seva presència a Europa en sectors estratègics és molt significativa.

És difícil saber si La UE podrà recuperar el terreny perdut quant a l'autonomia tecnològica, però el que sí sabem és que cal invirtir molt més en R+D+i, per evitar la dependència de tercers i preservar el nostre model sociocultural i l'estat de benestar que caracteritza a la Unió.

Els fons Next Generation són l'última oportunitat, usar-los bé depèn de cada un dels Estats que han de decidir si preservar un present precari o construir un futur de progrés potenciant l'R+D i la indústria, especialment, la d'aquells sectors amb més capacitat d'assimilar els avanços tècnic científics i aplicar la innovació