Set anys després

Fa 7 anys, el dia de Sant Jordi de 2013, l'economista Germà Bel declarava al diari La Vanguardia "d'aquesta sortirem junts, i no sortirem bé si no sortim tots junts". El ministre Guindos manifestava aleshores que preveia que l'economia caigués un 1,5% aquell any. Estàvem sortint de la crisi financera de 2008, després de gairebé cinc anys de penúries, amb un rebot en W el darrer mínim del qual es va donar l'infaust estiu del 2012. 100.000 milions d'euros europeus es van posar en circulació per rescatar el maltret sistema financer espanyol. Mai deixo de recordar que el dèficit tecnològic que ens separa d'Alemanya és només de 20.000 milions d'inversió en R+D a escala espanyola, 3.000 en l'àmbit català. Com canviarien les coses si en lloc de rescats atrafegats i costoses despeses per tapar forats financers haguéssim preparat durant molt temps pacients inversions estratègiques en tecnologies disruptives!

"Com canviarien les coses si en lloc de rescats atrafegats haguéssim preparat durant molt temps pacients inversions estratègiques en tecnologies disruptives!"

Les notícies d'aquell dia podien ser signades pels corresponsals d'avui, només que desafortunadament enguany parlem de possibles caigudes del 8% del PIB. Poc ha canviat, i poc hem après. Europa corria risc de fragmentació irreversible. Els països del Nord tampoc no es volien corresponsabilitzar de la manca de rigor pressupostari del Sud, en aquell moment, i exigien reformes estructurals a la nostra economia. Alemanya va sortir de la crisi amb una indústria reforçada i amb un Pla Nacional d'Alta Tecnologia que va donar lloc al famós paradigma d'Indústria 4.0, que l'ha convertit en el país més innovador del món segons el rànquing Bloomberg publicat al gener. Nosaltres vàrem sortir de la crisi amb un 30% menys d'empreses innovadores. La preparació tecnològica del país no és aliena a la resposta donada a la COVID-19. Alemanya comença a reobrir el confinament i a reactivar la seva economia, amb un impacte de mortalitat molt inferior al nostre.

"La preparació tecnològica del país no és aliena a la resposta donada a la COVID-19"

L'inici de la dècada del 2010 va ser un moment de profund pessimisme. La història ens demostra que ens en vàrem en sortir, però al cost d'un país més desigual i més precaritzat. Els que ens dediquem a la innovació trobàvem a faltar l'existència d'uns líders d'opinió i d'una premsa que entengués i difongués l'impacte de la tecnologia en l'economia i la societat, una premsa amb sensibilitat per la innovació (allò que en països anglosaxons s'ha anomenat Innovation Journalism). Encara avui em truquen periodistes i em demanen què és més important, si la innovació o la sanitat. La meva resposta, insistent, és que no hi ha disjuntiva: innovació i sanitat, perquè sense innovació no hi haurà sanitat sostenible. Ni educació, ni Estat del benestar. La innovació és l'explotació amb èxit de nou coneixement. Tenim coneixement, però necessitem urgentment crear fonts de valor sostenible per mantenir un sòlid Estat del benestar. I avui, ben entrat en el segle XXI, aquestes fonts de valor només tenen un nom: talent i tecnologia. Ho hem vist en la resposta a la COVID-19.

En aquella època (2013) jo començava una nova etapa de Degà a la Facultat d'Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic. Fa set anys, em varen venir a visitar els companys de VIA Empresa, presentant una proposta de periodisme proper, fresc, i amb alta sensibilitat innovadora. Un periodisme emprenedor, que pretenia posar en valor el talent i la tecnologia del país. Un periodisme positiu que ràpidament vaig assimilar amb aquells corrents d'Innovation Journalism que tant havia trobat a faltar per aquestes contrades. Set anys després, VIA Empresa ens segueix obrint la finestra cada dia als casos d'èxit innovador, i segueix contribuint des de la mirada del relat a la construcció d'un país innovador. VIA Empresa s'ha consolidat com un referent en premsa econòmica digital. Segueix sent un plaer i un honor poder aportar el meu granet de sorra al projecte. Moltes felicitats, companys!