Tornar als bàsics

15 de Gener de 2024
Marc Argemí  | VIA Empresa

Ara que els diàlegs amb ChatGPT ja comencen en alguns sectors a ser una utilitat ofimàtica, com ho són el servei de correu electrònic o les aplicacions de videotrucada, es confirma una vegada més que allò que diferenciarà la competitivitat de les companyies en relació amb la IA no serà només la capacitattecnològica -que també, però en menor mesura pel fet que aquests sistemes són globals- sinó sobretot per l'habilitat dels equipshumans de treure'n profit.

Qui ens pot ensenyar a utilitzar la IA? Quines de les seves utilitats són les que més s'escauen a les necessitats que tenim? I més encara, quines necessitats se suposa que ha d'abordar? És la IA la que ens ha d'ensenyar als humans? El hype encara està en plena vigència, i hi ha moltes respostes possibles que ja es van comentant a pòdcasts, converses socials i mitjans de comunicació. Però el que és decisiu, en aquest estadi de desenvolupament, és l'aprenentatge a partir de l'experiència amb aquests sistemes. 

L'experiència reflexionada, i pensada, és allò que probablement farà progressar més el coneixement i l'explotació de les possibilitats que se'ns obren amb la IA. Dit d'una altra manera: la IA ens torna als bàsics. A recordar-nos que només és una eina, i que l'explotació de les possibilitats dependrà del programari humà -els bons hàbits de comportament i de pensament- del qual estiguem dotats. 

L'experiència reflexionada, i pensada, és allò que farà progressar més el coneixement i l'explotació de les possibilitats que se'ns obren amb la IA

Amb bons hàbits bàsics, em refereixo, per exemple, a l’audàcia de fer-se les preguntes encara que pugui suposar el cost de sortir de la comoditat gregària. O, també, a la maduresa que li permet a una persona assumir que, quan es tracta d'aprendre, l'esforç per saber més proporcionarà sovint un menor plaer, en la mesura que l'impulsarà més enllà del terreny d'allò que és segur i ja conegut. La constatació, doncs, que 1) l'aprenentatge no és només un resultat satisfactori -vull saber això, ara mateix, a un clic de mi- sinó un també procés que pot ser costerut, i que 2) no existeix el primer sense el segon.

Em refereixo també a la capacitat de prendre distància crítica per comprendre allò que un mateix està sentint: reflexionar sobre la informació que ens proporcionen les nostres emocions i d'aquesta manera integrar l'emotivitat, educar-la i orientar-la sense acabar presoner de les reaccions irreflexives. Cada avenç tecnològic activa pors i esperances que tenen més base en la mateixa psicologia que no en la tecnologia en si mateixa.

De la mateixa manera, però en sentit invers, la IA ens recorda que potser estem incapacitats a treure'n profit precisament perquè els hàbits que hem conreat no ens faciliten aquest aprenentatge. 

Un mal hàbit, per exemple, és l'obsessió per la seguretat costi el que costi, amb independència de si la certesa on ens aferrem està basada en la veritat o no. Aquest immobilisme és una veritable xacra cultural que està en el fons de moltes oportunitats perdudes. Si vols avançar, has d'estar disposat a reconèixer que la teva comprensió del món pot estar equivocada, i que no suposa una humiliació canviar de parer si les dades noves així ho recomanen. 

En allò que és maquinal, les màquines sempre tindran alguna possibilitat de guanyar-nos

Un segon mal hàbit, conseqüència de l'anterior, és el tancament en castells de confortabilitat, en les bombolles d'autoreferència, on la interacció social i el consum d'informació només es mantenen amb persones que pensen el mateix i no suposen cap possibilitat de controvèrsia. Si vols avançar, has d'entendre que la controvèrsia, el debat amb qui pensa diferent, no és només inevitable sinó que és necessari, perquè em complementa i m'enriqueix. I lligat a això mateix, un tercer hàbit poc saludable és la tendència a jutjar per sobre de l'esforç de comprendre: una comprensió que no implica necessàriament un judici d'aprovació, però sí sempre empatia i sentit d'obertura. 

És el moment de tornar als bàsics, d'anar a aquelles coses que ens fan genuïnament diferents de les màquines. Perquè en allò que és maquinal, elles sempre tindran alguna possibilitat de guanyar-nos.