La sèrie For All Mankind, creada per Ronald D. Moore (Apple TV+), és una petita gran joia audiovisual que combina la ciència i la ficció amb un profund missatge social. Ambientada en un món on la cursa espacial i la guerra freda mai no va acabar, la sèrie presenta una narrativa alternativa on l’arribada de la Unió Soviètica a la Lluna abans que els Estats Units desencadena una història que ens és familiar, però no és ben bé la que coneixem.
No us en faré més espòilers, però entre les moltes coses que criden l’atenció és la quantitat de personatges femenins que hi ha ocupant càrrecs que en la nostra línia històrica han ocupat tradicionalment hòmens. Posicions com les d’astronauta, director de la NASA, cap de missió, cap de selecció d’astronautes, enginyer de telecomunicacions, físic especialista en propulsió, propietari de bar, president del govern i d’altres són interpretats en la sèrie per actrius de manera normal. Les dones són figures centrals en la trama, a diferència de la majoria de sèries i pel·lícules de ciència-ficció on si hi ha paritat sempre és purament quantitativa.
"El test de Bechdel és un test informal per avaluar el grau de masclisme en pel·lícules, obres literàries o de teatre"
Fa temps que vaig saber del test de Bechdel (o llei de Bechdel), un test informal per avaluar el grau de masclisme en pel·lícules, obres literàries o de teatre. El test el va popularitzar Alison Bechdel al seu còmic Dykes to Watch Out For i d’aquí el seu nom. Perquè una obra passi el test ha de tenir almenys dos protagonistes femenins, que tinguin una conversa rellevant i que la conversa no sigui sobre hòmens o afers del cor. For All Mankind el polvoritza. A partir d’ara us serà impossible de no aplicar-lo a les pel·lícules i sèries que mireu.
Les dones de la sèrie són astronautes, enginyeres, mares de família, propietàries de bar, heterosexuals o homosexuals i de tots els colors. Una mostra rica i diversa, que en els darrers anys ha estat la normalitat entre els rols masculins. Utilitzo normalitat amb tota la intenció. No fa massa parlàvem del dèficit de vocacions femenines en l’àmbit STEM amb l’Elisenda Bou, una enginyera de telecomunicacions i empresària d’èxit a qui casualment Apple va comprar la seva empresa d’IA. Em deia que el cinema i les sèries són un problema a l’hora de facilitar que les nenes arribin a les STEM (i a l’inrevés); “Quan surt una noia programadora en una sèrie és la furonera superdotada freak, la dels tatuatges i la caputxa. Les nenes no volen ser la rara de la classe, volen ser normals”.
Quan érem petits tots volíem ser astronautes, això és, els nens. No recordo cap nena de la meva edat que en volgués ser. Hi havia donat molts tombs, però no ha estat fins que no he vist l’alternativa que ens presenta For All Mankind que no ho he vist clar: no es pot desitjar allò que no es coneix. De fet, de petits ni tan sols coneixíem que hi havia hagut una dona astronauta: Valentina Tereixkova, cosmonauta, que era soviètica.
Sèries com For All Mankind fan que les nenes puguin imaginar-se a elles mateixes en aquestes carreres i els proporcionen els mateixos referents que nosaltres vam tenir de petits d’una manera normal. Veure dones que superen obstacles i fan d’herois en camps que en la nostra línia de temps estan dominats pels hòmens, és necessari perquè les més petites tinguin referents més enllà d’Ada Lovelace o Margaret Hamilton.
"La inclusió i la diversitat no només són ideals a perseguir, sinó que són fonamentals per a l'èxit i el desenvolupament de la societat"
La qualitat de la producció i l’atenció meticulosa als detalls històrics i científics fan que la sèrie sigui no només entretinguda, sinó també educativa. A través de la seva narrativa alternativa, la sèrie convida els espectadors a reflexionar sobre el que podria haver estat i, en fer-ho, sobre el que encara pot ser. La inclusió i la diversitat no només són ideals a perseguir, sinó que són fonamentals per a l'èxit i el desenvolupament de la societat.
Davant dels reptes majúsculs als quals ens enfrontem com a espècie no crec que ens puguem permetre el luxe de prescindir del 50% dels cervells de la humanitat. Si podeu, mireu la sèrie amb les vostres filles. Amb els vostres fills, també.
————————
PS: Si no teniu Apple TV+ no patiu. Apple regala 3 mesos de subscripció amb la compra d’un dispositiu, i si no, sempre podeu fer una setmana de prova gratis i veure’n almenys una temporada.