Apple: la caiguda de la poma

Corren mals temps per a Apple. L’empresa ha anunciat, per primera vegada en 12 anys, que no compliria les previsions de vendes per al darrer quadrimestre del 2018. I això ha fet disparar totes les alarmes i ha fet caure la seva cotització més d’un 30%, des dels màxims de l’estiu, quan va creuar la mítica frontera del trilió de dòlars de valor financer (bilió en termes europeus). Un valor que adquiria ja dimensions macroeconòmiques i s’aproximava al PIB d’alguns països, com Espanya.

"Des de la mort de l’Steve Jobs, el gran geni creatiu de la nostra era, Apple no ha tingut cap gran èxit en innovació"

És una turbulència temporal, o és un problema de fons, estructural? Apple segueix sent considerada l’empresa més innovadora del món. Però hi ha algunes ombres que enterboleixen aquesta visió i posen en dubte el seu futur. En primer lloc, des de la mort de l’Steve Jobs, el gran geni creatiu de la nostra era, Apple no ha tingut cap gran èxit en innovació. No ha llançat al mercat cap autèntic blockbuster (producte revelació). És cert que ha seguit introduint noves versions de l’iPhone, el seu producte estrella (del qual ja porta 10 generacions, 16 models en 11 anys). Però aquest fet és també una debilitat: el seu negoci és extremadament sensible a les vendes de l’iPhone (que significa un 60% del volum total d’ingressos d’Apple). I el mercat dels smartphones és un mercat ja madur, amb una competència intensa d’altres fabricants com Samsung o Huawei. L’antic oceà blau ha esdevingut un oceà vermell, ple de la sang dels competidors. També és cert que s’han fet intents de penetració en d’altres sectors, però no han acabat de funcionar. L’Apple Watch es percep com una barreja desposicionada entre wearable (dispositiu electrònic per portar sobre el cos), i una extensió de l’iPhone, sense una proposta clara de valor. Apple TV només té un 5% de quota de mercat, i s’enfronta a líders com Amazon Fire TV o Netflix. En domòtica, el seu HomePod també va tard, darrera d’Amazon Alexa o Google Home.

Malgrat tot, en els darrers anys, Apple ha continuat sent una màquina extremadament eficient de crear riquesa. A finals del 2018, acumulava en caixa una quantitat de 237.000 milions de dòlars. Similar al PIB de Catalunya. Suficient per comprar empreses com Walmart, Nestlé, Pfizer, Toyota, IBM o Tesla. Suficient també per comprar el Banc de Xina. Com ha aconseguit aquesta eficiència productiva? Doncs mitjançant una agressiva estratègia d’operacions. Apple fabrica en una cadena de subministrament ubicada bàsicament a Àsia, operant amb grans fàbriques de subcontractistes. La fàbrica de Foxconn de Shenzen, una autèntica iPhone city, pot produir 500.000 iPhones per dia, amb una flexibilitat absoluta per absorbir les fluctuacions de la demanda. En el llançament d’alguns nous models, Foxconn ha estat capaç de reclutar i entrenar 200.000 treballadors en poques setmanes, en unes condicions laborals extremes (es van fer famoses les xarxes de protecció que hi ha als edificis per evitar els suïcidis per llançament al buit). D’altra banda, Apple compta amb una base de proveïdors extremadament dependents de la cadena de valor de l’iPhone. En ells, l’empresa ha invertit per adaptar la seva manufactura als productes d’Apple, i ha fet signar compromisos d’exclusivitat i llarg termini. A canvi, exigeix constants reduccions del preu dels components. D’altra banda, el cicle de conversió de cash és molt beneficiós per a Apple: donada l’acurada gestió d’inventaris i el ràpid cicle de producció i distribució, Apple compra components, fabrica iPhones i els ven en un termini mitjà d’un mes, mentre que paga proveïdors en un termini mitjà de més de dos mesos. Killer finance: els proveïdors financen la producció. Per últim, l’empresa de la poma ha gaudit de nombrosos beneficis fiscals i ajuts de les administracions xineses per implantar operacions a la Xina.

"A finals del 2018, Apple acumulava en caixa una quantitat similar al PIB de Catalunya o suficient per comprar el Banc de Xina"

I és que Tim Cook, el successor de Jobs, no és un home d’innovació. És un home d’operacions industrials. És considerat un geni de la logística i la producció. Cook ha aconseguit estendre l’imperi que va crear Jobs, no mitjançant innovacions icòniques com les que va idear Jobs, sinó aconseguint fabricar un producte premium en una cadena de subministrament global i de baix cost. Amb això, ha mantingut marges estratosfèrics. I, això, probablement, només es podia fer a la Xina, i només durant un lapse de temps determinat.

Ara l’escenari està canviat ràpidament. Xina s’està desenvolupant a la velocitat de la llum (Cook valora traslladar l’estructura productiva a Índia o Vietnam). Competidors xinesos, com Huawei, són percebuts d’alta qualitat. L’iPhone és un producte molt car, fins i tot per les classes mitjanes occidentals (no diguem per les xineses, on té un gran mercat). De fet, Apple està patint la progressiva desaparició de les classes mitjanes globals després de la crisi financera. I el món respon a noves claus geopolítiques: el tancament de mercats, el neoproteccionisme i la guerra comercial disparada per Trump pot ser el tret de gràcia que liquidi dues dècades de domini mundial d’Apple en l’univers dels negocis i de la tecnologia.