Pals de cec en la Covid-19?

Aquesta setmana vaig publicar un fil de tweets amb motiu de les noves mesures imposades per contenir la pandèmia de la Covid-19. El fil va tenir una àmplia difusió. Aquí us el deixo, amb alguna reflexió ampliada:
Em preocupa l'aparent frivolitat amb què s'estan prenent decisions relatives a la contenció de la pandèmia #Covid19. Estem donant pals de cec, en molts casos sense cap ni peus, arruïnant pel camí milers de negocis i trajectòries vitals.

Decidim tancar tots els bars i restaurants. Tots, per què? Quines evidències hi ha que una part significativa dels contagis es produeixen allà? Com a ciutadà, m'agradaria saber quins estudis i dades hi ha. O, això és prova i error sense assumpció de responsabilitats?

Tots els bars i restaurants? Conec molts que han extremat les mesures, han invertit en sistemes de protecció i han implantat protocols estrictes d'entrada i sortida. Han de tancar tots? Així, sense més? Per què no hi ha controls i es tanquen aquells que incompleixin les normes?

"Decidim tancar tots els bars i restaurants. Tots, per què? Quines evidències hi ha que una part significativa dels contagis es produeixen allà?"

Anem tard, però amb temps possiblement s'haurien hagut de fer estudis de control. Dues poblacions properes, similars. En una tanquem i en l'altra no. I avaluem l'impacte. Descendeixen els contagis? SI és així, escalem la solució. Experimentar de forma controlada, escalar i expandir els resultats. I mesurar, mesurar, mesurar. El que no es mesura, no es gestiona.

Aforaments: ens diuen que al 50%, o al 30%. Té sentit això? Possiblement sí, però ens ho han d'explicar. No tindria sentit exigir, per exemple, 7 m2 d'espai per persona (un radi de 1,5 m circular de distància individual). I controls sistemàtics. I multes severes als establiments que no ho compleixin.

Ni esmento algunes de les declaracions de Fernando Simón... tancament de cinemes i teatres no "per l'activitat en si", sinó pel que passa "abans i després". La meva impressió: cap evidència, pals de cec, i "donde dije digo, digo Diego" (jiji jaja entre rialletes de bon rotllo). Indignant.

Gimnasos: tots tancats. Tots? A les piscines, per exemple, es produeixen contagis? Quants? On són les dades? No seria millor estandarditzar i exigir protocols d'entrada i sortida; i controlar -i penalitzar- a qui no els compleixi?

Extraescolars: tancades. Totes? Novament, he vist acadèmies d'idiomes, o de treballs manuals, que han fet extraordinàries inversions per garantir la seguretat dels seus clients. I d'altres que no. Tant és, totes tancades. Millor enfonsar-ho tot que avaluar i discriminar?

"He vist acadèmies d'idiomes, o de treballs manuals que han fet extraordinàries inversions per garantir la seguretat dels seus clients. Millor enfonsar-ho tot que avaluar i discriminar?"

Radar Covid: en un país plagat d'extraordinaris centres de recerca TIC, i d'empreses especialitzades en digitalització, com és que no hi ha grups de treball d'elit finançats per l'administració per a desenvolupar una aplicació estandarditzada, inqüestionable, robusta, provada i eficient. Per què no la tenim tots al mòbil ja?

Transport públic: hi ha o no massificació? Hi ha o no transmissió? S'ha mesurat? S'han establert protocols d'entrada i sortida i de minimització de riscos?

Per no parlar dels mesos perduts i les inversions massives que es podrien haver realitzat, en més maquinària de PCR, més rastrejadors, més professionals de la sanitat, més UCI...

Sé que la situació és extrema, i que segurament hi haurà molta gent, molt vàlida, treballant al límit per superar-la. S'ha d'actuar de forma contundent. Però en situacions d'incertesa i complexitat, la missió dels líders és disminuir aquesta incertesa, prenent decisions fonamentades, comunicant i convencent. Falta relat, falten explicacions i falta lideratge. Cal generar confiança urgentment.

Les decisions han d'explicar-se de forma pedagògica, amb seguretat i sustentant-se en dades. I s'han d'enquadrar en una estratègia, un pla coherent i consistent. No existeix o no s'explica. Anem, de nou, a remolc dels esdeveniments.

"Al transport públic, hi ha o no massificació? Hi ha o no transmissió? S'ha mesurat? S'han establert protocols d'entrada i sortida?"

I pel camí, immensos drames humans. Tant d'aquells que desgraciadament acaben en UCI, com dels que amb impotència veuen com decisions incoherents i inconsistents els condemnen a la misèria. La població no suportarà aquesta situació molt més temps. Es poden demanar sacrificis, si qui t'ho demana està disposat a fer-los. ¿On són els debats parlamentaris, els grups de treball urgents, les modificacions legislatives i les revisions pressupostàries necessàries per concedir ajuts immediats als col·lectius afectats? Ajuts tangibles i ràpids.

Una darrera reflexió: com dirien alguns, posarem fi de seguida a la pandèmia si tots deixem de respirar "cinco minutitos" (jijijaja). No es pot demanar tot. No quan no s'entén per què es fan les coses. No quan es veuen exemples ni sacrificis per part de qui ho demana. No quan les administracions no es coordinen ni et convencen. No quan qui t'ho demana no transmet credibilitat. No quan manquen clamorosament els lideratges.