Som a l’època en què els profetes del management s’arrisquen a preveure el que passarà el proper any. Fer una llista de tendències per al proper any és un recurs que continua funcionant, és com si ens regalessin un obrellaunes per deconstruir la complexitat. Després del que hem viscut el 2020 cal, però, molta intuïció per pronosticar el que marcarà les nostres vides el proper any. Malgrat tot, els constructors de tendències són infatigables perquè saben que sempre és llaminer oferir perímetres on refugiar-se de les incerteses radicals. I de vegades, encerten. Sobretot encerten si ens fan pensar. Jo no m’atreveixo a fer previsions, però les llegiré totes, per si alguna m’inspira. En canvi, sí que m’agradaria proposar que algunes coses que no són tendència es veiessin com un revulsiu per a les nostres empreses. No són tendència però són importants. Us proposo 10 subratllats, 10 proposicions augmentades, 10 desitjos tan antics i tan radicalment actuals com per ser no-tendències del 2021:
1. Les persones al centre de les organitzacions és tot el que hem d'aprendre d’aquest 2020. Les empreses són comunitats de persones que treballen per a clients o per a consumidors que són persones.
2. L’imperatiu del 2x2. Les empreses tenen un doble repte: saber ser ambidextres (explotar i explorar alhora) i saber crear valor corporatiu i valor social al mateix temps. D’aquest 2x2 en surt molt més que quatre.
3. El trípode que sosté l’estratègia. L’estratègia no es desplega ja només amb la planificació, sinó que necessita la innovació i la capacitat cada dia més estratègica d'aprendre i desaprendre.
4. El binomi propòsit i agilitat. Agendes plenes de sentit. Les organitzacions que saben operativitzar el seu propòsit amb agilitat acostumen a guanyar la partida.
5. Transformacions necessàries, ocurrències prescindibles, desinflar burocràcies, esforços intel·ligents. La gestió del canvi sempre serà difícil. No es tracta d'injectar tecnologies, es tracta de canviar cultures, que les persones tinguem agendes diferents, que fem les coses diferents.
6. Lideratges d’egos continguts. Líders consistents que deixen espai als altres. Liderar no és construir un personatge directiu, liderar només és servir. Liderar és posar per davant la cadena de la inspiració a la cadena del comandament.
No es tracta d'injectar tecnologies, es tracta de canviar cultures, que les persones tinguem agendes diferents, que fem les coses diferents
7. Trajectòries consistents. La consistència és la capacitat d’evolucionar amb aquells a qui volem servir, i de vegades d’anticipar-se a les necessitats que no han sabut expressar.
8. Ballar amb la complexitat. És el nostre repte, gestionar la complexitat sense incrementar, avesar-nos als dilemes i no només als problemes. Aprendre a treballar amb múltiples solucions personalitzades. Necessitem un talent destre amb la complexitat i maldestre amb la mediocritat.
9. Cultures corporatives basades en el respecte i l’autenticitat, aquest és el veritable great place to work. Si la gent es respecta entre si també respecta els seus clients.
10. Comunitats que creixen fent créixer els altres. Comunitats de talent i bona gent que creixen juntes, que creixen fent créixer els seus clients, fent créixer sensatament els accionistes que han arriscat, i fent créixer la societat, car com deia Drucker no hi ha empreses sanes en societats insanes.
Aquestes no-tendències podrien valer per a qualsevol any i són un bon espai des d’on acollir totes les tendències trencadores que ens proposaran per al 2021. Les nostres organitzacions estan en canvi continu, per això és molt important que el motor de l’adaptació i de la transformació no ens vingui de tendències més o menys efímeres, sinó de l’ADN de les nostres organitzacions