Vendre en català és natural a Catalunya
05
de Juliol
de
2016
Prat Gaballí, considerat pare de la publicitat catalana i espanyola, deia que la paraula és el motor del negoci. Tenia raó. És l'eina principal amb què ens comuniquem i un instrument poderós de relació entre les persones que participen de les activitats socioeconòmiques de compravenda de béns o serveis.
El paisatge lingüístic de Catalunya és molt diferent del de fa 35 anys. En general, el català ha guanyat terreny i s'ha fet present a la retolació comercial, la publicitat, la comunicació i a la senyalització de grans magatzems, comerços, mercats, despatxos, oficines d'entitats financeres, restaurants, hospitals, transports i serveis al públic, a tot el territori. Certament que no tots els comerços tenen la disponibilitat necessària en l'atenció oral o en alguns elements de comunicació escrita. Fins i tot, encara no s'ha generalitzat plenament en les cartes de tots els restaurants.
Més enllà de les raons estrictament econòmiques i per causa d'obligacions legals, el teixit comercial sap que utilitzar el català és clau en termes d'imatge, un signe de qualitat del servei que fidelitza clients i n'atrau de nous, la mostra de la capacitat de respondre-hi socialment no per obligacions legals, sancions o costos de producció. Sap el benefici que suposa l'ús de la llengua catalana, com a llengua pròpia del país, com valora també la disponibilitat en altres llengües dels clients. La llengua connecta amb uns valors que suposen un actiu per als compradors, un avantatge davant competidors i una mostra de respecte per la cultura i l'entorn local. Vendre i comprar en català és natural a Catalunya.
Catalunya té vora 13 establiments de mitjana per cada 1.000 habitants. Sovint els comerços han de fer un esforç d'adaptació per atendre en català o per oferir-ne els productes i serveis. La dinàmica social evoluciona constantment i els canvis dicten posicionaments diferents de la llengua. L'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població adulta elaborada per la Direcció General de Política Lingüística indica que l'ús del català voreja el 36% a les superfícies comercials i supermercats. Què ha passat? Un canvi demogràfic fort. El 1981 només un 1,5% de la població havia nascut a l'estranger, un percentatge que arriba al 17,2% el 2014. Unes 662.300 persones tenen llengües inicials o familiars diferents del català i del castellà: l'àrab; el romanès, el berber amazic, el francès, el gallec i el rus. Moltes d'aquestes persones que han decidit instal·lar-se a Catalunya s'han incorporat al teixit comercial. Segons l'Informe anual del Comerç de la Confederació de Comerç de Catalunya hi ha aproximadament 53.000 autònoms estrangers dedicats al comerç (10,98% del total dels autònoms del sector) i 45.000 assalariats estrangers ocupats en el comerç, un 10,71% del total dels treballadors del sector.
El coneixement de català del personal d'atenció al públic, comercials i encarregats, arriba gairebé al 70% el sap parlar, llegir i escriure. Uns coneixements que no es traslladen plenament en l'ús en la mateixa proporció amb els clients.
A més de la naturalitat de vendre en català a Catalunya, el Codi de consum de Catalunyaestableix obligacions per a establiments i comerços per garantir els drets lingüístics dels consumidors. Amb la voluntat d'incrementar l'ús de la llengua catalana en l'àmbit empresarial, i garantir els drets lingüístics dels consumidors, la Direcció General de Política Lingüística té en marxa el programa Català i empresa. Ja estàs al dia? que es basa en vuit raons per fer present la llengua:
1.Les empreses que utilitzen la llengua del client donen un servei de qualitat.
2.El client té dret a ser atès en català.
3.És de llei que els rètols estiguin en català.
4.Etiquetar en català també és de llei.
5.La documentació comercial ha d'estar disponible en català.
6. El català és una llengua de mercat.
7.Grans marques internacionals aposten pel català.
8.Els productes digitals també parlen català.
