Turisme sostenible
04
de Febrer
de
2017
Estem assistint a un debat de llarg recorregut sobre la incidència del turisme a Barcelona, i en general a tot el territori. El model de turisme de masses s'està declarant obsolet, tant per la poca rendibilitat que dóna en alguns casos, com per la destrucció dels ecosistemes, rurals i urbans. Si estem en un moment de canvi digital, com afecta tot aquest canvi a la indústria turística? Està clar que els models que han servit per a expandir el fenomen turístic del segle XX són ara un problema pels efectes nocius que generen.
La possibilitat de posar en contacte usuari i el producte de forma directa, obviant els intermediaris com fa Internet, té com a conseqüència l'anul·lació dels protocols d'ús dels espais turístics, els hotels, els carrers o les platges.
Si tens un pis, tens la possibilitat de treure'n profit, directament. O si tens un cotxe, o si tens una bicicleta. Aquesta diversificació ha fet que el turisme de masses, sigui a més, turisme sense regles. El debat sobre la inundació de Barcelona que perverteix l'ús de la ciutat està sobre la taula, i les Administracions tenen l'obligació de renovar les normes per tal de fer que la ciutat, la platja, sigui del ciutadà, i no només del turista.
La nova nomenclatura és el "turisme sostenible", que s'està demostrant necessari en els espais de debat especialitzat, on es parla de tornar a les persones les ciutats per a ser viscudes, i de pas, regular l'arribada de turisme, de forma controlada.
Internet pot ser, de fet, el format que ens faciliti aquest retorn a l'ús racional dels espais, i no l'origen del problema. Les dades, el Big Data, ens donen tota la informació necessària per saber si un espai està essent utilitzat de forma coherent, sostenible i saludable, i a més, i si, a més, és factible treure'n profit econòmic per a una indústria turística que necessàriament ha de ser curosa amb l'entorn.
No seria raonable destruir allò que els turistes vénen a visitar, no té sentit. El turista ha de conscienciar-se que haurà de pagar un servei més car per mantenir allò que pretén visitar.
La possibilitat de posar en contacte usuari i el producte de forma directa, obviant els intermediaris com fa Internet, té com a conseqüència l'anul·lació dels protocols d'ús dels espais turístics, els hotels, els carrers o les platges.
Si tens un pis, tens la possibilitat de treure'n profit, directament. O si tens un cotxe, o si tens una bicicleta. Aquesta diversificació ha fet que el turisme de masses, sigui a més, turisme sense regles. El debat sobre la inundació de Barcelona que perverteix l'ús de la ciutat està sobre la taula, i les Administracions tenen l'obligació de renovar les normes per tal de fer que la ciutat, la platja, sigui del ciutadà, i no només del turista.
La nova nomenclatura és el "turisme sostenible", que s'està demostrant necessari en els espais de debat especialitzat, on es parla de tornar a les persones les ciutats per a ser viscudes, i de pas, regular l'arribada de turisme, de forma controlada.
Internet pot ser, de fet, el format que ens faciliti aquest retorn a l'ús racional dels espais, i no l'origen del problema. Les dades, el Big Data, ens donen tota la informació necessària per saber si un espai està essent utilitzat de forma coherent, sostenible i saludable, i a més, i si, a més, és factible treure'n profit econòmic per a una indústria turística que necessàriament ha de ser curosa amb l'entorn.
No seria raonable destruir allò que els turistes vénen a visitar, no té sentit. El turista ha de conscienciar-se que haurà de pagar un servei més car per mantenir allò que pretén visitar.