Per planificar cal fer previsió del futur. Com que aquest és incert alguns diuen que planificar és una pèrdua de temps. El futur té poques certeses, més enllà de què serà diferent del previst, i que "dins de cent anys tots calbs". Els cèsars romans tenien als àugurs per endevinar-lo observant el vol de les aus o les seves entranyes. Els emperadors xinesos feien interpretar els pòsits de te. Alexandre el Gran va consultar l'oracle de Delfos abans d'iniciar les seves conquestes. Alguns demanen que els hi tirin les cartes. A mi m'agrada llegir l'informe anual de The Economist, que inclou en què es va equivocar a la predicció anterior.
Sortim d'un any en el qual la pandèmia ha dominat un altre cop, la inflació ha aparegut bruscament (la Reserva Federal ha previst tres augments de tipus, reconeixent que és una seria amenaça) i les cadenes de subministrament s'han tensat. La imatge dels avions enlairant-se de Kabul. Els ciberatacs. La covid també ha accelerat canvis que ja estaven iniciats, i ha augmentat la tensió entre els dos grans poders mundials: els EUA i la Xina.
De cara als 2022 hi ha deu tendències a observar:
Democràcia i autocràcia
A Europa un hivern d'escassedat energètica amb preus alts i possibles talls de subministrament enfadarà els votants i espantarà els polítics, facilitant els demagogs populistes dominats per ressentiments i guerres culturals. Trump tornarà a ser candidat el 2024. Les ciutats guanyaran poder. La rivalitat entre els EUA i la Xina dominarà l'escenari. Aquesta fa publicitat de què el seu sistema de partit únic dona més ordre i prosperitat que les democràcies occidentals. Més d'un país en desenvolupament pot dubtar de cap a on tirar.
Les democràcies occidentals semblen més disfuncionals que l'autocràcia xinesa; però la política antitecnològiques i de no reobertures postcovid xineses pot girar la truita. La majoria dels escenaris històrics de disrupció de poder mundial acaben en guerres; no és inevitable, però requereix un gran esforç. Als polaritzats EUA hi ha acord de ser ferms amb la Xina. Com reaccionaran aquells, si aquesta ataca Taiwan? Les eleccions a Brasil, Kenya, Filipines i Índia poden ser turbulentes. Les de França i Australia, tenses. El Partit Nacionalista Escocès posarà en vigor una llei per la qual es pot castigar amb fins a set anys de presó l'expressió d'opinions inflamatòries o insultants, inclòs en converses privades a la llar, encara que no causin dany ni tinguin intenció d'incitar a actuar. Els autòcrates continuaran actuant contra els dissidents, inclòs a l'estranger.
Canvi climàtic
L'escassetat i els augments de preus acabaran amb l'idealisme de les polítiques energètiques, consistent amb fixar ambiciosos objectius de retall d'emissions a llarg termini amb poc cost a curt. Les nuclears revifaran. Les bateries d'hidrogen i la captura de CO₂ poden ajudar, però no arribaran a temps. Els impostos augmentaran per poder fer les inversions necessàries. Gran Bretanya ha reobert les centrals tèrmiques de carbó. Els electro-estats (el Congo produeix el 70% del cobalt) poden ser més volàtils que els petroliers. Els països emergents són responsables del 70% de les emissions de CO₂, però no tenen ni els diners ni la innovació per crear sistemes energètics nets. A mesura que més empreses adopten objectius d'emissions zero augmentarà la pressió per més dades i transparència, i la regulació al respecte.
De pandèmia a endèmica
La pandèmia de la Covid-19 es convertirà en endèmica. La proximitat dels humans amb els animals, les ciutats poblades i els viatges globals poden fer que el proper atac patogen estigui a prop. La rapidesa en desenvolupar vacunes ha sigut un triomf de la ciència (la de la pòlio va trigar vint anys des de les primeres proves fins la llicencia), però molta gent ha adquirit la immunitat per haver sigut infectats. Estem exposats a la reinfecció, si bé amb menys virulència. El perill poden ser les noves variants. La covid encara pot causar milions de morts a tercer món, i crear una sensació d'apartheid vacunal. La pandèmia ha agreujat el problema de l'obesitat infantil (27% a Àfrica, 48% a Àsia), el que portarà a més impostos sobre begudes ensucrades, revisió de dietes escolars i a considerar-la una malaltia.