La Direcció General de Política Lingüística ofereix un autotest per saber si l'empresa està al dia en la disponibilitat del català, les disposicions normatives que ho regulen, ofereix ajuts a projectes d'organitzacions empresarials, com la Confederació de Comerç de Catalunya, PIMEC, CECOT i l'Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya, que fan augmentar l'oferta de productes i serveis en català. També disposa d'una línia d'ajuts a empreses per a la incorporació del català en productes i serveis tecnològics adreçats a usuaris finals (aplicacions, videojocs, programari, etc.) i per a la traducció al català d'obres no literàries.
Amb el Consorci per a la Normalització Lingüística emprenem accions destinades a aquest col·lectiu per sensibilitzar-los de la necessitat d'entendre els clients que s'hi adrecen en català i poder-los atendre, i de la necessitat, doncs, d'aprendre la llengua. El Consorci, que disposa de 146 punts d'atenció distribuïts arreu de Catalunya, ofereix activitats de formació a mida per a empreses. El 2015 ha ofert més d'un centenar de cursos a empreses al Servei Ocupació de Catalunya i a organitzacions sindicals i empresarials, i més d'un miler d'hores de formació a comerços i empreses, d'acord amb les oficines de promoció econòmica locals gràcies al conveni subscrit amb la Diputació de Barcelona. Hi ha programes específics com Al vostre servei per millorar la disponibilitat lingüística de persones que atenen el públic en supermercats i garantir el dret dels clients a usar el català. L'any 2015 ha signat 3.571 convenis de col·laboració amb empreses. Programes que tindran més bons resultats si es complementen amb la no renúncia de l'ús del català de les persones que el parlen. La llengua esdevé aleshores útil en l'intercanvi.
No hi ha dubte que el teixit comercial català ha contribuït a fer avançar la llengua catalana, que ha estat i és un eix integrador per a les persones que hi treballen i per a les persones que s'hi relacionen. Essencial per a la cohesió d'una societat diversa, també lingüísticament; cal continuar amb el compromís dels sectors econòmics, dels comerciants i botiguers d'arreu del país, i la implicació de la ciutadania, per assegurar la plena disponibilitat en l'atenció oral, per revertir els dèficits en l'etiquetatge i l'embalatge dels productes de consum i per oferir la documentació en català. En definitiva, per poder comprar en català.
El paisatge lingüístic de Catalunya és molt diferent del de fa 35 anys. En general, el català ha guanyat terreny i s'ha fet present a la retolació comercial, la publicitat, la comunicació i a la senyalització de grans magatzems, comerços, mercats, despatxos, oficines d'entitats financeres, restaurants, hospitals, transports i serveis al públic, a tot el territori. Certament que no tots els comerços tenen la disponibilitat necessària en l'atenció oral o en alguns elements de comunicació escrita. Fins i tot, encara no s'ha generalitzat plenament en les cartes de tots els restaurants.
Més enllà de les raons estrictament econòmiques i per causa d'obligacions legals, el teixit comercial sap que utilitzar el català és clau en termes d'imatge, un signe de qualitat del servei que fidelitza clients i n'atrau de nous, la mostra de la capacitat de respondre-hi socialment no per obligacions legals, sancions o costos de producció. Sap el benefici que suposa l'ús de la llengua catalana, com a llengua pròpia del país, com valora també la disponibilitat en altres llengües dels clients. La llengua connecta amb uns valors que suposen un actiu per als compradors, un avantatge davant competidors i una mostra de respecte per la cultura i l'entorn local. Vendre i comprar en català és natural a Catalunya.
