Viure en català (i set anècdotes més)

Diuen que viure plenament en català no és fàcil a Catalunya, però com a nascuda i criada a Tona (Osona) i posteriorment establerta a Barcelona -més del 71% dels osonencs s'identifiquen plenament amb el català, segons l'Informecat 2023 de Plataforma per la Llengua- crec que gran part de la voluntat de viure en català recau en la bonesa d'un mateix i de com afronta el dia a dia. I, evidentment, sense obviar les circumstàncies personals i professionals de cadascú al llarg de la infantesa, adolescència i vida adulta, que també poden ser un factor determinant. Però, sincerament, considero que per impulsar una llengua, tothom pot aportar el seu gra de sorra, per petit que sigui.

No negaré que hi ha xifres alarmants i de cert retrocés com ara que el català no és la llengua habitual dels joves en cap dels districtes de Barcelona, segons el mateix Informecat. De fet, només Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia tenen més d'un 40% de residents joves que parlen en llengua catalana habitualment. Ara bé, com a visió constructiva (i així és la filosofia que impregnem cada dia des de VIA Empresa), qui hauria apostat fa un any que el català, l'euskera i el gallec es podrien parlar amb normalitat al Congrés de Diputats de Madrid? O que l'oficialitat del català estaria en vies de negociació a Europa? I no gens menyspreable, el català torna a treure el cap a Google gràcies a l'actualització de l’algorisme que duplica la presència de la llengua en els primers resultats. Cal remarcar que el 90% dels usuaris abandona la primera pàgina del cercador si no troba un resultat. Per tant, un avanç històric pels més de 10 milions de catalanoparlants que ens permetrà gaudir d'una protecció legal que fins ara no teníem i que pot suposar més presència, més necessitat d'ús, projecció i el prestigi definitiu. I, també, en l'àmbit empresarial.

A continuació, vincularé set anècdotes personals i professionals (algunes amb humor, d'altres certament dramàtiques i que requereixen esforç o respirar en profunditat) i que em permeten poder viure plenament amb la meva llengua.

1. Monolingües que opinen de trilingües

Fruit d'una experiència de mesos a Londres per aprendre anglès, un britànic que treballava amb mi "li feia gràcia l'accent que teníem els catalans quan parlàvem en anglès". "És que Gemma, pronuncieu cada lletra i se m'escapa el riure", continuava. Allí sí que vaig decidir respondre: "Saps què passa Taylor? Que ets una persona monolingüe anglesa - m'has confessat que només saps dir buenos días i sangría en castellà - opinant de l'accent i de la gràcia que et fa quan parla una persona trilingüe que és capaç de defensar-se en tres idiomes plenament i que a on viatja i s'estableix ràpidament mostra respecte per la llengua que es parla". A partir d'això es van acabar certes bromes pesades i, fins i tot, al cap d'uns dies em va mostrar cert interès pel català. I em va ensenyar un vídeo de castellers que havia vist a Instagram: "M'encanten aquestes torres humanes!".

L'entrenador del Girona, que ara és líder de la Lliga espanyola amb el seu equip, va aterrar a la ciutat fa tan sols dos anys i parla català amb gran fluïdesa

2. La gran diversitat d'accents a Catalunya

"D'on ets?" Aquesta és la pregunta que més em repeteixen cada dia. A vegades, no tenir un accent barceloní o "estàndard" (què és estandard? Donaria per escriure un altre article d'opinió), provoca que quan et presentin persones, aquesta sigui la teva carta de presentació. Alguns s'aventuren i m'han dit si era mallorquina, lleidetana, gironina, del Pirineu o fins i tot de la Catalunya Nord. Amablament els hi comento que d'Osona, però em sorpren la desconeixença de cada dialecte que hi ha. Que per cert, cada accent del català és únic i és un autèntic privilegi descobrir noves paraules cada dia.

Hi ha més ciutadans catalanoparlants que nadius anglòfons a la Unió Europea, segons les últimes estadístiques

3. L'aparença física: quan et confonen amb una 'turista del nord'

Diversos informes de Plataforma per la Llengua s'encarreguen de críticar que prop del 80% dels catalans es canvien de llengua quan veuen algú amb una "aparença física diferent". I animen a continuar mantenint el català en tots els contextos i situacions. Una opinió que comparteixo de bon grat, però que sovint m'ho trobo a la inversa. Quan vaig a una cafeteria de l'Eixample barceloní o del cor de la capital catalana, en nombroses ocasions em porten la carta i el menú en anglès, no sé si és fruit de la meva aparença física (molt alta, blanca i castanya). Ràpidament els responc que "si em poden portar la carta en català" i que "per començar voldria un cafè amb llet de civada descafeinat i que posteriorment voldré un entrepà petit de llonganissa de Vic". I tan ampla.

4. Prioritzar el català a l'empresa

Després de diverses trajectòries professionals a petites, mitjanes empreses i multinacionals, sempre he sigut partidària de mantenir la meva llengua en tots els contextos possibles. Diverses persones del meu cercle em comenten que "sóc privilegiada, que a la seva multinacional han d'utilitzar l'anglès en tots els contextos, fins i tot en els més informals i que si ara escrivissin en català farien moltes faltes d'ortografia i Pompeu Fabra cauria del cel". O també "Gemma, avui he descobert que el de finances parla en català i pensava que era de fora. El té maquíssim", em comenten.

