Un silenci que com a societat no ens podem permetre
11
de Març
de
2016
Les donesformades, preparades i amb experiència professional tenen un alt risc de caure en la pobresa o en l'exclusió social i, en general, avui cobren un 31% menys de pensions que els homes.
La meva amiga Núria, infermera de professió, es va llençar a les vies del tren ara fa un any. Estava separada des de feia temps i es va quedar a l'atur a causa d'un ERO quan va començar la crisi. Anava malvivint entre contractes precaris i substitucions. El seu fill adolescent havia deixat els estudis i això la va acabar de deprimir. Sense el suport dels pares -perquè vivien fora- no va poder aguantar la pressió i la sensació de fracàs. Sabia que als seus 54 anys no trobaria cap feina digna com la que havia tingut i que tenia el futur negre. La dignitat és el que necessitem per seguir vivint.
Aquesta tragèdia és un reflex de què està passant a la nostra societat "benestant". Sense anar tan lluny, moltes dones arriben a la cinquantena, l'edat de la Núria, preparades, formades i experimentades en el treball, però estan a l'atur (un percentatge molt major al dels homes) o bé amb contractes precaris i sous un 19% més baixos que els dels homes i amb responsabilitats familiars.
L'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) està investigant i quantificant des de fa anys la pèrdua del talent femení i les seves causes i conseqüències sempre terribles per a les dones, per als seus fills i per a tota la societat. Aquestes conseqüències ens parlen de dependències econòmiques, baixa autoestima, retorn a casa dels pares i depressions, tot sofert en l'anonimat i, sovint, en silenci. Un silenci que, com a societat, no ens podem permetre.
Ara l'ODEE ha fet un pas més per estudiar nous indicadors fiables que ens permetin analitzar de manera objectiva i quantificar la situació de les dones a Catalunya. L'economista Carme Poveda, del Gabinet d'estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona, ha creat per primera vegada un indicador que dóna una visió global comparativa per gènere a partir de 22 indicadors de quatre grans grups: formació, mercat de treball, condicions de vida i empoderament. Les conclusions a partir dels resultats obtinguts parlen d'una nova pobresa femenina, que és la protagonitzada per dones formades que, quan arriben al mercat laboral, pateixen la discriminació en sous i condicions laborals, sobretot després de la maternitat i acaben tenint un elevat risc de caure en la pobresa malgrat tenir una feina. Pobresa que s'allargarà en el temps amb menors pensions i, si cau en l'atur, amb menors prestacions per desocupació.
L'estudi també posa de manifest que, tot i que les dones tenen un major nivell de formació que els homes, això no s'ha traduït en una reducció de les desigualtats en el mercat laboral i, en els darrers deu anys, el risc de pobresa entre les dones ha augmentat més de cinc punts i, en canvi, el dels homes s'ha mantingut igual. Els indicadors mostren que s'ha perdut una dècada en l'aprofitament del talent femení en el mercat laboral i que s'ha frenat el procés de reducció de les desigualtats de gènere.
Per altra banda, una de les dades cabdals d'aquest estudi és que en tots els consells de presa de decisió i de direcció econòmica, empresarial i política, al voltant del 70-80% són homes. Aquesta manca de representació de les dones és encara més flagrant quan considerem que en l'actualitat la majoria de càrrecs executius estan coberts per dones, dones que fan funcionar les empreses, les administracions, les ONG, les Universitats, i moltes organitzacions i institucions de la societat civil.
Aquest informe ens alerta que cal fer polítiques preventives i no només pal·liatives. Cal treballar en programes que empoderin a les dones i que evitin l'abandonament de la carrera professional en el moment de la maternitat. Però per això, cal que l'administració se'n cuidi amb urgència i posi serveis públics d'escoles bressol i serveis d'atenció a la gent gran, apliqui la Reforma Horària, aporti cotitzacions dignes per a la maternitat, inclogui l'obligatorietat de la baixa paternal i faci valdre la tasca de la cura.
Per tot això cal impulsar un gran acord entre les institucions, la societat i el món empresarial per complir la llei d'igualtat aprovada pel Parlament el passat juliol i que ha de permetre reconèixer i aprofitar el talent femení, que és més del 50% de la nostra societat. El cost de no fer-ho seria massa elevat per a les generacions actuals i futures.
Una vegada més des de l'ODEE hem celebrat el 8 de març amb reivindicacions clares i concretes de justícia social i d'equitat. Tot i que estem carregades de raons, necessitem xifres, estadístiques i indicadors que demostrin i ens demostrin la realitat que vivim per prendre consciencia, que és el primer pas per canviar. Avui sabem que una societat només podrà progressar i ser veritablement democràtica si compta amb la meitat de la població que són les dones.
