Les tecnologies que són realment transformadores tenen tres característiques en comú: 1) s’imbriquen tant amb la nostra vida que es tornen invisibles, 2) ens pensem que sempre han existit (“com ens ho fèiem per a treballar/estudiar/viatjar abans d’internet/els mòbils intel·ligents/Google”) i 3) costen molts diners de desenvolupar i mantenir. No cal que penseu només en tecnologies digitals, això també és aplicable a l’alfabet, la impremta, el ferrocarril, o el cotxe. En diem tecnologies de propòsit general; tecnologies que poden afectar una economia sencera i sobre les quals es desenvolupen altres tecnologies. La darrera en apuntar-se a aquesta llista és la intel·ligència artificial (IA) que promet tot això i més.
Com seria el món sense alguna d’aquestes tecnologies? De la mateixa manera que ens és impossible d’imaginar l’impacte futur d’una tecnologia de propòsit general com la IA, ens és impossible d’imaginar com seria el present sense alguna d’aquestes tecnologies que de tan quotidianes ni veiem. Proveu d’imaginar un món sense cotxes.
Aquesta setmana hem fet aquest exercici de retrofuturisme amb el segrest dels sistemes de l’Hospital Clínic de Barcelona. Des de diumenge, l’activitat de l’hospital s’ha vist afectada per un atac als seus sistemes informàtics. L’atac que l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha qualificat de “complex i transversal” ha afectat els servidors del Clínic. El resultat és que els professionals no hi poden accedir i els sistemes han quedat incomunicats dels registres clínics dels pacients. Sembla que les dades d’aquest registre estan intactes. És un atac amb “ransomware”, un programari que s’introdueix als sistemes informàtics i n’encripta les dades. Llavors els cibercriminals en demanen un rescat. Eventualment, poden robar dades que després es poden comercialitzar a la web fosca.
Proveu d’imaginar un món sense cotxes
El resultat és que el Clínic té una colla d’ordinadors inservibles: no s’hi pot accedir, estan desconnectats els uns dels altres i desconnectats del món. Els metges que avui malden per mantenir serveis de mínims treballen com els seus homòlegs de fa cinquanta anys. Els pacients que aquests dies han pogut accedir a alguna visita de les que tenien planificades han vist una altra vegada la “lletra de metge” en els papers que el personal del Clínic utilitza a l’espera de poder abocar les dades quan tornin a funcionar els sistemes informàtics.
Per sort jo no tenia cap visita planificada al Clínic, però sí que la tenia amb l’Agència Tributària per retirar un certificat digital per a la meva empresa. Hi vam haver d’anar els dos socis amb una colla de papers impresos que vam imprimir en una copisteria abans d’entrar. Òbviament, quan vam lliurar els papers, a la funcionària faltava un paper. La simpatia del meu soci (i la seva renúncia a parlar en català en un entorn hostil) va aconseguir que la funcionària en qüestió fes els ulls grossos amb un “bé, però la propera vegada, me’l porteu, eh?” (“bueno, pero la próxima vez me lo traen, eh?”, en l’original en espanyol).
No sé si el tràmit és molt complex o és poc habitual, però el cas és que la funcionària va haver de consultar-ne el procediment en una llibreta on tenia apuntats en boli els passos, les tecles que s’havien de pitjar i tot d’anotacions marcades amb diferents retoladors ressaltadors fluorescents. També va haver de demanar assistència a un company de feina que la va ajudar en algun moment de la introducció de dades a l’ordinador. Recordem que tot això era per l'obtenció d’un certificat digital.
A sobre l'aparador hi havia un boli d’aquells que està enganxat a la base amb una cadena de boletes que tenia un paper enganxat amb cinta adhesiva que deia “Informàtica”. Un retorn al passat.
