Treballs de poc valor afegit

La demografia catalana es caracteritza per una baixa natalitat, l’envelliment de la població i importats fluxos migratoris. Per atendre les necessitats socials i del sistema productiu Catalunya necessita immigració, però, quin tipus d’immigració necessita? El model productiu és el que defineix quines són les demandes laborals de les empreses. Si no es pot cobrir amb el mercat laboral existent al país, s’ha de recórrer a la immigració.

La política econòmica ens diu que s’han d’impulsar els sectors econòmics que creen alt valor afegit. Però, què hem de fer amb els sectors que tenen una demanda social o empresarial i són de baix valor afegit? Hi ha moltes feines que són imprescindibles, tot i que exigeixen poca qualificació i creen molt poc valor afegit, cosa que fa que la renda per càpita del conjunt de la població disminueixi.

"El model productiu d’un país, no es pot valorar exclusivament en termes de creació de riquesa, sinó que l’objectiu principal és el de crear benestar per tothom"

Els carrers s’han de netejar, la fruita s’ha de collir, les mercaderies s’han de transportar, a les botigues hi ha d’haver venedors, es necessiten cambrers i si tens a casa un malalt o una persona invalida, algú els ha d’atendre. Si bé és cert que la robotització absorbirà molts llocs de treball i rutines, moltes altres feines les hauran de continuar fent persones.

El model productiu d’un país, no es pot valorar exclusivament en termes de creació de riquesa, sinó que l’objectiu principal és el de crear benestar per tothom. Per exemple, amb l’envelliment de la població, l’aparició de noves malalties, o la conciliació de la vida familiar, s’ha tendit a la contractació de persones externes que ajudin a casa. A Catalunya actualment unes 61.000 persones treballen com a empleades domèstiques i 28.000 com a treballadores que tenen cura de persones del domicili. La majoria són dones estrangeres, algunes amb títols, treballen poques hores setmanals, i moltes no estan donades d’alta a la seguretat social.

"El treball en negre suposa una menor remuneració pel treballador, la manca de protecció social i dificulta la integració a la societat"

Segons dades de l’any 2022, aquest sector suposa el 0,7% del valor afegit brut català, i ocupava 80.000 persones, fet que suposa un 2,3% del total de l’ocupació. És un percentatge molt elevat en comparació als països de la Unió Europea, (0,9%). Amb aquestes dades ja es veu que és un sector que ocupa a molta gent, però que aporta poc valor afegit, cosa que redueix la renda per càpita de Catalunya.

En una visió purament economicista aquest sector és un dels que no interessa, però des d’un punt de vista social és una demanda essencial per a l'engranatge social. Són professions necessàries, però que s’han de dignificar i valorar. Cal garantir una remuneració digna, millorar la seva formació i qualificació professional i evidentment facilitar la seva integració a la societat. L’augment progressiu del Salari Mínim Interprofessional ajuda a millorar la seva situació econòmica. A Espanya 2,3 milions de treballadors s’han beneficiat del darrer augment.

"Quan l’economia no creix convé no pressionar amb majors costos que no es poden pagar"

És essencial que tothom qui treballa estigui donat d’alta a la Seguretat Social. El treball en negre suposa una menor remuneració pel treballador, la manca de protecció social i dificulta la integració a la societat. Al mateix temps, es fa ús dels serveis públics i no es contribueix al seu finançament. És evident que donar-se d’alta té un cost, que no sempre és fàcil d’absorbir. Per això s’ha d’aprofitar els moments de bonança econòmica per fer un salt regularitzant les situacions irregulars, si convé amb ajut a les famílies amb rendes baixes. Quan l’economia no creix convé no pressionar amb majors costos que no es poden pagar.