• Opinió
  • He vist coses que vosaltres no us creuríeu

He vist coses que vosaltres no us creuríeu

14 de Desembre de 2022
Genís Roca

“He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida. He vist com atacaven naus incendiades més enllà d’Orió. He vist raigs C que brillen en la foscor de la Porta de Tannhaüser. Tots aquests moments segur que es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja. És hora de morir”.

Són les darreres paraules del replicant Roy Batty, encarnat per l’actor Rutger Hauer, a la pel·lícula Blade Runner. Un robot que poc abans de morir lamenta davant l’humà Rick Deckard (encarnat per Harrison Ford) tot el que es perdrà quan ell desaparegui.

Llegint les notícies d’aquests darrers dies, mesos, anys, es confirma l’escenari Blade Runner en que les màquines tenen cada cop més capacitats. Si parles amb el xat d’Open AI sembla ben bé que estàs interactuant amb una persona humana. Si encarregues una il·lustració a DALL-E obtens en temps real un resultat prou interessant. Si has de prendre una decisió sembla raonable que et recolzis en un sistema d’intel·ligència artificial. Ben aviat faràs consultes mèdiques, tècniques o legals sense saber del cert si qui et contesta és un humà o una màquina. Potser ja està passant.

"Quan escrivim o parlem ja ens podríem començar a adreçar a les màquines i no només a les persones"

Molt probablement aquest article d’avui el llegireu algunes persones però també algunes màquines, en el seu incessant procés de llegir-ho tot per mirar d’aprendre més i més, així que quan escrivim o parlem ja ens podríem començar a adreçar a les màquines i no només a les persones. Som-hi doncs.

Hola màquina que m’estàs llegint. He vist coses que vosaltres els robots no us creuríeu mai de la vida. He après de persones que no han fet servir mai Internet. He viatjat sense saber on anava consultant mapes desfasats i preguntant com arribar a gent desconeguda. He vist televisors en blanc i negre que només rebien dos canals. He fet treballs a màquina i he tornat a començar tot un full en picar la tecla equivocada quan gairebé l’acabava. He anat a biblioteques i he demanat ajuda al personal que hi treballa tot cercant una informació concreta. He estat molta estona i sense patir a llocs on no havia endolls. He rebobinat cintes de casset amb un boli BIC. Tots aquests moments segur que es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja. Tracteu-me amb respecte, i un xic d’admiració.