Encara que no et mereixis ni un minut del meu temps, aquest article va per tu. Tu, el que em fa quedar malament quan explico als equips que, vendre és ajudar, i que els venedors som respectuosos. I també per tu, que sembla que te’n riguis, quan dic que atenció al client és vocació de servei i voluntat d’ajuda.
Tu, la de la centraleta de la Mútua, que després de dir-me que estic equivocada, que no he entès el que m’han dit, que això és impossible i que d’on ho he tret (només et falta insultar-me), doncs, després de tot aquest reguitzell, et dignes a comprovar-ho, i em perdones la vida amb un, "ho han degut canviar. Ja t’ho faig". Ni un perdó, ni gràcies per la paciència, ni vostè tenia raó. Res de res, però això sí, tu amb el cap ben alt!
Tu, el xef del menú de cap de setmana. Si et demano arròs de peix és per què em ve de gust. Ja t’accepto que tu m’aconsellis el de carn. Però si et torno a dir que jo el vull el de peix, ja no m’hi insisteixis més. I, sobretot, no em diguis que m’equivoco i que me’n penediré. Si tens un excedent de conill, calcula-ho millor el pròxim dia, però a mi, deixa’m tranquil·la amb la meva elecció.
"Com t’atreveixes a fer broma sobre que amb aquest cotxe faré feliç al meu amant? Perdona? Però què m’estàs dient?"
Tu, el venedor del concessionari. Què són aquestes confiances que t’agafes i que jo no t’he donat? Com t’atreveixes a fer broma sobre que amb aquest cotxe faré feliç al meu amant? Perdona? Però què m’estàs dient? On t’has amagat aquests quaranta anys en què el món ha evolucionat i ha deixat d’insultar-nos amb aquestes bromes de mal gust? Desperta’t company, estem el 2024!
I tu, el nou dermatòleg, d’on has sortit? Què és això que et vingui a veure perquè em controlis les pigues i després de mirar-me’n quatre, em diguis que tot està bé, però que alguns retocs a la meva cara milloraran la meva autoestima?
De veritat això m’està passant? Tu, que és la primera vegada que em veus, t’atreveixes a parlar-me a mi d’autoestima per vendre’m la teva cirurgia estètica? Però què et passa? Feien un dos per un amb dermatologia i psicologia?
Et toca a tu, el que em truques per recordar-me que cada mes perdo diners amb la factura del telèfon. Que saps segur que pago més i que no entens que no vulgui estalviar-me diners. I, quan, per empatia, t’explico que estic amb una companyia perquè em cauen bé i em tracten bé, fas una riallada, i em dius que si vull que em segueixin prenent el pèl, doncs endavant. Gràcies, noi, se m’ha acabat l’empatia.
Ai! Tu, la meva nova experruquera. Que t’explico que sempre vaig a uns perruquers de Barcelona, però que cada vegada tinc menys temps. I tu, sense que ningú t’ho demani, critiques tot el que fan malament totes (totes!) les perruqueries de Barcelona. Especialment, la meva, que es veu que no m’han fet no-se-què, ni m’han explicat no-se-què-altra-cosa, i que sort que ara vindré aquí... Has acabat? Doncs mira, resulta que no m’ha agradat gens la teva crítica gratuïta i que acabes de perdre una potencial clienta. Apa, adeu.
"Professionals de l'antivenda, grans desvenedors, només em queda agrair-vos que em seguiu obsequiant amb exemples perfectes de tot el que mai no s'ha de fer"
I una menció especial per a tu, la que em contactes per Linkedin i em dius que t’agradaria reunir-te amb mi perquè tens una eina re-vo-lu-ci-o-nà-ri-a que ajudarà empreses i venedors a millorar la seva rendibilitat i bla, bla, bla. Et responc, dec ser de les poques, i et dic que d’acord, que reunim-nos.
Però ja no torno a tenir notícies teves fins al cap de 5 mesos que em contactes i em dius, de nou, que t’agradaria reunir-te amb mi perquè tens una eina re-vo-lu-ci-o-nà-ri-a que ajudarà a empreses i venedors a millorar la seva rendibilitat i bla, bla, bla. Felicitats, noia! Tu sí que en saps de rendibilitat!
I, per acabar, professionals de l'antivenda, grans desvenedors, només em queda agrair-vos que em seguiu obsequiant amb exemples perfectes de tot el que mai no s'ha de fer, per poder-los seguir utilitzant en cursos i articles. Gràcies per recordar-me que, al final, vendre és ajudar, escoltar i respectar. Tot el que feu vosaltres, és una altra cosa.
I a tu, estimat lector, et convido a practicar i reivindicar la venda com hauria de ser: amb empatia, professionalitat i, sobretot, amb sentit comú. Perquè, al cap i a la fi, ser bons venedors o brindar una bona atenció, més que una feina, hauria de ser una vocació.