Transformació dels llocs de treball i formació
26
d'Abril
de
2017
Darrerament el debat sobre si els treballadors del futur, ja siguin directius o treballadors dels processos manufacturers, seran persones o robots (màquines) s'ha incrementat. Ho ha fet en la mateixa intensitat en què s'incrementa la capacitat computacional i com aquesta reverteix amb més i millor la intel·ligència artificial, la qual s'albira que en molts casos supera les capacitat mitjanes dels humans. El dilema robots-humans en diversos casos sembla inclinar-se a favor dels autòmats. En aquest context cal enquadrar les dades de l'Idescat relatives a que el PIB de la indústria va representar el 21% el 2016 ocupant a 422.000 treballadors, una xifra significativa però que és un 27% menys que les persones ocupades en el 2007 a pesar de l'increment de la capacitat de la indústria.
Un canvi, impulsat per la Intel·ligència Artificial, que arriba no sols a les cadenes de producció amb tasques molt repetitives, sinó també a tasques no predefinides o complexes. És l'anàlisi de les respostes dels humans a les problemàtiques o situacions imprevistes, igual que l'anàlisi de les ingents quantitats de dades disponibles, el que permet que els autòmats aprenguin i puguin competir amb els humans en tasques que avui estan reservades a les persones.
D'aquesta transformació del model productiu, amb enorme impacte sobre la societat i el desenvolupament humà, sembla que no se n'escapa ningú. No s'ha solucionat el problema de la competència que pateixen els taxistes en el marc de la denominada economia col·laborativa, -fonamentada a considerar els serveis com béns d'intercanvi, conseqüentment prestar/comprar serveis s'efectua en funció de necessitats i no amb criteris de benefici econòmic-, que ja anuncia el cotxe autònom. Hom es pregunta si en un horitzó de 10 a 15 anys la conducció de vehicles per humans serà una anècdota i conseqüentment la professió de taxista tal com ara l'entenem haurà desaparegut.
Uns canvis, en tots els àmbits, que es produeixen simultàniament amb l'omnipresència d'Internet, un espai que posa a l'abast de l'usuari tota la informació que sovint desinforma i dificulta convertir-la en coneixement. Sociològicament: la capacitat de la gent per relacionar-se amb altres persones en la distància es contraposa a la vida tan solitària i al marge de la societat que pot tenir una persona que només interactua (socialment o professionalment) per les xarxes.
Pel que fa al coneixement, d'una banda ens posa a l'abast tota la informació o coneixement existent, però també el desconeixement i la desinformació. D'aquí que temàtiques com les antivacunes, les pseudoteràpies i els rumors estiguin proliferant. I tot plegat sense oblidar el tema delictiu. Internet ha obert un nou camp d'actuació del qual no se salven ni els més petits. Gairebé tots els delictes es poden fer també online: drogues, abús sexual, robatoris, estafes, assetjament, injúries i calúmnies. Un nou món en què les TIC ens aporten proximitat o llunyania respecte a la societat, obrint-nos els dubtes sobre si vivim en una realitat o una construcció artificial que hem creat en el món virtual que no té res a veure amb la realitat.
Que la humanitat és a l'albada d'una nova era és quelcom que sembla conformar-se arreu. Una societat canviant en tots els aspectes. No sols en el treball i en la forma de relacionar-se sinó, també, en la funció publica i el govern de la col·lectivitat. En aquest escenari són requerides persones amb capacitat de prendre decisions amb rapidesa i d'ajudar a definir la manera òptima de fer la feina, persones que interioritzin els reptes i les oportunitats de la globalització, del mestissatge cultural, dels avenços tecnològics, de la intel·ligència artificial, dels nous models productius en xarxa i de la telepresència en qualsevol lloc i moment. Una nova societat que reclama deixar de tenir un rol passiu i vol assumir un paper actiu en l'anàlisi, el disseny, la implementació, el control del seu propi destí i, conseqüentment, dels processos en general i dels serveis públics en particular.
Construir un futur altament tecnificat, on sorgiran noves professions avui encara no visualitzades, requereix una formació molt diferents a les d'èpoques precedents. Una formació encaminada a entendre la societat digital en què vivim, a identificar el perquè de les coses, sabedors que els fets s'arrelen en el passat, i necessiten una anàlisi de les fonts amb una mentalitat crítica. Sense ignorar que el "no decidir" no t'inhibeix dels fets ni en l'alineació en una posició o col·lectiu determinat.
