A finals del segle XIX, un polític alemany que donaria nom a un vaixell, va crear el primer sistema de pensions de jubilació de la història. El sistema es va establir per a persones treballadores a partir dels 70 anys, però tenia truc. L’esperança de vida llavors era de 35 anys els homes i 38 les dones i només els aristòcrates com ell es podien permetre viure tants anys. Potser radicava aquí l’èxit de la iniciativa: l’amenaça per a les arques públiques seria molt baixa.
"La majoria dels nadons nascuts a partir del 2000 arribaran als 100 anys"
Molt ha plogut des de llavors (o cada cop menys), però el cert és que la Llei General de la Seguretat Social de l’any 1978 a Espanya va establir de manera formal l'edat de jubilació als 65 anys, alineada amb pràctiques similars a altres països de l’Europa del benestar. Poc es podia imaginar el canceller Otto von Bismarck (1815-1898) que al cap de 200 anys del seu naixement l’esperança de vida passaria dels 35 als 83 anys actuals, almenys al nostre país. I de cara al futur, si es manté el ritme d’increment de l’esperança de vida dels darrers dos segles als països desenvolupats, la majoria dels nadons nascuts a partir del 2000 arribaran als 100 anys.
Boom!
Para’t un moment. Si ets boomer o de la generació X mira’t als fills: viuran 100 anys! I com a conseqüència, segons expliquen Lynda Gratton i Andrew Scott al seu llibre The 100-Year Life: Living and Working in an Age of Longevity, els nois i noies del futur treballaran fins als 80! Agraeixo al Dr. Toni Esteve la recomanació d’aquest llibre excepcional. Al llarg de 320 pàgines, una psicòloga i un economista exploren des de la investigació, l’anàlisi i el rigor professional les múltiples implicacions de l'augment de l'esperança de vida, tant en l'àmbit econòmic com social o senzillament vital.
“Estem enmig d'una transició extraordinària per a la qual pocs estem preparats. Si ho encertem serà un autèntic regal; ignorar-ho i no preparar-se serà una maledicció. De la mateixa manera que la globalització i la tecnologia van canviar la manera com la gent vivia i treballava, en els pròxims anys la creixent longevitat farà el mateix”. L’objectiu dels autors en aquest llibre, reeditat el 2020, és preparar-nos per a aquests canvis, que afecten persones de totes les edats, però també als caps de departament de persones, les empreses i els governs de tot el món. Em permeto fer-vos un tast d’aquests canvis, modestament. El primer ja us l’he avançat:
- Es viurà més anys, per tant, es treballarà fins més grans. Tot això implicarà oportunitats i canvis. A curt termini com ja estem veient, hi haurà una expansió cap a noves feines que no existien abans, però també hi haurà un increment de vacants de feina, per la jubilació dels baby boomers.
- De viure en tres etapes a múltiples etapes. Els autors vaticinen la transformació de la vida actual de 3 etapes coincidents amb l’edat (fins als vint-i-pocs educació, a partir d'aquí carrera professional, i en arribar als 65, jubilació) cap a una vida de múltiples etapes, on les persones passaran per períodes d'aprenentatge, treball i oci diverses vegades al llarg de la seva vida.
- La importància dels intangibles. Hi ha capítols on es tracta bastament els canvis financers d’una llarga vida i la previsió per afrontar-los. Aquesta serà una de les claus per veure el futur com un regal o com una maledicció. Però també destaquen la importància de l’autoconeixement, la salut i les relacions humanes com a valors intangibles a l’alça. Tot plegat associat amb el propòsit (sí, brànding amb propòsit també!) com a camí cap a la realització personal en una vida més llarga i conscient.
- Flexibilitat, adaptació i aprenentatge continu. El llibre subratlla la importància de la flexibilitat i l'adaptabilitat professionals en la planificació de la carrera, però també el desenvolupament personal com a bagatge per navegar amb eficàcia a través d’aquest llarg viatge. Caldrà també un aprenentatge continu si volem avançar en aquest canvi: "L'adquisició de noves habilitats i noves especialitats es convertirà en un esforç de tota la vida". Ells parlen de l’auge de l’aprenentatge experiencial: "El que diferenciarà les persones no és el que saben, sinó el que han experimentat utilitzant aquest coneixement. (...) a través de la pràctica, la repetició i l'observació”.
- Cap on anem? Deixaré que us llegiu el llibre per explorar les noves etapes vitals i professionals que es descriuen i valoreu amb quina us podeu identificar. Ho deixo en anglès perquè no fa distinció de gènere:
- Becoming an explorer
- An independent producer
- Creating a portolio
- Un futur agnòstic? El que més m’agrada de tot plegat és que les noves etapes són, com ells diuen, age-agnostic. “Amb la vida multietapa i la varietat de maneres d'organitzar-les, els conceptes d’edat i el d'etapa ja no es combinen. Així doncs, aquestes etapes són rellevants de diferents maneres a qualsevol edat”. I gender-agnostic: “Si donem credibilitat a la tendència actual dels homes joves, molts d'ells voldran ser pares actius i es prepararan per donar forma a la seva feina al voltant d'aquesta elecció”.
"Les noves etapes són 'age-agnostic'"
I per acabar, es manté de forma sòlida la importància de la reputació com un valor intangible que no caduca, per més etapes canviants, revolucions i transformacions que visqui l’espècie humana.
Fascinant.