Vueling, Netflix i els dialectes

D’abans de la pandèmia que no havia agafat un avió i això era bo.

Fins que no vaig haver d’agafar avions per feina, m’apassionaven els aeroports i volar. Ho atribueixo a dues causes: que de petit hagués vist el final de l’època daurada de l’aviació comercial —aquella que tan bé reflecteix Spielberg a Atrapa’m si pots— i a que cada cop que anàvem d’excursió familiar a Barcelona els meus pares em portessin a la terrassa oberta que hi havia a l’aeroport a veure els avions. Eren temps d’Ibèria, d’Air France i d’Alitalia; de DC-10, de Boeing 747 i de Concorde; de TVE, de blanc i negre i de castellà, sobretot de castellà.

A l’aeroport, a l’avió, a l’aula, a la tele tot era en castellà, és més, ningú no s’imaginava que no podés ser així. Recordo com si fos ara el meu llibre de socials de segon d’EGB on hi havia un mapa d’Espanya amb els àmbits geogràfics de les diferents llengües que s’hi parlen. L’acompanyava un text que deia alguna cosa com: “El idioma de España es el castellano, con sus cuatro dialectos el catalán, el gallego, y el vascuence”. Aranès, occità o asturià no hi sortien tot i que crec que hi havia alguna referència al “bable”. Amb els anys he sabut que una llengua no és altra cosa que un dialecte amb un exèrcit. El mapa ho deixava ben clar.

Amb els anys he sabut que una llengua no és altra cosa que un dialecte amb un exèrcit. El mapa ho deixava ben clar.

Uns quants viatges a la terrassa de l’aeroport més tard, a l’any 1977, un dissabte al matí, vam veure per primera vegada tele en català. Va ser a TVE en desconnexió per a Catalunya i el programa era Terra d'escudella, protagonitzat pels Comediants. Va durar fins el 1980. En aquell temps TVE emetia unes 60 hores en català per Catalunya amb programes com Vostè pregunta, de Joaquim M. Puyal, l’informatiu Miramar o bé les Guillermines del rei Salomó, amb Guillermina Motta.

Un petit incís històric aquí. La història de la comunicació audiovisual a Catalunya és una història de pioners: la mítica primera emissió de ràdio a l’estat, feta per EAJ-1 l’any 1924, avui Ràdio Barcelona; el projecte de televisió catalana de Francesc Macià l’any 1931, que el Francesc Canosa explica al seu llibre República TV; i el primer doblatge de l’estat l'any 1933 del film francès Bric à Brac et cie., “dialogada en català” com a ”L’hereu xirinola (Draps i ferro vell)”. Escoltar-la és un viatge a una fonètica rica en neutres que ja no se sent a Barcelona des dels monòlegs d’en Capri.

L’any 1983 va arribar TV3 i per primera vegada vam sentir Larry Hagman, Charlene Tilton, Robert Mitchum, Anthony Quinn, Omar Sharif, Sylvia Kristel, i Rock Hudson “dialogats al català” a les seves sèries i pel·lícules. A canvi ells sentien parlar català quan l’Àngel Casas els entrevistava al seu programa. Max Headroom, Els joves i Son Goku eren tan comprensibles per als catalans com per als nord-americans, als britànics i als japonesos. Qui n’entenia la llengua original sempre podia posar el sistema dual de TV3 i sentir l’emissió en original. Temps de TV3, de videoclubs i de sistema dual.

El català anava consolidant poc a poc l'espai comunicatiu audiovisual que per uns temes de militars se li havia negat. Allò de les llengües, els dialectes i els exèrcits. Fins que als 90 van arribar MTV i les Low cost. El primer vídeo que va emetre l’MTV, Video killed the radio star dels Buggles era tota una declaració d'intencions. Poc s'imaginaven els seus executius que arribaria una cosa que es diu Internet que seria encara més eficient que la TV per cable i per satèl·lit alhora de fer arribar la música als joves, crear tendències i fabricar ídols.

