La importància del Pier01

De qualsevol cosa se’n diu un ecosistema d’innovació. La consistència d’un ecosistema d’innovació té a veure amb la massa crítica de talent emprenedor i empresarial, entre d’altres coses, com el volum d’oportunitats de valor nascudes de les universitats, el volum del venture capital invertit i la predisposició de les administracions a ajudar i no posar pals a les rodes. I un indicador clau és quan un ecosistema d’innovació funciona sense estar massa ensucrat per les subvencions públiques, és a dir, quan adquireix consistència per si mateix. Per a Barcelona i per a Catalunya va ser una bona notícia quan es va impulsar Barcelona Tech City, conegut popularment com el Pier01, però la millor notícia és la seva consolidació i els seus projectes de creixement. Vol dir que Barcelona ha adquirit massa crítica emprenedora suficient com perquè projectes emblemàtics com el Pier01 naveguin sense dependre de les administracions. En aquest sentit, Barcelona ja té la seva referència en emprenedoria, igual que Boston té el Cambridge Innovation Center o New York té el New Lab a Brooklyn. Són centres que són termòmetres d’innovació i emprenedoria en un territori i generen efectes multiplicadors.

"El Barcelona Tech City hauria de servir d’exemple per repensar moltes polítiques públiques de promoció de la innovació i l’emprenedoria. Apostar per l’autenticitat és posar les condicions de l’èxit. L’autenticitat és el contrari del fum"

El Barcelona Tech City s’ha convertit en una visita obligada en les visites de turisme d’innovació que moltes ciutats, administracions i empreses fan a Barcelona. Jo mateix he molestat més d’un cop a Miquel Martí, director general de Barcelona Tech City, per a alguna d’aquestes peregrinacions. Sempre penso que la gent quan anem a veure aquest tipus d’iniciatives ens fixem molt en el què i el com d’aquests projectes exitosos. Però la pregunta que ens hem de fer és el qui. El know-who és més important de vegades que el know-how. Les persones són diferencials. Sense gent com Miguel Vicente, Miquel Martí, Ignasi Costas, Didac Lee, i els seus companys de colla al Barcelona Tech City, aquestes coses no funcionen. I aquest és un dels principals problemes de les administracions quan volen ajudar a construir ecosistemes d’innovació. Pensen més en els edificis que en el talent. I posen més recursos per als edificis que per als professionals. I, tot s’ha de dir, tenen unes normes en les quals permeten invertir el que vulguin en edificis i  tenen unes enormes restriccions per invertir i pagar al talent. Així va la cosa. Copiar les idees és fàcil. Trobar les persones per a fer les idees possibles és difícil. Per això, tots els que han intentat copiar Silicon Valley han fracassat, perquè s’encastellen en les triples o quàdruples hèlices i no entenen que el factor determinant és la gent, la massa crítica de talent emprenedor i empresarial i la cultura que comparteix. Per aquest mateix motiu, construir aquests ecosistemes requereix anys. Sense l’esforç personal de molts emprenedors primerencs i sense una política de suport, més o menys sinuós, d’algunes administracions, no s’hauria arribat al nivell de massa crítica que permet avui que el Barcelona Tech City s’hagi consolidat. Ha tardat anys. Aquestes coses no es fan en un mandat!!!

Però hi ha un altre element clau. L’autenticitat. Alguns volen fer néixer grans projectes emprenedors des d’estructures de cultura completament burocràtica. No surt res. Bé, sí, fan edificis, moltes reunions i algunes hackatons perquè no sigui dit. El Barcelona Tech City funciona perquè darrere d’un projecte per a emprenedors hi ha d’haver emprenedors de pedra picada. I aleshores sí, aleshores un edifici enorme, de més d'11.000 metres quadrats acull 1000 persones i més de 800 membres, funciona, està ple i vol créixer. La cultura i el know-who són el més difícil de copiar i en canvi són definitius. L’autenticitat és l’antídot de la mediocritat. Sempre recordaré les classes de Jerry Engels a la Universitat de Berkeley quan repetia, “entrepreneurship is a team sport”. L’emprenedoria és un esport d’equip. Les persones són clau. El Barcelona Tech City hauria de servir d’exemple per repensar moltes polítiques públiques de promoció de la innovació i l’emprenedoria. Apostar per l’autenticitat és posar les condicions de l’èxit. L’autenticitat és el contrari del fum.

"Copiar les idees és fàcil. Trobar les persones per a fer les idees possibles és difícil"

Necessitem més iniciatives com el Barcelona Tech City. No sobre el mateix àmbit necessàriament. Però sí amb el seu esperit. I esperar que donin resultats. Posem-hi perspectiva. Clayton Christensen sempre diu que les innovacions que canvien el joc no es fan en quinze dies. Esperem que més startups del Pier01 esdevinguin veritables scale ups i que impactin en el PIB. Necessitem èxits (vendes de la companyia) de moltes d’aquestes startups. Esperem que algunes de les operacions de Venture Building animin a d’altres en aquest camí i que Barcelona es consolidi com una referència de Venture Capital al sud d’Europa. Esperem que els resultats de l’emprenedoria corporativa esdevinguin diferencials per a les empreses que promouen aquesta forma d’innovar a les empreses. Necessitem que Barcelona Tech City sigui un veritable multiplicador. Tot indica que ho serà. Els ecosistemes d’innovació tenen un KPI definitiu: quina és la seva aportació a la riquesa i l’ocupació que són capaços de crear en el mitjà i llarg termini. La resta, perdonin-me, és una mica de “poesia en movimiento” ben intencionada.