L’ocell de Schrödinger

Pot Ada Colau tancar el seu compte de Twitter? Oi tant, de la mateixa manera que vostè o jo podem tancar el compte quan ens doni la gana. Pot l'alcaldessa de Barcelona no ser a Twitter? No ho crec. Podríem acabar aquí i ja ho tindríem.

Ada Colau ha penjat una colla de captures a Facebook, Instagram i al mateix Twitter on argumenta la seva decisió de deixar la xarxa de l'ocellet. La idea li rondava pel cap de feia temps i la bona experiència de passar el dia del seu aniversari sense Twitter li va donar l'empenta final. Totalment d’acord amb la seva decisió.

D’altra banda, sembla lògic pensar que un polític de cert nivell, —una persona amb un perfil públic a qui paguem el sou— hauria de tenir presència als mitjans, siguin socials o de masses, siguin públics o privats. Malgrat violar totes les normes d'ús, les xarxes socials van mantenir els comptes de Donald Trump oberts perquè consideraven que el que deia era d'interès general. No va ser fins l’assalt al Capitoli que no el van “desplataformar” en considerar-lo el principal incitador.

"Sembla lògic pensar que un polític de cert nivell, hauria de tenir presència als mitjans"

Trec a col·lació el cadàver poc exquisit de Trump perquè tot i que, política, humana i intel·lectualment és a les antípodes d’Ada Colau, la seva concepció —accidental— de les xarxes és molt similar. L’un i l’altra les han utilitzat de manera molt competent, han difós el seu missatge al marge d’intermediaris i han creat al seu voltant unes comunitats amb poca representació als mitjans de comunicació de masses. 

Donald Trump va entrar a Twitter el maig del 2009 on va capitalitzar tota la seva popularitat televisiva del seu reality The Apprentice. Quan va decidir concórrer a les eleccions tenia vora 3 milions de seguidors (88,9 al final del darrer mandat). Ada Colau va crear el seu compte al gener del 2010 i el seu primer missatge és una crida a una concentració a l’espai ocupat del Patio Maravillas a Madrid (al seu segon confessava com tothom que no entenia massa bé com funcionava Twitter). Poc a poc la seva popularitat a la PAH va anar creixent fins a donar-li presència als mitjans que van engreixar les seves xarxes socials. Quan el 2014 decideix presentar-se com a candidata a l’Ajuntament de Barcelona ja tenia una marca i una presència als mitjans socials prou sòlida. No tinc la dada del nombre de seguidors que tenia al 2014 però un tuit seu de cap d’any del 2013 dient al PP “que desobeïrà totes les seves lleis injustes i farà ‘escraches’ a tots els desnonaments” té 1.903 RT.

Un altre fet que ambdós ex-tuitaires comparteixen és la utilització de les tècniques de cherrypicking (collir cireres) i nutpicking (seleccionar guillats). 

Quan Colau decideix presentar-se com a candidata a l’Ajuntament de Barcelona ja tenia una marca i una presència als mitjans socials

El cherrypicking consisteix en seleccionar les dades que t’interessen per apuntalar la teva tesi i mentre amagues les que no t’interessen. Ada Colau ho fa quan al seu missatge de comiat menciona que Twitter està ple “de perfils que intoxiquen i inciten a l’odi. Molts d’ells amb diners (bots) per l’extrema dreta (sic)". Deixant a banda l’estranya redacció de la frase i la barreja de conceptes, Colau obvia que de bots, perfils falsos i trolls pagats n’hi ha de totes les ideologies, fins i tot del seu partit. Un test ràpid amb qualsevol eina gratuïta dóna com a resultat que un 42% dels seus seguidors podrien ser bots, una taxa superior a la de Pere Aragonés, Pedro Sánchez o Manuel Valls (això no vol dir que li siguin afins o que els hagi pagat el seu partit).

El nutpicking consisteix en seleccionar els representants de l’espectre ideològic contrari per desacreditar la ideologia a la que pertanyen. Massa sovint veiem polítics responent a trolls que eleven a representants d’un partit polític o ideologia per tal d’associar-los amb el missatge del troll. És l’efecte “Ho veieu com tots són igual?”. Quan rasques una mica hi trobes perfils falsos amb pocs seguidors que no semblen capaços ni de representar-se a si mateixos. La lluita contra aquests trolls no hauria d’ocupar ni un minut d’un càrrec polític; les eines de gestió de xarxes i un equip de comunicació competent els hi haurien d’invisibilitzar. 

L’altra característica que comparteixen Trump i Colau és el continu persona-personatge-institució. Ambdós han utilitzat els seus comptes personals per a substituir plataformes de comuniació pública: Trump utilitzava el seu compte personal @realDonaldTrump enlloc de l’oficial del president dels EUA @POTUS; de la mateixa manera que el compte de Twitter de l’alcaldessa de Barcelona és @AdaColau i no un d’institucional (@ADBAR?). No hi ha una solució ideal al problema: el debat de compte personal envers compte institucional o empresarial és un debat que depassa la política.

I per acabar amb les semblances, cap dels dos ha tancat el seu compte de Twitter. A Trump li van tancar i Ada Colau encara el té obert. El Twitter de Schrödinger.