La meva amiga Núria, infermera de professió, es va llençar a les vies del tren ara fa un any. Estava separada des de feia temps i es va quedar a l'atur a causa d'un ERO quan va començar la crisi. Anava malvivint entre contractes precaris i substitucions. El seu fill adolescent havia deixat els estudis i això la va acabar de deprimir. Sense el suport dels pares -perquè vivien fora- no va poder aguantar la pressió i la sensació de fracàs. Sabia que als seus 54 anys no trobaria cap feina digna com la que havia tingut i que tenia el futur negre. La dignitat és el que necessitem per seguir vivint.
Aquesta tragèdia és un reflex de què està passant a la nostra societat "benestant". Sense anar tan lluny, moltes dones arriben a la cinquantena, l'edat de la Núria, preparades, formades i experimentades en el treball, però estan a l'atur (un percentatge molt major al dels homes) o bé amb contractes precaris i sous un 19% més baixos que els dels homes i amb responsabilitats familiars.
L'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) està investigant i quantificant des de fa anys la pèrdua del talent femení i les seves causes i conseqüències sempre terribles per a les dones, per als seus fills i per a tota la societat. Aquestes conseqüències ens parlen de dependències econòmiques, baixa autoestima, retorn a casa dels pares i depressions, tot sofert en l'anonimat i, sovint, en silenci. Un silenci que, com a societat, no ens podem permetre.
Ara l'ODEE ha fet un pas més per estudiar nous indicadors fiables que ens permetin analitzar de manera objectiva i quantificar la situació de les dones a Catalunya. L'economista Carme Poveda, del Gabinet d'estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona, ha creat per primera vegada un indicador que dóna una visió global comparativa per gènere a partir de 22 indicadors de quatre grans grups: formació, mercat de treball, condicions de vida i empoderament. Les conclusions a partir dels resultats obtinguts parlen d'una nova pobresa femenina, que és la protagonitzada per dones formades que, quan arriben al mercat laboral, pateixen la discriminació en sous i condicions laborals, sobretot després de la maternitat i acaben tenint un elevat risc de caure en la pobresa malgrat tenir una feina. Pobresa que s'allargarà en el temps amb menors pensions i, si cau en l'atur, amb menors prestacions per desocupació.
L'estudi també posa de manifest que, tot i que les dones tenen un major nivell de formació que els homes, això no s'ha traduït en una reducció de les desigualtats en el mercat laboral i, en els darrers deu anys, el risc de pobresa entre les dones ha augmentat més de cinc punts i, en canvi, el dels homes s'ha mantingut igual. Els indicadors mostren que s'ha perdut una dècada en l'aprofitament del talent femení en el mercat laboral i que s'ha frenat el procés de reducció de les desigualtats de gènere.
Per altra banda, una de les dades cabdals d'aquest estudi és que en tots els consells de presa de decisió i de direcció econòmica, empresarial i política, al voltant del 70-80% són homes. Aquesta manca de representació de les dones és encara més flagrant quan considerem que en l'actualitat la majoria de càrrecs executius estan coberts per dones, dones que fan funcionar les empreses, les administracions, les ONG, les Universitats, i moltes organitzacions i institucions de la societat civil.
Aquest informe ens alerta que cal fer polítiques preventives i no només pal·liatives. Cal treballar en programes que empoderin a les dones i que evitin l'abandonament de la carrera professional en el moment de la maternitat. Però per això, cal que l'administració se'n cuidi amb urgència i posi serveis públics d'escoles bressol i serveis d'atenció a la gent gran, apliqui la Reforma Horària, aporti cotitzacions dignes per a la maternitat, inclogui l'obligatorietat de la baixa paternal i faci valdre la tasca de la cura.
Per tot això cal impulsar un gran acord entre les institucions, la societat i el món empresarial per complir la llei d'igualtat aprovada pel Parlament el passat juliol i que ha de permetre reconèixer i aprofitar el talent femení, que és més del 50% de la nostra societat. El cost de no fer-ho seria massa elevat per a les generacions actuals i futures.
Una vegada més des de l'ODEE hem celebrat el 8 de març amb reivindicacions clares i concretes de justícia social i d'equitat. Tot i que estem carregades de raons, necessitem xifres, estadístiques i indicadors que demostrin i ens demostrin la realitat que vivim per prendre consciencia, que és el primer pas per canviar. Avui sabem que una societat només podrà progressar i ser veritablement democràtica si compta amb la meitat de la població que són les dones.