Industrialitzant l'emprenedoria

Segons un recent estudi, durant el darrer any, un total de 1.178 estudiants d'Stanford han aconseguit una inversió de 28.000 milions de dòlars en un miler de projectes empresarials. Stanford es converteix així en la universitat més atractiva pel capital risc, seguida de Harvard (25.000 milions en 799 projectes), Massachussets Institute of Technology (MIT, 21.000 milions en 940 projectes), o Berkeley (20.000 milions, 1.012 projectes). En aquestes entitats de referència, la emprenedoria s'ha industrialitzat i escalat a nivells globals: no ens trobem davant d'un fenomen de "garatge", com habitualment creiem, sinó davant d'una autèntica cadena productiva, industrialitzada, d'emprenedoria d'alt impacte.

Una cadena productiva que comença amb alumnes sensibilitzats sobre les possibilitats de l'emprenedoria, i amb processos formatius i processos de suport capaços de dotar ràpidament la matèria primera (el talent) de formació, capacitats, i capital econòmic i relacional necessaris per idear, proposar i escalar startups nascudes amb vocació de conquerir els mercats internacionals. Una cadena productiva, a més, que cada cop aprèn més de la seva experiència i esdevé més eficient en els outputs. A mesura que passa el temps, disposa de majors casos de referència, major experiència i major criteri per seleccionar les bones oportunitats. Una cadena que, a mesura que s'engreixa amb noves startups prometedores, és més atractiva per nous emprenedors i inversors, que se senten estimulats a apropar-se a la mateixa i complementar l'ecosistema.

La plataformització dels negocis existents, i la creació de noves plataformes està a la base dels models de negoci emergents. La tecnologia digital permet connectar col·lectius, compartir experiències, comparar atributs i transversalitzar la informació per tot tipus de segments de mercat. Allà on hi ha un col·lectiu humà amb necessitats específiques, apareixerà una plataforma per optimitzar els intercanvis i solucionar les seves insatisfaccions ("pain points"). Entre les darreres empreses més capitalitzades sorgides d'aquestes universitats, hi ha iniciatives com MyHealthTeams (xarxes socials per malalts crònics), o Lever (plataforma de selecció de personal).

"La tecnologia digital permet connectar col·lectius, compartir experiències, comparar atributs i transversalitzar la informació" 

Entre els grans unicorns (empreses valorades amb més de 1.000 milions de dòlars) hi ha gran quantitat de plataformes digitals: Uber, Airbnb, Lyft, GrabTaxi, Pinterest... A casa nostra també apareixen iniciatives de connexió, que solucionen problemes quotidians, es professionalitzen, i esdevenen grans models de negoci: necessita algú que faci la neteja a la llar? Clintu li donarà la resposta, que abans trobava en cercles de confiança informal. Necessita algú que repari quelcom a casa? Tu&Co ho solventarà. Vol una habitació d'hotel per unes hores? Byhours li oferirà...

A Catalunya tenim un gran exemple d'industrialització de l'emprenedoria. Vaig tenir l'oportunitat de tornar a visitar Barcelona Tech City, associació privada oberta a l'ecosistema tecnològic local i internacional, amb seu a l'inspirador edifici del Pier 1, en un emplaçament emblemàtic del Port de Barcelona. Em va fer la impressió d'estar en una autèntica fàbrica d'emprenedors en sèrie, una catapulta industrial de startups de projecció global.

Recordo quan, fa més de 15 anys, sorgien les primeres startups de ecommerce o (algunes), de base tecnològica a Barcelona. Ens calien entorns nodrits de coneixement emprenedor. Era difícil trobar referents, bones pràctiques o know-how del management emprenedor. Molt més difícil, per suposat, trobar els contactes i circuits de capital adient. Amb nodes de connexió i acceleració com el Pier 1, els emprenedors entren de ple en la cadena de valor industrialitzada de l'emprenedoria professional, sense renunciar a la informalitat i a l'esperit de llibertat que els caracteritza. Al Pier 1 passen coses, de forma accelerada i sistemàtica, que no passarien en entorns no concentrats i especialitzats.

"Al Pier 1 passen coses, de forma accelerada i sistemàtica, que no passarien en entorns no concentrats i especialitzats"

És un exemple de nou clúster del segle XXI, amb els avantatges del mateix: coneixement sectorial, cooperació, anticipació de les estratègies de futur, visualització del col·lectiu, transmissió ràpida de bones pràctiques i accés a recursos especialitzats.

L'ecosistema es completa amb grans empreses, que han descobert que no poden renunciar a impulsar noves iniciatives emprenedores, moltes d'elles disruptives, però que saben que a l'interior de la corporació es dispararà el sistema immunològic del negoci clàssic, que intentarà matar la innovació. Una de les grans paradoxes del management modern és per què Uber no va ser desenvolupada per General Motors o Ford, per què Airbnb no neix de Marriott, Instagram de Kodak o Amazon de Wallmart. Avui, les grans empreses ja no renuncien a fer screenings sistemàtics de noves oportunitats disruptives externes, i se situen en el cor de la indústria de l'emprenedoria. Per això empreses com Seat, Damm, KPMG, Telefònica, Naturgy o CaixaBank són partners de clústers emprenedors com BCN Tech City.

El repte pendent: que la industrialització de l'emprenedoria i el coneixement per escalar startups d'èxit es consolidi també en entorns universitaris, com passa a Stanford, Harvard o MIT.