Amb l'oficialitat del català al Congrés de Diputats i Europa és l'oportunitat ideal de canviar el xip

I és aquí on les empreses tenen un paper essencial per cacapgirar-ho. En aquest article de VIA Empresa, el director de Termcat Jordi Bover, apuntava que amb l'oficialitat del català "és l’oportunitat ideal de canviar el xip". "Hem d'aconseguir que el català sigui la llengua d'entrada per defecte de les organitzacions i que es trobin diverses opcions perquè els altres usuaris i treballadors s'hi habituïn", destaca. I conclou: "Hi ha molts membres de corporacions que el coneixen, però per culpa d'una legislació que no va a favor i la no oficialitat en alguns contextos, l'idioma adopta un rol passiu i secundari. Per sort, ara ja no caldrà".

Un altre tema a part, són algunes corporacions que contacten al nostre mitjà per presentar la seva activitat i donar-se a conèixer. Els termes madein Catalonia, amb seu a Barcelona o "nascuts al país" són freqüents en les comunicacions per telèfon amb una servidora. Ara bé, quan entro al seu portal web o a les seves xarxes socials per saber més detalls, el català és inexistent.

5. Fer sexy el català

Haig de confessar que aquesta expressió l'utilitzem sovint a VIA Empresa, en aquest cas per fer sexy l'economia, que segons com es presenti la matèria pot arribar a ser feixuga pels lectors. I, també ho he versionat en el meu dia a dia. El mateix Bover m'explicava que si s'aconsegueix l'oficialitat del català, "més que guanyar parlants de manera neta, pot variar el rol passiu d'alguns d'ells que en tenen coneixement i incentivar en fer-lo servir en més usos". Tanmateix, l'expert no descarta que a mitjà termini pugui augmentar el nombre de parlants. I ho exemplifica amb els estudiants d'Erasmus que venen al nostre país a estudiar i que podran veure que "la llengua serveix de veritat". Ho he pogut veure exemplificat des de fa anys amb els estudiants d'Erasmus que venen a la Universitat de Vic per estudiar uns mesos i que surten amb l'aprenentatge d'un català bàsic pel dia a dia i, que temps després, confessen que els ha servit més del que esperaven. 

És essencial que els nostres amics, companys de feina, d'estudis o persones que són de l'estranger vegin que el català és fàcil d'aprendre, que s'utilitza i que fomenta, encara més, la integració. Finalment, hi ha més ciutadans catalanoparlants que nadius anglòfons a la Unió Europea, segons les últimes estadístiques.

6. Les trucades 'spam' i el català

A tota llei, sovint hi ha una trampa. Quan la Llei General de Telecomunicacions va entrar en vigor a finals de juny i anunciava la "fi de les trucades spam", es posava fi a les trucades de forma insistent, en hores intempestives, que tan molestava a la població. Tanmateix, moltes empreses desafien la Llei de Telecomunicacions, des de l'estranger, amb trucades automatitzades o saltant-se la Llista Robinson. Quan rebo una trucada d'un altre idioma - sovint parlant de banca, si vull microcrèdits o si vull el pack complet per veure el futbol- aprofito per demanar ser atesa en català perquè em comentin més a fons els temes. Irònicament, no sé perquè però m'acaben penjant i últimament no rebo més trucades.

7. La música, el teatre i el cinema en català

Vivim un moment únic pel que fa al català a la música (qui no ha assistit a un concert de The Tyets aquest estiu?) o ha pogut veure representacions teatrals al seu poble d'origen? De fet, The Tyets ha aconseguit el Disc de Platí amb Coti x Coti, que ja acumula més de 13 milions de reproduccions a Spotify i hem vist reproduida la cançó mentre el Barça femení celebrava la segona Lliga de Campions a Eindhoven o fins i tot amb la victòria de la selecció espanyola a Nova Zelanda.

Amb l'oficialitat del català a Europa, es parlaria davant de 430 milions de ciutadans d'arreu d'Europa i tindria conseqüències polítiques, simbòliques i democràtiques

És el moment de poder gaudir de la cultura en la nostra llengua, malgrat que sovint el preu a pagar és més elevat que en castellà o anglès. Paga la pena. O, fins i tot, la quantitat de persones de la resta de l'Estat i llatinoamèrica que s'ha enamorat de la nostra llengua per sèries com Merlí. Ara és l'hora d'aprofitar la globalització per acostar, encara més, el nostre idioma arreu del món. Des de Netflix, a HBO, al cinema amb pel·lícules de la talla d'Alcarràs i també del nostre dia a dia amb la gent que ens envolta.

Amb l'oficialitat del català a Europa, es parlaria davant de 430 milions de ciutadans d'arreu d'Europa i tindria conseqüències polítiques, simbòliques i democràtiques. I fins i tot el Girona, ara líder a la primera divisió de futbol espanyola, que captiva als espectadors amb el seu bon joc i un entrenador carismàtic. Miguel Ángel Sánchez Muñoz, conegut com a Míchel, que madrileny d’origen sempre ha demanat que se li pregunti a les rodes de premsa en català, que el vol aprendre. I dos anys després, equivocant-se i demanant la traducció de certes paraules, ho ha aconseguit amb fluïdesa.