Catalunya té vora 13 establiments de mitjana per cada 1.000 habitants. Sovint els comerços han de fer un esforç d'adaptació per atendre en català o per oferir-ne els productes i serveis. La dinàmica social evoluciona constantment i els canvis dicten posicionaments diferents de la llengua. L'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població adulta elaborada per la Direcció General de Política Lingüística indica que l'ús del català voreja el 36% a les superfícies comercials i supermercats. Què ha passat? Un canvi demogràfic fort. El 1981 només un 1,5% de la població havia nascut a l'estranger, un percentatge que arriba al 17,2% el 2014. Unes 662.300 persones tenen llengües inicials o familiars diferents del català i del castellà: l'àrab; el romanès, el berber amazic, el francès, el gallec i el rus. Moltes d'aquestes persones que han decidit instal·lar-se a Catalunya s'han incorporat al teixit comercial. Segons l'Informe anual del Comerç de la Confederació de Comerç de Catalunya hi ha aproximadament 53.000 autònoms estrangers dedicats al comerç (10,98% del total dels autònoms del sector) i 45.000 assalariats estrangers ocupats en el comerç, un 10,71% del total dels treballadors del sector.
El coneixement de català del personal d'atenció al públic, comercials i encarregats, arriba gairebé al 70% el sap parlar, llegir i escriure. Uns coneixements que no es traslladen plenament en l'ús en la mateixa proporció amb els clients.
A més de la naturalitat de vendre en català a Catalunya, el Codi de consum de Catalunyaestableix obligacions per a establiments i comerços per garantir els drets lingüístics dels consumidors. Amb la voluntat d'incrementar l'ús de la llengua catalana en l'àmbit empresarial, i garantir els drets lingüístics dels consumidors, la Direcció General de Política Lingüística té en marxa el programa Català i empresa. Ja estàs al dia? que es basa en vuit raons per fer present la llengua:
1.Les empreses que utilitzen la llengua del client donen un servei de qualitat.
2.El client té dret a ser atès en català.
3.És de llei que els rètols estiguin en català.
4.Etiquetar en català també és de llei.
5.La documentació comercial ha d'estar disponible en català.
6. El català és una llengua de mercat.
7.Grans marques internacionals aposten pel català.
8.Els productes digitals també parlen català.
La Direcció General de Política Lingüística ofereix un autotest per saber si l'empresa està al dia en la disponibilitat del català, les disposicions normatives que ho regulen, ofereix ajuts a projectes d'organitzacions empresarials, com la Confederació de Comerç de Catalunya, PIMEC, CECOT i l'Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya, que fan augmentar l'oferta de productes i serveis en català. També disposa d'una línia d'ajuts a empreses per a la incorporació del català en productes i serveis tecnològics adreçats a usuaris finals (aplicacions, videojocs, programari, etc.) i per a la traducció al català d'obres no literàries.
Amb el Consorci per a la Normalització Lingüística emprenem accions destinades a aquest col·lectiu per sensibilitzar-los de la necessitat d'entendre els clients que s'hi adrecen en català i poder-los atendre, i de la necessitat, doncs, d'aprendre la llengua. El Consorci, que disposa de 146 punts d'atenció distribuïts arreu de Catalunya, ofereix activitats de formació a mida per a empreses. El 2015 ha ofert més d'un centenar de cursos a empreses al Servei Ocupació de Catalunya i a organitzacions sindicals i empresarials, i més d'un miler d'hores de formació a comerços i empreses, d'acord amb les oficines de promoció econòmica locals gràcies al conveni subscrit amb la Diputació de Barcelona. Hi ha programes específics com Al vostre servei per millorar la disponibilitat lingüística de persones que atenen el públic en supermercats i garantir el dret dels clients a usar el català. L'any 2015 ha signat 3.571 convenis de col·laboració amb empreses. Programes que tindran més bons resultats si es complementen amb la no renúncia de l'ús del català de les persones que el parlen. La llengua esdevé aleshores útil en l'intercanvi.
No hi ha dubte que el teixit comercial català ha contribuït a fer avançar la llengua catalana, que ha estat i és un eix integrador per a les persones que hi treballen i per a les persones que s'hi relacionen. Essencial per a la cohesió d'una societat diversa, també lingüísticament; cal continuar amb el compromís dels sectors econòmics, dels comerciants i botiguers d'arreu del país, i la implicació de la ciutadania, per assegurar la plena disponibilitat en l'atenció oral, per revertir els dèficits en l'etiquetatge i l'embalatge dels productes de consum i per oferir la documentació en català. En definitiva, per poder comprar en català.