La Web fa 29 anys i en necessitem una de nova

Parlo amb el Carles Sora, un col·lega meu de la UPF que fa d'investigador postdoctoral fullbright al MediaLab del MIT, que no sé que vol dir però sembla important. Al MediaLab s'hi troben artistes, tecnòlegs i visionaris de tot el món per investigar sobre noves formes de comunicació (Silicon Valley és per venedors). Hi han passat personatges de la talla del Nicholas Negroponte (Viure en digital), de John Maeda (Maeda Media) i de Joi Ito, activista, emprenedor, inversor, columnista i actual director del MediaLab.

La barreja de tecnologia, mitjans, ciència, art i disseny que hi ha al MediaLab ens podria fer pensar —i sovint s'hi defineix— en un laboratori interdisciplinari. De les interseccions d'aquestes disciplines en surten investigacions en robòtica social, computació emocional, fabricació basada en biologia, hiperinstruments entre altres. Ens podríem quedar aquí però això seria poc MediaLab. Jo sóc més del parer del seu actual director que rebutja el terme i el defineix com un laboratori antidisciplinari: "El treball interdisciplinari és quan treballen juntes persones de diferents disciplines. Un projecte antidisciplinari no és una suma de disciplines sinó alguna cosa completament nova: la paraula desafia la definició fàcil."

"Ens trobem en una situació similar a la que es vivia al món als anys 40 del segle passat durant la cursa per l'energia nuclear"

Continuem la conversa parlant de tot i de res: de les diferències entre la cultura de la feina als EUA i a casa nostra; de les nevades al mes de març; de l'actual director Joi Ito, la seva visió transhumanista i la importància que no sigui estatunidenc pel valor que dóna la diversitat; i de la importància de la Intel·ligència Artificial, sobretot d'això últim. Segons el Carles tot, absolutament tot gira al voltant de la IA: "No em podia imaginar la dimensió que té fins que no he arribat aquí". M'encaixa amb el que he sentit darrerament a Davos, al MWC i amb el que m'arriba de la Xina. Arribem a la conclusió que ens trobem en una situació similar a la que es vivia al món als anys 40 del segle passat durant la cursa per l'energia nuclear. Les grans potències estan invertint molt en IA i al seu voltant s'hi estan articulant els mateixos debats ètics, filosòfics i científics que amb l'àtom ara fa 80 anys.

La conversa continua en un to més distès: "El que més em fot és no poder haver saludat a Sr. Tim Beners-Lee, tothom diu que l'han saludat i jo no me'l trobo mai. Treballa en un dels edificis, jo hi passo cada matí i vaig a fer el cafè al bar només per veure si el veig! :D".

Tim Berners-Lee és l'única persona al món —junt amb Robert Cailleau— que a banda de ser "creador web" és alhora "creador de la web". Fa gràcia que surti el tema a la conversa precisament el dia que la Word Wide Web fa vint-i-nou anys i al mateix moment que passa pel meu timeline un tuit del mateix Tim Berners-Lee on dona les gràcies a tothom pel #HappyBirthdayWWW i agreix les reaccions a la carta que havia escrit per fer de la web el lloc que tots volem.

A la seva carta oberta el creador de la web es queixa del que entre tots li hem fet a la web, començant per la centralització: "Aquella web a la qual ens connectàvem fa anys ja no és la que els nous usuaris troben avui". Aquella web de Geocities, blogs i wikis oberta, està avui controlada per les grans plataformes —Google, Apple, Facebook, Amazon, Microsoft, Netflix, YouTube— que en tenen la clau de pas. Amb el seu poder —és el que els donem— fan i desfan a voluntat, i són els seus departaments legals els que acaben establint què és legal i què no. Si alguna start-up els disputa el terreny, la compren i, o bé l'incorporen com un servei més, o bé la deixen morir sense fer massa soroll (aquesta setmana mateix Apple ha comprat Texture, una mena de Netflix de les revistes que per 9,99 dòlars dóna accés a més de 200 revistes).

"Els pròxims vint-i-nou anys la web ja no serà un espai d'innovació"

Per Berners-Lee tot això ens porta a una situació d'estancament, on els pròxims vint-i-nou anys la web ja no serà un espai d'innovació com ho han estat aquests darrers. Entre tots hem fet de la web un lloc pitjor. Però segons diu no està tot perdut i encara hi som a temps a arreglar-ho: "Ajuntem les ments més brillants de l'empresa, la tecnologia, el govern, la societat civil, les arts i l'acadèmia per fer front a les amenaces del futur de la web".

Jo només hi afegiria: "...i rebutgem l'espai multidisciplinari en què hem convertit la web. Tornem-la a convertir en un projecte antidisciplinari que no sigui una suma de disciplines sinó alguna cosa completament nova per a la qual no tinguem una definició fàcil."

"Som-hi" (això és d'ell).