“La grip xinesa”. Quan els noms no són innocus

Ara fa unes setmanes, quan l’epidèmia de la COVID-19 encara no havia esdevingut pandèmia, van aixecar molta polseguera unes declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump, en què designava, deliberadament i de manera reiterada, el virus com a “virus xinès”. Ell va argumentar que no ho feia amb finalitats racistes, sinó per precisió, atès que el virus venia de la Xina.

De manera similar, el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, quan va donar positiu de la malaltia, va publicar un tuit en què assegurava que els seus anticossos espanyols estaven lluitant contra els maleïts virus xinesos, fins a derrotar-los. No cal ni dir que l’ambaixada de la Xina va posar el crit al cel i finalment el dirigent ultradretà va acabar esborrant el tuit.

És ben clar que en ambdós casos hi havia una clara intencionalitat política, d’exaltació patriòtica, i també que aquesta referència a l’origen del virus podia estigmatitzar un col·lectiu, el dels ciutadans d’origen xinès en aquest cas. Conscient d’aquest perill i de les dificultats d’erradicar l’ús d’un terme un cop s’ha difós durant un temps als mitjans, aquest febrer l’Organització Mundial de la Salut va designar oficialment la malaltia com a COVID-19 (sigla anglesa de corona virus disease, i la xifra 19, per l’any en què va sorgir), i va demanar explícitament evitar qualsevol referència geogràfica o cultural concreta.

Aquesta recomanació no era nova d’ara: l’any 2015, en una declaració institucional, l’OMS va establir una sèrie de pràctiques òptimes per a la designació de noves malalties infeccioses humanes, a fi d’evitar els efectes negatius que una denominació inadequada pot implicar innecessàriament per a nacions, economies i poblacions.

"La designació de noves malalties infeccioses humanes de l'OMS busca evitar els efectes negatius que una denominació inadequada pot implicar innecessàriament per a nacions, economies i poblacions"

D’acord amb l’OMS, el nom de la malaltia ha d’estar format per mots descriptius genèrics basats en els símptomes que provoquen (per exemple, malaltia respiratòria, síndrome neurològica, diarrea aquosa) i mots descriptius més específics si es té informació fidedigna sobre la manera com es manifesta la malaltia, quina població afecta, la seva gravetat o la seva estacionalitat (per exemple, progressiu, juvenil, greu, hivernal). Si es coneix l’agent patogen que provoca la malaltia, aquest també ha de formar part de la designació (per exemple, virus de la grip, Salmonella...).

Convé evitar fer referència en els termes a llocs geogràfics (per exemple, síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà), noms de persones (per exemple, malaltia de Chagas), espècies d’animals o aliments (per exemple, grip porcina), referències culturals o a poblacions, indústries o professions concretes (per exemple, malaltia dels legionaris) i qualificatius que poden generar inquietud (com desconegut o mortal).

Convé tenir en compte que aquestes recomanacions només s’apliquen a les noves malalties i no a les que ja tenen un ús consolidat.

De fet, al llarg de la història trobem molts casos de noms de malalties associats a col·lectius o a territoris. Un dels més significatius és el de la devastadora malaltia que l’any 1918 es va escampar per tot el món amb el nom de grip espanyola, si bé probablement van ser els soldats nord-americans que lluitaven a la Primera Guerra Mundial els que la van propagar a Europa. Paradoxalment, sembla que va triomfar aquest nom perquè els primers casos notificats de la malaltia van ser a Espanya, on no es practicava la censura de premsa dels països implicats a la Primera Guerra Mundial, en els quals se silenciaven totes les notícies que poguessin influir en la moral de les seves poblacions. A l’Estat espanyol, és clar, aquest nom no funcionava i sembla que popularment es va conèixer com a soldado de Nápoles, la tornada de la famosa sarsuela del moment La canción del olvido, tan enganxosa com la grip.

"La devastadora malaltia que l’any 1918 es va escampar per tot el món portava el nom de grip espanyola, si bé probablement van ser els soldats nord-americans que lluitaven a la Primera Guerra Mundial els que la van propagar"

Un altre cas paradigmàtic és el de la sífilis, que es va propagar ràpidament per tot Europa a final del segle XV. Per als francesos era la malaltia napolitana i per als italians la malaltia francesa. Per als portuguesos era la sarna de Castella i per als castellans el mal dels portuguesos. Els russos la van anomenar la malaltia polonesa i els polonesos, la malaltia alemanya. Finalment, va acabar triomfant un nom políticament asèptic, sífilis, que era el nom del protagonista d’un poema de l’any 1530 sobre la malaltia, que va patir el mal com a càstig per haver desafiat els déus.

Però no hi ha dubte que la solució més genial que s’ha trobat mai per evitar l’associació d’una malaltia amb un territori es va adoptar l’any 1994, per designar una nova patologia descrita per primer cop un any abans a l’estat de Nou Mèxic, en una zona coneguda com a Four Corners perquè hi conflueixen quatre estats (Nou Mèxic, Arizona, Colorado i Utah). Hi va haver un brot epidèmic, causat per un virus vehiculat per l’eclosió demogràfica d’un petit rosegador (Peromyscus maniculatus) per motius ambientals. La designació encunyada inicialment, virus Four Corners, no va agradar gens als empresaris turístics de la zona. Es va intentar canviar per un altre nom que fes referència a una localitat propera més petita, Muerto Canyon, però va motivar les mateixes crítiques. Finalment, algú va trobar un nom de lloc que no ofendria a ningú: en aquella zona hi havia un petit poblat que des dels temps de la dominació espanyola era conegut com a “Sin Nombre”. Des d’aquell moment el primer hantavirus americà descobert causant d’una síndrome pulmonar s’anomena virus Sin Nombre (en anglès Sin Nombre virus).

Cal dir, finalment, que el mot COVID, tot i estar alliberat de qualsevol connotació que pugui perjudicar un col·lectiu concret, no ha pogut escapar a petits debats lingüístics a casa nostra: ha de ser un mot femení, si és una malaltia? Ha d’anar en majúscules, si és una sigla? És una paraula plana o aguda? Cal neutralitzar la o en els parlars orientals? Per respondre totes aquestes qüestions us remeto a aquest apunt terminològic, publicat recentment pel TERMCAT.

Esperem, en tot cas, que ben aviat tots aquests debats deixin de ser d’actualitat, perquè serà un senyal inequívoc que el virus ha estat controlat i que, com moltes de les malalties esmentades, la seva eliminació és més a prop.