Xerrar i escriure

Una vegada, una persona que m'estimava molt, em va dir que només sabia xerrar i escriure que aquesta era la meva única virtut i que amb això feia pensar a la gent que era llesta, que tenia alguna cosa a dir. Durant un temps em feia molt mal, aquesta frase, perquè sabia que sota el to burlesc hi havia una voluntat de fer-me sentir petita, de menysvalorar el que feia. A vegades, estimar algú que et fa sentir vulnerable costa molt, i s'amaga entre bromes el que en realitat vols dir, però et negues a acceptar. El cas és que, com a dona més aviat sensible, li recriminava, després dels sopars, que no m'ho digués, perquè em feia sentir que m'ho inventava tot i que vivia del cuentu. Ell em responia ofès que era només una broma, i que si volia triomfar a la vida no havia de tenir la pell tan fina. El cas és que sempre m'havia fet molta vergonya acceptar aquesta descripció, però fa uns mesos que l'he abraçat d'una altra manera. Com dirien els meus amics comunicadors, l'he reconceptualitzat. I ja sé que aquesta no és manera de guanyar una lluita social, però per una superació personal, de moment, m'ha anat prou bé.

El cas és que xerrar i escriure son dues de les coses que faig millor. En aquestes patètiques entrevistes on se'ns demana quines son les nostres qualitats més destacables, crec que respondria aquestes dues. Xerrar i escriure, dues coses tan essencials però, en realitat, tan boniques. Fer servir les paraules, articular-les, a partir de sons i de grafies. Sí, crec que xerrar i escriure ho faig bé, i si això és tot el que sé fer, crec que tampoc està tan malament.

La idea de reconvertir una cosa que t’ha fet mal és, d’alguna manera, trencar la contradicció que suposa a la teva vida. Alliberar-te del malestar i la pressió que t’havia portat aquella frase i veure-la d’una altra manera. Com ja he dit, això no es pot fer en totes les situacions i circumstàncies, però sí que és aplicable per a casos particulars com el que ens ocupa. Les idees doloroses ens retrunyen al cap i ens sabotegen en els pitjors moments. Convertir-les fa que, si bé poden reaparèixer, ja no tinguin aquest poder sobre nosaltres. Alhora, la superació comporta un cert orgull, una manera de reafirmar la valentia que vas tenir en un moment de debilitat per aixecar-te, espolsar-te i seguir. I és que en aquesta superació també hi ha una mica d’esperança per la propera cosa que et pugui fer debilitar en el futur. Si abans ho vaig fer, potser avui també puc fer-ho.

La idea de reconvertir una cosa que t’ha fet mal és, d’alguna manera, trencar la contradicció que suposa a la teva vida

No m'agrada l'autoajuda, ni tampoc les frases motivacionals plenes d'energia alegre que et vomiten a sobre un arc de Sant Martí per tapar els problemes que t'ocupen. La vida és plena de moments feliços i moments tristos, de moments emocionants i moment avorrits. No donar la importància necessària als negatius pot resultar en un desequilibri que, en última instància, ens generi encara més dolor. Penso, sense ser psicòloga ni pretenent ser-ho, que hem de donar importància a tot allò que ens passa, i donar-li un valor al nostre gran relat sigui per la seva bondat, aprenentatge o superació. En lloc de tapar-ho, superar-ho de pressa o no donar-li l’espai necessari, penso que cal posar-nos davant del fet i preguntar-nos: "i ara, què faig amb això?".