Tecnologia, fi de la privacitat?
26
de Setembre
de
2016
Recentment he assistit a una sessió de treball sobre processos industrials 4.0 i la creixent presència de productes i serveis que incorporen algorismes d'intel·ligència artificial. La sessió de treball amb industrials i dissenyadors, organitzada per l'ESDi arran de la posada en marxa dels estudis d'smart design, tenia per objectiu debatre sobre les oportunitats que s'obrien, quant a disseny i fabricació de productes intel·ligents,smart products.
La reunió ha coincidit amb la publicació de l'enquesta trimestral del cost laboral corresponent al segon trimestre del 2016, elaborada per l'INE. L'enquesta explicava que el cost laboral havia disminuït un 0,1% respecte al segon trimestre del 2015, situant-se en 2.589 euros per treballador i mes (el salari creixia un 0,1% arribant als 1.943 euros de mitjana i els alts costos es reduïen un 0,6% fins als 646 euros). Un cost laboral que disminuïa en tots els sectors a excepció de la indústria, en el que el cost salarial s'incrementava en un 0,4%, arribant als 2.312 i el cost laboral se situava en 3.092 euros (augmentant un 0,3%).
La indústria un cop més evidencia la seva capacitat tractora exportant, generant treball qualificat, d'acord a les exigències de la indústria 4.0, i incrementant salaris. Un increment salarial indispensable, que obliga a disposar d'un potent sistema productiu intensiu en coneixement, com s'evidencia al comprovar que el salari mínim a Espanya és de 764 euros de mitjana al mes, molt més baix que el de països amb un cost de la vida similar, com França, i molt lluny dels 1.923 euros al mes de Luxemburg.
El repte, conseqüentment, és progressar en la vertebració de fàbriques intel·ligents i seguir avançant en els processos d'innovació per assolir que els productes d'identitat individual, facilitant la seva traçabilitat i dotar-los de més i millors capacitats, mercès a les potencialitats arrelades en la connectivitat, en Internet i en la computació. Objectiu no és altre, per un costat, de dissenyar i fabricar smart products, crear espais smarts i serveis smart i per altre, vertebrar a la vegada un sistema industrial que dissenyi i construeix les eines i els útils que vertebren la manufactura 4.0.
En la reunió s'ha recordat la fàbrica de mòbils instal·lada a Dongguan, Xina, propietat de la Changying Precision Technology Company, que l'any passat va substituir el 90% dels treballadors, més de 500, per robots, en la cadena d'assemblatge, els treballadors humans, que ara hi treballen, es dediquen a tenir cura del correcte funcionament dels robots. La visualització de la irrupció de màquines amb un alt grau de precisió va portar a constatar que juntament amb l'automatització dels processos, cada cop més les fàbriques incorporen sistemes, amb algorismes basats en intel·ligència artificial, de suport als processos d'innovació, que cooperen amb els creatius efectuant recerca de dades, identificant avenços científics i tecnològics disponibles, tot detectant aquells que són rellevants i han de ser presos en consideració. També sistemes per recolzar els processos de venda generant interaccions en les xarxes socials, gestionar comunicacions i aplicant estratègies de màrqueting i publicitat.
Constatat que la fàbrica cada cop és més intel·ligent i autònoma, quedà pales que el repte a abordar és el dissenyar, desenvolupar i fabricar objectes que estaran connectats a Internet i que disposaran de capacitat de computació. Dispositius, smart products, uns que comunicant-se entre ells configurant xarxes, vertebrant sistemes més sostenibles i eficients, altres que milloraran la interacció dels humans amb l'entorn i uns tercers que esdevindran terminals implantats en el mateix cost. Una nova generació de productes, que sols el 2020 pot arribar a un volum de 50.000 milions, segons explicà l'Institut d'Anàlisis de Noves Tecnologies VINT. La reunió avançà identificant i explicitant característiques de mobiliari urbà smart, dels wearables destinats a vigilar les dades corporals com la pressió, el ritme cardíac o la temperatura corporal. Finalitzant el debat és centrar com de lluny estàvem de començar a dissenyar dispositius implantats sota la pell,biohackables, que combinant informacions del mateix ser humà i informacions externes permetin interactuar a distància amb objectes, com per exemple bloquejar o desbloquejar dispositius. Certament, en els cinc anys vinents caldrà reinventar la quotidianitat i els desafiaments seran enormes, com ho seran les oportunitats.
Encara pensant amb les oportunitats i implicacions dels smart products, la periodista Raquel Martínez Rabanal m'ha fet arribar una notícia sobre el prototip de tatuatges tecnològics intel·ligents creats per l'empresa Chaotic Moon conjuntament amb investigadors de San Diego. La notícia explica en detall aquests tipus de tatuatges encaminats a tenir cura de la salut monitoritzant l'activitat física, també en facilitar la seguretat mitjançant la geolocalització permanentment i en millorar la seguretat en instruments de pagament, també controlar els mateixos dispositius mòbils en ser el Tech Tat un panel tàctil, pantalla per mostrar i emmagatzemant informació.
El prototip de Chaotic Moon, primer pas en la implantació subcutània, em porta a pensar en la necessitat que es reguli l'ús d'aquest tipus de tecnologies per evitar la pèrdua de la intimitat, la privacitat i la llibertat, tecnologies que ja s'apliquen per identificar productes en especial en el tèxtil. Cal evitar que els humans acaben sent un píxel en una pantalla d'ordinador. Certament regular-ho és complex, ja que té sobrepassar els Estats i ser d'abast global, ara bé en aquesta albada d'una nova època res és fàcil, però de ben segur que tot és possible.
