De vegades sembla que la gestió empresarial va per febrades. Ara la febrada són les startups. No hi ha inversor una mica tocat i posat que no pensi en startups. No hi ha empresa amb un model d'innovació una mica madur que no incorpori una lògica de relació amb startups. No hi ha un ajuntament una mica gran que no posi una acceleradora d'startups. No hi ha polítiques públiques de desenvolupament econòmic que no pensin en les startups. Moltes universitats han incorporat la retòrica emprenedora i fan màsters i assignatures sobre startups. En qualsevol cas, hi ha consens que les startups són part de la solució. Les startups no són totes les noves empreses: Si es calculen les empreses emergents innovadores o de base tecnològica, el 2021 es considerava que a Espanya hi havia unes 23.000 startups. Aquest sempre és un número esmunyedís; quan una startup deixa de ser considerada empresa emergent i passa a ser considerada empresa consolidada és sempre un territori difús.
Barcelona ha estat una de les ciutats europees que ha esdevingut un hub de referència de l'emprenedoria. Les iniciatives tipus 4YFN o el Pier 01 de Barcerlona Tech són fites importants, però també la tasca sostinguda de fa molts anys de Barcelona Activa. Ara l'Ajuntament a més crea un fons de suport a altres fonts d'emprenedoria. El Consorci de la Zona Franca anuncia també noves iniciatives. Sectors com el de biosalut i el digital, ja reuneixen anualment un volum d'inversió respectable i que no para de créixer. Barcelona no és Silicon Valley, no és Boston, però és una ciutat de gran atractiu emprenedor. Madrid ha avançat ja a Barcelona en alguns indicadors respecte de les empreses emergents, poca broma, i Màlaga i València tenen projectes ben destacables. Biscaia i Guipúscoa tenen un règim fiscal molt interessant pels inversors en startups i els mateixos emprenedors. Les coses es mouen ràpid entorn de l'emprenedoria.
Comencem a tenir startups guanyadores en l'àmbit internacional: els famosos unicorns, com Glovo, Idealista, eDreams Odigeo o Wallbox entre altres. Estem lluny de ciutats com San Francisco o Boston, amb més de 1000 empreses de Venture Capital, però cada dia hi ha més diners i més professionals al voltant de la inversió en startups. En aquest panorama positiu, al que no cal posar aigua al vi, hi ha, però, dues preguntes que no són menors.
Barcelona ha estat una de les ciutats europees que ha esdevingut un hub de referència de l'emprenedoria. Comencem a tenir startups guanyadores en l'àmbit internacional, els famosos unicorns, com Glovo, Idealista, eDreams Odigeo o Wallbox
La primera, tants diners esperant fer créixer startups troben suficients emprenedors per a invertir? Estem davant d'una bombolla? Probablement no. És a dir, no encara. No és tan fàcil trobar startups interessants, especialment per a les empreses consolidades, pels fons de capital risc especialitzats és una altra cosa. La meva experiència és que moltes empreses queden desenganyades en entrar en relació amb una startup, i viceversa. Segurament, encara n'estem aprenent. Però el fet és que una empresa consolidada inverteixi en startups no resulta gens fàcil. Tanmateix la relació entre una empresa i una emergent va molt més enllà de la inversió. Models com el Client Venture, els acords sobre tecnologia, sobre talent, o sobre capacitats de management són vies molt interessants. El que vaig aprendre al Silicon Valley fa uns anys és que invertir en una startup no és invertir en idees, és invertir en persones que impulsen una nova idea d'empresa que està buscant un model de negoci.
La segona, les startups estan sent el motor econòmic del país? La resposta és clara, no ho són. Però al mateix temps afirmarem amb rotunditat que sense startups veuríem compromès el nostre futur. Passa ara, i ha passat sempre. Necessitem moltes més scale ups entre les startups que tenim. Les societats que no tenen pulsió emprenedora, entren en decadència. Europa va endarrerida en emprenedoria, però comença a tenir coses interessants, i a més el model europeu no ha de ser mimètic a d'altres. En qualsevol cas, estem en fase de maduració. Tenim exemples espectaculars com el projecte Wayra de Telefónica, que és un projecte per aplaudir. Però no sabem quina part dels ingressos i beneficis de Telefónica vénen de la inversió, de la relació, de l'aprenentatge respecte de les empreses incubades a Wayra. Hi ha més soroll que virolles? Crec que una part de la febrada en startups passarà. Però el que no hauria de passar mai és perdre la inversió en projectes emprenedors i innovadors, siguin startups, siguin pimes, siguin empreses grans consolidades. Els emprenedors, en tots els seus formats, són aquells que prenen la responsabilitat del futur a les seves mans d'una forma radical.
Al món de les startups no hi ha més ni menys "papanates" que a la resta de l'economia, però fer un esforç per destriar el gra de la palla en aquest món ajudaria molt
Al món de les startups no hi ha més ni menys papanates que a la resta de l'economia, però fer un esforç per destriar el grà de la palla en aquest món ajudaria molt. No és fàcil, de vegades l'aparença de diferència entre un nou Bezos i una proposta ocurrent és una línia molt fina. Potser no tenim prou startups que creixin el que necessitem. Segur que hi ha moltes iniciatives que, quan parlen de les startups, hi ha més bromera que consistència. Segur que alguns emprenedors adopten un cert esnobisme importat. Segur que hi ha moltes startups que pensen més en subvencions que en clients, igual que fan algunes grans empreses massa enganxades al BOE. Però, si sabem posar les coses al seu lloc, ens adonarem que les startups sovint són la franja empresarial més tangencial al futur per una cosa molt senzilla: les emergents posen les oportunitats per davant de les capacitats, cosa que a les empreses consolidades no els resulta gens fàcil de fer.
Fa un temps que ja parlem del que ha suposat la innovation comedy dintre el món de la gestió de la innovació, i segur que també parlarem d'una mena d'entrepreneurship teather al voltant de les startups. Quan arriba la febrada, hi ha de tot, ja ho sabem. Però amb les correccions de sentit comú que cal fer, tant la innovació com les startups continuaran sent un element fonamental per definir el nostre futur. I haurem après on hi ha autenticitat i compromís, i on hi ha només esnobisme i on hi ha autenticitat. En el món de les startups també regeix la regla que diu que on no hi ha autenticitat, emergeix la mediocritat.
No sé si hi haurà tantes startups per a tants inversors i empreses que s'hi volen relacionar, però cada dia tindrem més criteri per reconèixer els inversors i les startups que fan la catxa, d'aquells i d'aquelles que estan realment orientades a crear valor a través de l'única missió que té una empresa: crear clients (Drucker dixit).