Rèquiem pel somni de la utopia de Nadal

Títol d’article estrany, en sóc conscient, però és el que m’ha sortit encara sota la influència dels dos darrers llibres que he llegit aquests dies de pont infame: Utopia per a realistes, de l’historiador i periodista neerlandès Rutger Bregman i Rèquiem pel somni americà del filòsof polític, activista i lingüista Noam Chomsky. D’aquí el mashup. No cal dir que entren a l’examen.

Ambdós llibres analitzen des d’un punt de vista històric les desigualtats, la concentració de poder i el feble equilibri entre la democràcia liberal i el poder econòmic. Chomsky enumera els deu principis que han suposat els deu claus al taüt del somni americà: la reducció de la democràcia, el modelatge de la ideologia, el redisseny de l’economia, el desplaçament de la càrrega fiscal, l’atac a la solidaritat, el control de les entitats reguladores, la manipulació de les eleccions, la submissió de la pleb, la fabricació de consensos i la marginació de la població; o un telenotícies qualsevol. Chomsky acompanya cadascun dels principis amb documents històrics que van de la Política d’Aristòtil fins als nostres dies, passant per Adam Smith, Thomas Jefferson, James Madison i Malcolm X entre d’altres.

Bregman deia que la pobresa no se soluciona amb la filantropia dels rics sinó amb els seus impostos

Bregman tampoc no enganya amb el títol del seu llibre que recull propostes utòpico-realistes per recuperar el somni a escala global: Renda Basica Universal, la setmana de 15 hores i obertura de fronteres. La seva tesi es. basa en que combatre la pobresa genera riquesa, i ho defensa amb dades i exemples concrets que us canviaran la percepció del món. Bregman es va fer molt conegut per la seva intervenció a Davos l’any 2019 amb un corol·lari de la seva tesi on deia que la pobresa no se soluciona amb la filantropia dels rics sinó amb els seus impostos. En paraules seves:

“Aquest és el meu primer cop a Davos, i ho trobo una experiència desconcertant; 1.500 jets privats han volat fins aquí per sentir a David Attenborough dir-nos com ens estem carregant el planeta. Tothom parla de participació i justícia, igualtat i transparència però gairebé ningú no parla del tema realment important de l’evasió d’impostos, no? I dels rics que no contribueixen amb el que els tocaria. (…) Podem parlar de totes aquestes maneres de filantropia, podem tornar a convidar Bono, però per Déu, heu de parlar d’impostos. Impostos, impostos, impostos… la resta és merda al meu parer.”

Ambdós llibres parlen de l’impacte de l’automatització, la deslocalització i la financiariació en la societat. L’automatització i l’actual robotització com a principal causa del desacoblament entre la productivitat i els salaris i entre la productivitat i la desocupació. La deslocalització fa que els treballadors del nostre país entrin a competir directament amb els de països amb mà d’obra més barata on no hi ha normatives sanitàries ni de seguretat ni mediambientals. I finalment la financiarització de l’economia que fa que grans empreses guanyin més invertint en economia especulativa que en economia productiva (avui els directius venen d’escoles de negocis mentre que als 50 i 60 venien d’escoles d’enginyeria com el MIT).

Els que ja hàgiu llegit els llibres quan van sortir direu que arribo tard, i que dos autors de referència com Chomsky i Bergman (ja ho és tot i la seva joventut) han de ser a tota biblioteca, física, això sí, des del dia que treuen el llibre. També els que sou de missa em direu que arribo tard, que al somni de la utopia de Nadal ja fa anys que li vam cantar les absoltes, com a mínim des que la Coca Cola va canviar el vestit verd de Sant Nicolau pel seu vermell corporatiu, que és el coneixem. Penseu-hi abans de comprar a Amazon un Pare Noel pel balcó de color vermell escala 1:75 fabricat a la Xina aquest Nadal. Compreu abans qualsevol d’aquests dos llibres i regaleu-los.

PS: Llibreria Medios de Barcelona: si llegiu aquest article guardeu-me un Réquiem por el sueño americano de Chomsky (Ed. Sextopiso) i un parell d’Utopia per a Realistes de Rutger Bregman (Ed. Empúries). Bones festes.