La transformació dels llocs de treball que s'està produint albira un futur diferent, esdevenir protagonistes de la seva definició i construcció no sols és possible, és imprescindible. Per fer-ho el sistema educatiu ha d'assumir el seu rol interioritzant tant els tempus accelerats que la caracteritzen com els nous requeriments de les organitzacions i la societat. Capacitat n'hi ha, només cal esperar que emergeixi la determinació requerida.
Un canvi, impulsat per la Intel·ligència Artificial, que arriba no sols a les cadenes de producció amb tasques molt repetitives, sinó també a tasques no predefinides o complexes. És l'anàlisi de les respostes dels humans a les problemàtiques o situacions imprevistes, igual que l'anàlisi de les ingents quantitats de dades disponibles, el que permet que els autòmats aprenguin i puguin competir amb els humans en tasques que avui estan reservades a les persones.
D'aquesta transformació del model productiu, amb enorme impacte sobre la societat i el desenvolupament humà, sembla que no se n'escapa ningú. No s'ha solucionat el problema de la competència que pateixen els taxistes en el marc de la denominada economia col·laborativa, -fonamentada a considerar els serveis com béns d'intercanvi, conseqüentment prestar/comprar serveis s'efectua en funció de necessitats i no amb criteris de benefici econòmic-, que ja anuncia el cotxe autònom. Hom es pregunta si en un horitzó de 10 a 15 anys la conducció de vehicles per humans serà una anècdota i conseqüentment la professió de taxista tal com ara l'entenem haurà desaparegut.
Uns canvis, en tots els àmbits, que es produeixen simultàniament amb l'omnipresència d'Internet, un espai que posa a l'abast de l'usuari tota la informació que sovint desinforma i dificulta convertir-la en coneixement. Sociològicament: la capacitat de la gent per relacionar-se amb altres persones en la distància es contraposa a la vida tan solitària i al marge de la societat que pot tenir una persona que només interactua (socialment o professionalment) per les xarxes.
Pel que fa al coneixement, d'una banda ens posa a l'abast tota la informació o coneixement existent, però també el desconeixement i la desinformació. D'aquí que temàtiques com les antivacunes, les pseudoteràpies i els rumors estiguin proliferant. I tot plegat sense oblidar el tema delictiu. Internet ha obert un nou camp d'actuació del qual no se salven ni els més petits. Gairebé tots els delictes es poden fer també online: drogues, abús sexual, robatoris, estafes, assetjament, injúries i calúmnies. Un nou món en què les TIC ens aporten proximitat o llunyania respecte a la societat, obrint-nos els dubtes sobre si vivim en una realitat o una construcció artificial que hem creat en el món virtual que no té res a veure amb la realitat.
Que la humanitat és a l'albada d'una nova era és quelcom que sembla conformar-se arreu. Una societat canviant en tots els aspectes. No sols en el treball i en la forma de relacionar-se sinó, també, en la funció publica i el govern de la col·lectivitat. En aquest escenari són requerides persones amb capacitat de prendre decisions amb rapidesa i d'ajudar a definir la manera òptima de fer la feina, persones que interioritzin els reptes i les oportunitats de la globalització, del mestissatge cultural, dels avenços tecnològics, de la intel·ligència artificial, dels nous models productius en xarxa i de la telepresència en qualsevol lloc i moment. Una nova societat que reclama deixar de tenir un rol passiu i vol assumir un paper actiu en l'anàlisi, el disseny, la implementació, el control del seu propi destí i, conseqüentment, dels processos en general i dels serveis públics en particular.
Construir un futur altament tecnificat, on sorgiran noves professions avui encara no visualitzades, requereix una formació molt diferents a les d'èpoques precedents. Una formació encaminada a entendre la societat digital en què vivim, a identificar el perquè de les coses, sabedors que els fets s'arrelen en el passat, i necessiten una anàlisi de les fonts amb una mentalitat crítica. Sense ignorar que el "no decidir" no t'inhibeix dels fets ni en l'alineació en una posició o col·lectiu determinat.
La transformació dels llocs de treball que s'està produint albira un futur diferent, esdevenir protagonistes de la seva definició i construcció no sols és possible, és imprescindible. Per fer-ho el sistema educatiu ha d'assumir el seu rol interioritzant tant els tempus accelerats que la caracteritzen com els nous requeriments de les organitzacions i la societat. Capacitat n'hi ha, només cal esperar que emergeixi la determinació requerida.