Inflació
La majoria dels bancs centrals i economistes han dit que la inflació és temporal. El món desenvolupat no ha vist inflació significativa des de la crisi del petroli dels anys 70. Els tipus d'interès triguen un any i mig en afectar a l'economia. Les ajudes fiscals a molts països mantindran l'economia calenta, els problemes de subministrament poden continuar; i la pandèmia no s'ha acabat i poden tornar els confinaments. Els mercats estan nerviosos. Si la normalitat no torna al 2022, l'alternativa és un dolorós ajust econòmic; no hi ha camp per repetir les polítiques d'estímul.
La pujada d'interessos per aturar la inflació pot augmentar el cost del deute dels estats, empreses i particulars. Per pagar el deute els governants poden considerar apujar els impostos o establir-los sobre importacions o emissions. Una crisi de deute és difícil, menys a Argentina, perquè aquesta és majoritàriament en monedes locals. Els interessos reals negatius i la injecció monetària conviden a invertir en actius de risc. És fàcil oblidar la punxada de les .com a finals dels 90. Si el crèdit no es restringeix ni puja el seu cost les fallides empresarials es mantindran baixes; en altre cas es poden disparar.
Treball híbrid
Major productivitat, treballadors més contents o menys emissions són algunes dels avantatges del teletreball. A molts treballadors els hi agradaria teletreballar el 50%. Les desigualtats de gènere i minories es poden potenciar, en valorar-se més la presencialitat per part dels ocupadors, que veuen massa teletreball dolent per la productivitat i la cultura d'empresa. Hauran de diferenciar entre treball solitari i col·laboratiu; i lluitar per retenir el talent. Els directius necessitaran altres habilitats, com l'ús d'eines digitals. Les lleis evolucionaran reconeixent i protegint el teletreball. La gent s'està plantejant qüestions profundes respecte a on viure. El treball en remot permet viure a dues hores en cases més grans i amb menys hipoteca. A més a més moltes ciutats han vist creixeré la inseguretat, les ocupacions i l'augment impositiu. La diferenciació entre treballs presencials i digitals augmentarà les diferències laborals. Els treballadors poden adquirir més poder, el que també és inflacionari. Aquesta tendència pot afectar els preus immobiliaris, però més ho pot fer les obligacions de descarbonització.
Regulació de les crypto
La tecnologia blockchain permet una explosió d’innovacions al món financer, i molt més enllà; veurem com les veuen els reguladors.
La techlash
La caiguda de les tecnològiques xinesa és una mostra de la competició antitrust dels governants, que acabarà deixant visible quins països o regions desenvolupen el millor marc competitiu. Però també és una mostra dels plans per orientar l'estratègia xinesa per fer-se amb la quota més gran de mercat, especialment en l'alta tecnologia. Xina al 2020 va ser el major inversor mundial. Les tendències a l'indústria del chips continuaran, i tenen un rerefons geopolític anterior. Els països incentivaran la producció local de chips, deixant potser de prestar atenció a les noves tecnologies substitutives.
Els viatges
Seran més senzills que el 2021, però les restriccions continuaran.
La carrera espacial i el metavers
El nombre de viatges espacials particulars superarà el dels estats. Però la següent carrera és la de portar a la gent més enllà de la realitat. El canvi de nom de Facebook ha cridat l'atenció sobre la realitat alternativa digital coneguda com a metavers. Les recerques a Google al respecte s'han disparat. No està clar quins plutòcrates dominaran aquest món.
Les noves tecnologies
L'astronòmica rapidesa amb la qual s'ha desenvolupat la vacuna sobre una tecnologia mRNA iniciada als 70 ens recorda la necessitat de prestar atenció a les tecnologies emergents: la geoenginyeria solar, les bombes de calor, l'energia d'hidrogen, la captura directa de CO₂, els cultius verticals, els vaixells portacontenidors amb veles, la realitat virtual, les vacunes contra la sida i la malària, la impressió 3D d'òrgans per implants i de cases, els taxis voladors elèctrics, el turisme espacial, els drons de darrera milla, la tecnologia del son, la nutrició personalitzada, el metavers, la computació quàntica, els influencers virtuals, les interfases cerebrals i la carn i peix artificials.
Com pot afectar tot això al nostre negoci? No preveure-ho seria una negligència. La nova normalitat és que la predictible impredictibilitat no se'n va. El desig de tornar a un món més predictible i estable és nostàlgic. És millor trobar oportunitats a la nova situació. Moltes de les institucions i actituds deixaran de ser vàlides. Les noves generacions a les famílies empresàries poden ser d'ajuda.
Per finalitzar, recordar que com diuen els homes del camp "demà farà bo si no plou". Feliç i saludable 2022!