Aquest passat mes de febrer, l'Ajuntament de Nova York va presentar una denúncia contra cinc de les principals xarxes socials (Facebook, Instagram, TikTok, Snapchat i YouTube) per, i cito textualment, "alimentar una crisi de salut mental juvenil". L’objectiu de la demanda no és sinó forçar aquestes companyies a canviar el seu comportament i a assumir els costos que generen els trastorns que desencadenen.
Contràriament, es reforça la creença generalitzada que les xarxes socials reben grans beneficis dels usuaris més joves. De fet, un nou estudi dirigit per l'Escola de Salut Pública T.H. Chan de Harvard estima que l’any 2022 Facebook, Instagram, Snapchat, TikTok, X (abans Twitter) i YouTube van obtenir en conjunt entorn dels 11.000 milions de dòlars en ingressos publicitaris d'usuaris estatunidencs menors de 18 anys.
Controlar el que els més petits de la casa fan a Internet ha esdevingut una tasca fonamental que pares, mares i tutors han de dur a terme per a evitar que els menors caiguin en els riscos vinculats directament o indirecta al món online. Les xarxes socials són avui les plataformes per excel·lència amb què les nostres criatures i adolescents es relacionen, diverteixen i socialitzen, d'aquí la importància de posar límit i activar controls parentals en les principals xarxes socials.
Les característiques pròpies de les xarxes socials afecten totes les persones, però en els joves són més perilloses perquè aquests es troben en un moment existencial de definició de la seva pròpia identitat i de cerca del seu lloc en la societat. Estudis recents constaten que la mitjana d'edat amb què els menors tenen el primer mòbil és d'11 anys i la immensa majoria amb accés a internet. Pel que fa als adolescents, pràcticament tots tenen alguna mena d'interacció a les xarxes socials.
"Controlar el que els més petits de la casa fan a Internet ha esdevingut una tasca fonamental que pares, mares i tutors han de dur a terme per a evitar que els menors caiguin en els riscos vinculats directament o indirecta al món online"
Les dades de l'Observatori Nacional de la Tecnologia, en el seu estudi L'ús de les tecnologies pels menors a Espanya, assenyalen que l'ús d'Internet en nens d'edats compreses entre 10 i 15 anys és ja una pràctica habitual en el 98% dels casos, que s’ha incrementat de manera alarmant en els darrers anys en un 5% aproximadament (en funció de cada regió d'Espanya). De manera coetània a l’auge de l’ús d’aquestes xarxes socials en menors, augmenten els riscos lligats a l'ús d'Internet. En determinats casos, alguns dels riscos que s'han relacionat amb l'ús de les xarxes socials són alhora senyals d'alerta d'un ús excessiu o problemàtic. Parlaríem de l'agreujament del rendiment acadèmic i el descens del temps d'activitats d'oci a l'aire lliure: esports, sortir amb els amics, aïllament de la família i/o les amistats, del malestar emocional i físic o del ciberassetjament, el grooming i el sèxting. Per tot això, com a adults i com a tutors tenim la gran responsabilitat d'evitar possibles situacions que puguin perjudicar els menors i controlar el seu ús i el seu comportament en les xarxes a través de l'activació del control parental.
Segons un estudi de Dove, la coneguda marca de cura i higiene corporal, als 13 anys el 72% de les nenes de l’estat espanyol ja han descarregat un filtre o aplicació de retoc. Avui ja no parlem dels cànons estètics que fins ara vèiem a les revistes o mitjans de comunicació. Avui aquests models d’aparent perfecció arriben als nostres menors i adolescents a través de les xarxes socials i el seu il·limitat poder de difusió.
"Amb l'avantprojecte de llei de protecció al menor als entorns digitals, l’edat de prestar consentiment a les xarxes socials s’eleva des dels 14 anys actuals fins als 16 anys"
L'auge d’aquestes xarxes socials en els darrers deu anys està provocant que la distorsió digital es produeixi a una escala molt més gran.
En aquesta línia, aquest passat dimarts el Consell de Ministres del govern espanyol aprovava l'avantprojecte de llei de protecció al menor als entorns digitals. Aquesta llei introdueix mecanismes eficients d’accés en funció de l’edat i estableix un control parental gratuït i obligatori de fàbrica que serà aplicable a tots els dispositius (mòbils, tablets, ordinadors i televisions). A més, l’edat de prestar consentiment a les xarxes socials s’eleva des dels 14 anys actuals fins als 16 anys. La norma també inclou revisions periòdiques dels menors al pediatre per tal que es detectin possibles addiccions. En definitiva, una llei revolucionària i pionera a Europa.
La mesura ha estat molt ben rebuda pels experts en la matèria, que si bé celebren l’avenç, advoquen perquè aquest sistema de control parenteral no s’apliqui a la balabalà sinó que serveixi com a punt de partida per a una conversa en família sobre límits i continguts, en tant que les mesures de control en si mateixes no generaran usuaris responsables. El text és sense cap mena de dubte una millora, tot i que són finalment les famílies les que s'hi han d'implicar i assumir responsabilitats.
"Les xarxes poden actuar com a amplificador del malestar psicològic de l'individu, precisament per tractar-se d’un canal continu"
I és que el principal risc no són les xarxes en si mateixes, sinó la manera com en fem ús, nosaltres i els nostres petits i adolescents. Les xarxes poden actuar com a amplificador del malestar psicològic de l'individu, precisament per tractar-se d’un canal continu, a diferència de la resta d'entorns com l’institut, les trobades amb amics o la feina. Per aquest motiu cal regulació i moderació, especialment en cervells immadurs.
És una realitat i ja no la podem evitar: les xarxes socials formen ja part de la vida dels nostres adolescents. El que sí que podem fer és inculcar-los els perills més importants, per tal que sempre els evitin.
Legislar és tan sols un primer pas. La gran feina tot just comença i depèn majoritàriament de nosaltres.