Web3 és el nom que s’ha donat a la propera evolució d’Internet. Aquest 2022 en sentirem parlar molt, molt, així que aquest article pretén humilment explicar alguns conceptes bàsics per tal que tothom pugui seguir el debat que hi haurà, perquè t’afectarà encara que no vulguis i encara que no t’interessi la tecnologia.
La primera web, Web1, es basava en webs i enllaços. Les eines fonamentals eren un navegador i un cercador, i amb això anaves d’una web a una altra. Casa teva era la teva web o el teu blog, i l’èxit era rebre moltes visites. Amb la Web2 tot això va quedar substituït per les grans plataformes com ara Twitter, TikTok, Instagram, Linkedin o Facebook. Ara el més habitual ja no és tenir pàgina web pròpia, sinó tenir perfils a diferents xarxes socials. L’èxit ja no són les visites, sinó els likes. Però hi ha un canvi important: el que posaves a la teva web era teu, ara el que poses a les xarxes socials és seu. Les teves fotos, comentaris, cançons, vídeos, acudits i receptes de cuina són seves, i en fan el que volen. Les persones creen els continguts, però són les empreses qui se’n beneficia. Tota la teva informació personal és seva i la fan servir per explotar-te publicitàriament i comercialment. I ho saps.
D’una Web1 força descentralitzada a una Web2 molt centralitzada on tot està sota el control d’unes poques i enormes companyies. El debat és si la nova evolució de la xarxa, que anomenem Web3, serà per tornar a un model descentralitzat, o just el contrari cap un model encara més centralitzat, que és tant com dir si serem més o menys lliures i si tot plegat serà més o menys just. Val la pena que estiguem atents.
El motiu pel qual ara diem que estem entrant a una nova fase d’Internet és la tecnologia blockchain
El motiu pel qual ara diem que estem entrant a una nova fase d’Internet és la tecnologia blockchain. Sí, aquella que fa temps que molts en parlen però encara pocs saben què és. Si a la Web1 la paraula clau era link i a la Web2 ha estat like, a la Web3 la paraula clau serà token. Anem a veure si som capaços d’explicar de manera fàcil que és blockchain, què són els tokens, i per què això pot canviar Internet d’una manera rellevant.
Fins ara el món funcionava bàsicament amb actius físics, com ara un pis o un cotxe, i quan aquest actiu canvia de mans anem a algun registre oficial a certificar qui és el nou propietari. Si és un pis anem al registre de la propietat i al notari i aixequem escriptura de compra venda, si és un cotxe anem a tràfic a matricular-lo o a canviar-ne el titular. Anem a un lloc central de registre i allà declarem qui som i demostrem que allò és nostre. Blockchain és posterior a aquesta lògica i va néixer per actius que no són físics i els primers usos varen ser les criptomonedes, en concret la famosa Bitcoin. Blockchain és una tecnologia que encripta la informació, per tant és confidencial, i la distribueix, per tant és descentralitzada. Encripta el conjunt de dades que descriuen un bé concret, per exemple un Bitcoin, igual que fan els notaris amb les escriptures d’un pis, i el resultat s’envia a tot el món, arran i arreu.
Tothom en té una còpia, encriptada i per tant discreta i confidencial. Si algú agafés una d’aquestes còpies i intentés alterar-la fraudulentament, aquella còpia tot i que encriptada seria diferent de totes les altres i seria evident que és falsa. Només qui coneix el codi de desencriptació pot generar una nova versió, on sí que es poden esmenar per exemple les dades del propietari. És a dir, Blockchain garanteix un sistema universal de certificació confidencial i descentralitzat. No cal cap intermediari i per tant desapareix aquest cost. I també desapareix la idea de dependre d’un registre central, hi ha còpies arreu i no passa res si cau aquest o aquell servidor, cap d’ells és crític per comprovar si aquell actiu digital és teu o no.
El blockchain és la garantia que una dada, un certificat, no ha estat manipulat ni modificat
Aquests actius digitals es diuen tokens, i tot es pot tokenitzar. Per exemple, jo ara podria composar una cançó i tokenitzar-ne els drets. Podria dividir els drets de la meva cançó en 10 parts, d’un 10% cadascuna, i posar-los a la venda. A canvi d’una quantitat de diners et dono un 10% dels drets de la meva cançó, i registrem l’operació a la blockchain de manera que es distribueixen arreu còpies encriptades que donen fe que tu tens el 10% dels drets de la meva cançó, i si jo intentés negar-ho o modificar-ho seria impossible, doncs mai tindré accés a totes les còpies distribuïdes pel món. Només tú, que tens el codi de desencriptació del teu 10%, podries modificar i assignar-ho a un nou propietari. Si us sona malament penseu en com funciona el mercat de la borsa: compres una acció de Telefònica que ha anat canviat de mans i ara és teva, però demà te la vendràs i serà d’algú altre, i en cadascuna d’aquestes transaccions heu d’informar al registre de la borsa, que cobra una comissió per donar fe de qui és ara aquella acció. Amb blockchain no. Aquesta tecnologia ens dona la llibertat de certificar coses sense cost i sense dependre d’un registre central.
És complex, i aquest article massa simple, però blockchain és la garantia que una dada, un certificat, no ha estat manipulat ni modificat. Un certificat de vacunació Covid o l’autoria d’una foto. I a més a més, ara tot es pot tokenitzar, i podem posar al mercat total o parcialment una cançó, els drets d’una jove estrella del futbol, una finca, accions d’una empresa, el 5% d’una esculptura o el vers d’un poema. Apareixen nous mercats i noves possibilitats, com ara els NFTs dels que ja en parlarem un altre dia. Una arquitectura descentralitzada que no depèn de si Facebook deixa de funcionar o si Google cau. Un sistema que obre nous escenaris econòmics i transaccionals. Web3 podria provocar la revisió i discussió d’aspectes fonamentals de l’economia i la societat.
Una recent enquesta als Estats Units ja deia que un 93% dels votants volen més control sobre les seves dades, la seva seguretat i la seva privadesa. Un terç dels votants nordamericans menors de 45 anys ja posseeixen actius digitals, i el 41% dels propietaris d’actius digitals diuen que són més propensos a votar per candidats que adoptin Web3. Poca broma. Estigueu atents al debat.