Al mes de juny 2024 es van celebrar les eleccions al Parlament Europeu. Un cop nomenats els alts càrrecs de les institucions i, en particular, de la Comissió Europea, serà l’hora de començar a treballar. Inicialment, s’hauran d’atendre les qüestions més urgents i revisar els programes actuals i el seu finançament. Poc després, s’haurà d’iniciar un debat sobre les noves prioritats i concretar les assignacions de recursos en el marc financer plurianual del període 2028-2035.
Quines seran les noves prioritats? Per les declaracions fetes fins ara, sembla que la transició ecològica i digital continuaran essent importats, però s’hi hauran d’afegir, dotar-se d’una major capacitat de defensa, reindustrialitzar la UE impulsant la innovació, l’ús i desenvolupament de tecnologia, i la competitivitat de les empreses europees enfront de les dels Estats Unit i la Xina, revisar la política agrària per atendre les demandes de la pagesia, finançar la guerra i reconstrucció d’Ucraïna i donar suport als nous països de l’ampliació de la UE. La llista és llarga i exigirà molts recursos per finançar els programes.
La UE del marc financer plurianual 2021-2027 disposa de 2,1 bilions d’euros a preus corrents, dels quals 1,3 bilions provenen del marc financer i 800.000 milions corresponen al fons Next Generation, un fons creat excepcionalment per minorar els efectes de la covid-19. Per l’any 2024 això suposa 190.000 milions que es complementen amb fons procedents del programa Next Generation.
"Per l’any 2024 això suposa 190.000 milions que es complementen amb fons procedents del programa Next Generation"
Pel període 2028–2035 només es podrà comptar amb els recursos dels quals es doti el nou marc financer. Però cal notar que aplicant l’actual sistema de finançament no es podran cobrir totes les necessitats previstes. Per tant, la UE es veurà obligada a augmentar notablement els seus recursos. D’on sortiran? Segurament, d’una combinació entre retallar els recursos assignats a alguns dels programes actuals, incrementar les aportacions dels estats membres, recórrer a l’endeutament o augmentar els impostos propis de la UE.
De la revisió dels programes actuals sembla que no en sortiran grans estalvis. La font de finançament més important podria ser augmentar l’aportació que ara fan els països membres per situar-la fins a l’1,4% del PIB, que és el nivell màxim actualment acordat, al qual encara no s’ha arribat mai. No serà fàcil perquè molts països hauran de reduir el seu dèficit i endeutament per complir les noves regles fiscals del Pacte de Seguretat i Creixement. Una altra possibilitat que la UE s’endeutés creant un fons comunitari destinat específicament a algunes de les prioritats esmentades, de forma similar a com s’ha fet amb el fons “Next Generation”. Però aquesta sembla ser una via morta. Potser la creació i l’augment dels impostos comunitaris ofereix més possibilitats.
Correspon al Consell i al Parlament Europeus decidir sobre les prioritats i com es financen. És una decisió molt vinculada als interessos directes de cada país, i per tant generarà un debat tens i dur.
"La font de finançament més important podria ser augmentar l’aportació que ara fan els països membres per situar-la fins a l’1,4% del PIB"
El risc que es corre és que s’aigualeixin alguns dels objectius anunciats o que quedin infrafinançats. En especial, es corre el risc que es retallin els recursos destinats als programes socials o que els estats membres estiguin temptats de retallar inversions i empitjorar els serveis públics, si es veuen abocats a augmentar la seva aportació a la UE.
Un aspecte que podria ser positiu d’aquest dur debat és que es veiés la necessitat d’una integració europea -i de la fiscalitat- més grans. Això permetria disposar d’una UE, reforçada i més preparada per no perdre la cursa política, econòmica i tecnològica que països com els Estats Units i la Xina ja han iniciat. Malauradament, els nous temps polítics no facilitaran el debat.