La Xina ja és un país rival

La darrera trobada dels països del G-7, durant aquest mes de maig a Hiroshima, ha suposat un notable gir en les seves relacions amb la Xina. Els Estats Units, Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia, Canadà, Japó i la UE han definit a la Xina, no només com un competidor comercial, sinó com un rival. Han desplegat un nou concepte estratègic, “l’eliminació de riscos”, i han acordat reduir la dependència econòmica i tecnològica de Pequín. Malgrat aquesta declaració, entre la UE i els Estats Units hi ha una visió molt diferent de com han de ser les relacions amb la Xina.

Els Estats Units la veuen com un rival directe, un potent competidor en el camp econòmic i tecnològic i una amenaça militar que intenta canviar l’Ordre Mundial actual, que ara domina els Estats Units. Per la qual cosa cal frenar-li l’economia i la innovació tecnològica. En canvi, des d’Europa, reconeixent que la Xina és un competidor i en certs aspectes un rival del qual la UE s’ha de protegir, es veu com un gran mercat on exportar i un gran proveïdor de productes de consum i tecnològics, tot i que caldrà evitar una excessiva dependència, especialment de subministraments estratègics bàsics i en les inversions que la Xina vol fer en empreses europees. 

I és que per alguns països, especialment per Alemanya i França, les relacions econòmiques i empresarials amb la Xina són de gran importància; és la segona economia mundial i un gran mercat per les empreses europees. En molts camps té una avançada capacitat tecnològica i és una important font d’aprovisionament de productes de consum i tecnològics. Fins a la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, la globalització no deixava d’expandir-se per tot el món, sempre cercant països i empreses de costos més baixos. La guerra d’Ucraïna ho ha canviat tot. Ha demostrat que molt més rellevant que els costos baixos és garantir la seguretat i el subministrament dels productes essencials i evitar tenir una dependència excessiva d’altres països. Un cas d’escàndol és l’altíssima dependència de Rússia que tenien alguns països europeus per aprovisionar-se de gas i petroli.

La UE ha de tenir clar que, tot i tenir molts interessos comuns amb els Estats Units, no sempre són coincidents

Tot d’un cop, països com Alemanya es van quedar sense proveïdor d’un element tan vital pel funcionament d’un país com és l’energia. La greu crisi generada ha fet veure la urgència de revisar les cadenes de subministraments, tenir capacitat de producció pròpia de productes estratègics i de diversificar les fonts de subministrament, el que obligarà també a la UE a reindustrialitzar els sectors estratègics i a buscar nous mercats i fonts de subministrament.

La nova realitat mundial ha fet aflorar debilitats que la UE tenia amagades. Entre elles, la manca d’unitat política en el Projecte Comú Europeu, la dependència econòmica i tecnològica de la Xina i dels Estats Units i la incapacitat de tenir una política pròpia de defensa. La UE ha de tenir clar que, tot i tenir molts interessos comuns amb els Estats Units, no sempre són coincidents. La UE ha de defensar la seva sobirania política, econòmica, tecnològica i de seguretat, definir les seves pròpies polítiques i així poder servir millor els interessos dels seus ciutadans.