Tornem amb força
12
de Setembre
de
2016
Després d'uns dies de descans hem reprès l'exercici tot llegint a la premsa que la Unió Europea no pot comptar amb una Espanya que té un Govern en funcions, precisament en un moment tan crític per al nostre continent. En aquest mateix digital el dilluns explicaven que les comunitats autònomes rebran enguany 4.000 milions d'euros menys a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) pel fet de no haver pogut ratificar al Parlament l'acord tancat el mes d'abril passat en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).
Cert és que, tot i la manca de Govern, el sector empresarial hem estat capaços de mantenir l'activitat i, fins i tot, d'incrementar el volum de les exportacions mesos enrere. Però també haig de dir que la majoria de persones que dirigeixen empreses amb qui m'he anat saludant últimament coincideixen amb estar ben tips de la manca de lideratge i habilitats negociadores dels nostres polítics. Si a les nostres empreses negociéssim així amb socis, inversors, proveïdors o col·laboradors ja no hi hauria teixit empresarial.
Però el que és més preocupant és que no s'adonin que en aquests moments de l'any, la incapacitat de fer coworking o d'anar més enllà del simple diàleg pel diàleg està provocant greus perjudicis que comencen a passar factura a l'economia productiva. Sense massa esforç, a mi em venen al cap uns quants d'aquests perjudicis: d'entrada, l'aturada i l'alentiment de mesures de qualsevol índole com a conseqüència de no tenir pressupostos de l'Estat aprovats; això agreuja encara més l'endarreriment en la millora i desenvolupament d'infraestructures que han de facilitar la mobilitat de persones i mercaderies potenciant l'activitat als territoris; un altre perjudici és el fet que la inestabilitat política provoca que les empreses congelin o tinguin retingudes certes inversions per la inseguretat jurídica que comporten situacions com l'actual; el mateix passa amb el marc laboral que continua sense adaptar-se a la realitat de les necessitats de producció, per no parlar de les reformes de calat encara pendents com la fiscal, l'educativa o la judicial.
I quan rumiava sobre aquest escrit encara em venia al cap un altre perjudici que té a veure amb la imatge del país a l'exterior i que ara han corroborat els mitjans, tal com he exposat a l'inici d'aquest article. Si heu tingut l'oportunitat de moure-us per altres països, estareu d'acord amb mi que el nivell i la qualitat democràtica de l'Estat dista molt de l'ideal de països més versats a un diàleg permanent entre polítics i representants de les empreses, dels treballadors, de l'àmbit formatiu o de l'àmbit social. Un diàleg que va més enllà del sol fet d'escoltar-se i és que sorprenentment vist des de la praxi espanyola, els països moderns i civilitzats tenen una societat empresarial tan potent i compromesa amb l'interès general i de les persones que, fins i tot els pressupostos de l'Estat s'han contrastat, debatut i acordat prèviament.
Si volem, nosaltres també ens podem governar amb aquest model i, com que penso que és una voluntat compartida, ho farem realitat. Fet i fet, la Cecot és un instrument al servei de les empreses i del país,i hem tornat amb forces suficients per a provocar una reEvolució dels àmbits que considerem críticsper assolir una societat de progrés equiparable a la d'altres països europeus. Així que, ens impliquem?
Cert és que, tot i la manca de Govern, el sector empresarial hem estat capaços de mantenir l'activitat i, fins i tot, d'incrementar el volum de les exportacions mesos enrere. Però també haig de dir que la majoria de persones que dirigeixen empreses amb qui m'he anat saludant últimament coincideixen amb estar ben tips de la manca de lideratge i habilitats negociadores dels nostres polítics. Si a les nostres empreses negociéssim així amb socis, inversors, proveïdors o col·laboradors ja no hi hauria teixit empresarial.
Però el que és més preocupant és que no s'adonin que en aquests moments de l'any, la incapacitat de fer coworking o d'anar més enllà del simple diàleg pel diàleg està provocant greus perjudicis que comencen a passar factura a l'economia productiva. Sense massa esforç, a mi em venen al cap uns quants d'aquests perjudicis: d'entrada, l'aturada i l'alentiment de mesures de qualsevol índole com a conseqüència de no tenir pressupostos de l'Estat aprovats; això agreuja encara més l'endarreriment en la millora i desenvolupament d'infraestructures que han de facilitar la mobilitat de persones i mercaderies potenciant l'activitat als territoris; un altre perjudici és el fet que la inestabilitat política provoca que les empreses congelin o tinguin retingudes certes inversions per la inseguretat jurídica que comporten situacions com l'actual; el mateix passa amb el marc laboral que continua sense adaptar-se a la realitat de les necessitats de producció, per no parlar de les reformes de calat encara pendents com la fiscal, l'educativa o la judicial.
I quan rumiava sobre aquest escrit encara em venia al cap un altre perjudici que té a veure amb la imatge del país a l'exterior i que ara han corroborat els mitjans, tal com he exposat a l'inici d'aquest article. Si heu tingut l'oportunitat de moure-us per altres països, estareu d'acord amb mi que el nivell i la qualitat democràtica de l'Estat dista molt de l'ideal de països més versats a un diàleg permanent entre polítics i representants de les empreses, dels treballadors, de l'àmbit formatiu o de l'àmbit social. Un diàleg que va més enllà del sol fet d'escoltar-se i és que sorprenentment vist des de la praxi espanyola, els països moderns i civilitzats tenen una societat empresarial tan potent i compromesa amb l'interès general i de les persones que, fins i tot els pressupostos de l'Estat s'han contrastat, debatut i acordat prèviament.
Si volem, nosaltres també ens podem governar amb aquest model i, com que penso que és una voluntat compartida, ho farem realitat. Fet i fet, la Cecot és un instrument al servei de les empreses i del país,i hem tornat amb forces suficients per a provocar una reEvolució dels àmbits que considerem críticsper assolir una societat de progrés equiparable a la d'altres països europeus. Així que, ens impliquem?