La reunió ha coincidit amb la publicació de l'enquesta trimestral del cost laboral corresponent al segon trimestre del 2016, elaborada per l'INE. L'enquesta explicava que el cost laboral havia disminuït un 0,1% respecte al segon trimestre del 2015, situant-se en 2.589 euros per treballador i mes (el salari creixia un 0,1% arribant als 1.943 euros de mitjana i els alts costos es reduïen un 0,6% fins als 646 euros). Un cost laboral que disminuïa en tots els sectors a excepció de la indústria, en el que el cost salarial s'incrementava en un 0,4%, arribant als 2.312 i el cost laboral se situava en 3.092 euros (augmentant un 0,3%).
La indústria un cop més evidencia la seva capacitat tractora exportant, generant treball qualificat, d'acord a les exigències de la indústria 4.0, i incrementant salaris. Un increment salarial indispensable, que obliga a disposar d'un potent sistema productiu intensiu en coneixement, com s'evidencia al comprovar que el salari mínim a Espanya és de 764 euros de mitjana al mes, molt més baix que el de països amb un cost de la vida similar, com França, i molt lluny dels 1.923 euros al mes de Luxemburg.
El repte, conseqüentment, és progressar en la vertebració de fàbriques intel·ligents i seguir avançant en els processos d'innovació per assolir que els productes d'identitat individual, facilitant la seva traçabilitat i dotar-los de més i millors capacitats, mercès a les potencialitats arrelades en la connectivitat, en Internet i en la computació. Objectiu no és altre, per un costat, de dissenyar i fabricar smart products, crear espais smarts i serveis smart i per altre, vertebrar a la vegada un sistema industrial que dissenyi i construeix les eines i els útils que vertebren la manufactura 4.0.
En la reunió s'ha recordat la fàbrica de mòbils instal·lada a Dongguan, Xina, propietat de la Changying Precision Technology Company, que l'any passat va substituir el 90% dels treballadors, més de 500, per robots, en la cadena d'assemblatge, els treballadors humans, que ara hi treballen, es dediquen a tenir cura del correcte funcionament dels robots. La visualització de la irrupció de màquines amb un alt grau de precisió va portar a constatar que juntament amb l'automatització dels processos, cada cop més les fàbriques incorporen sistemes, amb algorismes basats en intel·ligència artificial, de suport als processos d'innovació, que cooperen amb els creatius efectuant recerca de dades, identificant avenços científics i tecnològics disponibles, tot detectant aquells que són rellevants i han de ser presos en consideració. També sistemes per recolzar els processos de venda generant interaccions en les xarxes socials, gestionar comunicacions i aplicant estratègies de màrqueting i publicitat.
Constatat que la fàbrica cada cop és més intel·ligent i autònoma, quedà pales que el repte a abordar és el dissenyar, desenvolupar i fabricar objectes que estaran connectats a Internet i que disposaran de capacitat de computació. Dispositius, smart products, uns que comunicant-se entre ells configurant xarxes, vertebrant sistemes més sostenibles i eficients, altres que milloraran la interacció dels humans amb l'entorn i uns tercers que esdevindran terminals implantats en el mateix cost. Una nova generació de productes, que sols el 2020 pot arribar a un volum de 50.000 milions, segons explicà l'Institut d'Anàlisis de Noves Tecnologies VINT. La reunió avançà identificant i explicitant característiques de mobiliari urbà smart, dels wearables destinats a vigilar les dades corporals com la pressió, el ritme cardíac o la temperatura corporal. Finalitzant el debat és centrar com de lluny estàvem de començar a dissenyar dispositius implantats sota la pell,biohackables, que combinant informacions del mateix ser humà i informacions externes permetin interactuar a distància amb objectes, com per exemple bloquejar o desbloquejar dispositius. Certament, en els cinc anys vinents caldrà reinventar la quotidianitat i els desafiaments seran enormes, com ho seran les oportunitats.
Encara pensant amb les oportunitats i implicacions dels smart products, la periodista Raquel Martínez Rabanal m'ha fet arribar una notícia sobre el prototip de tatuatges tecnològics intel·ligents creats per l'empresa Chaotic Moon conjuntament amb investigadors de San Diego. La notícia explica en detall aquests tipus de tatuatges encaminats a tenir cura de la salut monitoritzant l'activitat física, també en facilitar la seguretat mitjançant la geolocalització permanentment i en millorar la seguretat en instruments de pagament, també controlar els mateixos dispositius mòbils en ser el Tech Tat un panel tàctil, pantalla per mostrar i emmagatzemant informació.
El prototip de Chaotic Moon, primer pas en la implantació subcutània, em porta a pensar en la necessitat que es reguli l'ús d'aquest tipus de tecnologies per evitar la pèrdua de la intimitat, la privacitat i la llibertat, tecnologies que ja s'apliquen per identificar productes en especial en el tèxtil. Cal evitar que els humans acaben sent un píxel en una pantalla d'ordinador. Certament regular-ho és complex, ja que té sobrepassar els Estats i ser d'abast global, ara bé en aquesta albada d'una nova època res és fàcil, però de ben segur que tot és possible.