Per temes de feina, a mitjans dels 1990 em va tocar agafar dos avions de Lufthansa per setmana (algunes setmanes quatre) que complementava amb vols de cap de setmana Low cost, d'aquells que els auxiliars de vol van amb texans i et tracten de tu. Gairebé sempre en castellà i en anglès amb alguna tímida incursió al català. Respecte infinit per Lufthansa que en els seus vols de i a Barcelona incloïa el català en els seus enregistraments. Recordo perfectament el dia en què una auxiliar va fer els missatges de cabina en català amb molta dificultat: el silenci respectuós amb què el passatge va escoltar l’al·locució es va tornar en un sonor aplaudiment quan va acabar.

Va ser qüestió de temps de vol i de cancel·lacions que l'enamorament amb l'aviació em passés. Això, i que ja era massa gran per somniar en ser pilot.

La meva propera etapa aero-mediàtico-portuària va ser intercontinental. Uns quants anys de vols als EUA, primer a Raleigh (Carolina del Nord) i després a San Francisco. Dues constatacions: la presència a bord del català és reduïa a tota la que hi podia haver al vol de de Barcelona a l’aeroport de connexió —ara tocaria el debat de la Ricarda— i és impossible dormir si no vas en primera. Va ser a San Francisco que vaig descobrir un videoclub per correu que t'enviava a casa els DVD que escollies al seu web. Depenent de la quota, en podies tenir un, dos o tres alhora a casa tant temps com volessis. Màgia.

Els temps han canviat. Netflix és la televisió global i ara només viatjo en Low cost per aquí a la vora. Dimarts vaig agafar el vol de Vueling VY3814 de Barcelona a Maó i, com en altres vols de la companyia, no hi va haver cap al·locució en català en tot el vol, amb un passatge que oh sorpresa! era compost majoritàriament de catalans i menorquins. Com tampoc no n'hi va haver al vol VY6503 de Nàpols a Barcelona, ni al VY8989 de Brussel·les a Barcelona, ni al… La llista és interminable, ho tuito sempre que em passa.

Vueling em va respondre molt amablement fa temps que feien les al·locucions en castellà i en anglès, i en la llengua de l’aeroport de destí o de sortida no ho recordo bé. En tot cas l’absència del català en un vol amb partença o arribada a Barcelona és inexcusable; doblement en un Barcelona-Maó. L'Èric Juan em confirma també per Twitter que Vueling fa anys que va deixar d'utilitzar el català als seus vols a Menorca.

El problema és que hem reduït una qüestió de drets, lingüístics en aquest cas, a una qüestió de voluntats. Em confirma un pilot de Vueling, que tots els avions de la companyia porten els enregistraments de cabina també en català però que s’espatllen sovint. Ja és mala sort.

Em confirma un pilot de Vueling, que tots els avions de la companyia porten els enregistraments de cabina també en català però que s’espatllen sovint. Ja és mala sort

El que ens porta al debat del nou projecte de Llei General de Comunicació Audiovisual de Schrödinger (projecte i no projecte alhora). Per una filtració al Periódico sabem que aquesta nova llei obligaria a televisions i plataformes digitals —Netflix, HBO, Amazon Prime, Disney+, Filmin— a tenir un 50% de produccions fetes en territori espanyol en espanyol o bé en qualsevol de les altres llengües espanyoles. És una transposició d’una directiva europea que vetlla per la diversitat cultural i lingüística d’Europa.

Un altre cop ens movem en el terreny de les voluntats: la del govern espanyol d’obligar les plataformes i la d’aquestes a complir. Recordem que al 2010 quan la Generalitat va voler obligar les majors a estrenar també en català els seus títols els van dir que mai no obeirien una llei regional, que la recorrerien amb tots els seus advocats i que en cas de perdre en tindrien prou amb amenaçar de no distribuir cap pel·lícula en cap idioma a Catalunya. Ho explica molt bé l’Eduard Voltas, que era a les negociacions.

És el problema de ser un un dialecte sense exèrcit.