Progrés i ètica: Del plàstic a la I.A

Fa uns dies vaig conèixer que la cadena Bon Preu havia pres la iniciativa de reduir, de forma molt significativa, l’ús de plàstic, substituint-lo per paper o materials reciclables. Un conjunt de mesures que els hi va permetre disminuir el consum de plàstic en 38 tones a l’any passat. Una xifra que, de ben segur, pot créixer molt significativament aquest 2019.  

"Reduir primer i eliminar després l’ús de plàstic esdevé imprescindible, atès que el plàstic ja usat és un dels primers problemes que té la humanitat i causa cada any  la mort de més d'un milió d'aus marines i uns 100.000 mamífers i tortugues"

Reduir primer i eliminar després l’ús de plàstic esdevé imprescindible, atès que el plàstic ja usat és un dels primers problemes que té la humanitat i causa enormes danys al medi ambient. La seva presència en els oceans és notòria i és causa cada any de la mort, segons diversos estudis, de més d'un milió d'aus marines i uns 100.000 mamífers i tortugues. Sense oblidar que els microplàstics s'han fet ja presents a la cadena tròfica.

Certament, des de fa dècades els plàstics formen part de la nostra vida. S'han convertit en un material usat en moltíssimes aplicacions aportant enormes beneficis. Ara bé, el problema sorgeix en finalitzar la seva "vida útil" i especialment amb el plàstic d'embalar i envasar. Si es considera el cicle de vida sencer del plàstic, es comprova que els beneficis aportats s’esvaeixen i els danys ocasionats, al planeta i als seus habitants, són molt superiors. És en aquest context en què s’enquadra la directiva de la Comissió Europea que va fixar en una mitjana de 90 bosses de plàstic per persona a l’any i 40 per al 2025. Una xifra molt distant a les 120 bosses per persona a l’any que s’utilitzen a l’Estat Espanyol. Ara bé, essent imprescindible eliminar les bosses de plàstic, no és suficient. Cal també fer-ho amb els alvèols, les safates i els envasos  de plàstic. És en aquests aspecte en què cal enquadrar la decisió de Bon Preu i que caldria que fos seguida per totes les empreses que utilitzen intensivament plàstics, en especial d'un sol ús.  Disminuir l’ús de plàstic és un deure indefugible i que ha esdevingut un problema d’alt risc, per no anticipar-nos a les problemàtiques associades a tots els avenços tècnics i científics al ser usat massivament.

Pensar en la necessitat de corregir els problemes associades als residus plàstics, -quelcom estretament lligat a la producció en cadena, a la globalització  i el consum massiu-, em portà a pensar en allò que caracteritza l’economia del coneixement i la societat 4.0. Em refereixo a la intel·ligència Artificial i la robòtica. No hi ha dubtes que els problemes associats al plàstic podien haver-se evitat si a priori haguessin estat considerats, el mateix pot passar-nos amb l’ús intensiu de la I.A. que té com a objectiu primari fer que les màquines efectuïn processos cognitius prenent decisions millor que els humans. Un objectiu que presenta evidents desafiaments ètics. Ara bé, si hem après dels errors, som a temps d’evitar els riscos, és a dir esdevé imprescindible impulsar la seva implantació, però cal fer-ho de forma que sigui en benefici de tota la humanitat, no sols d’uns pocs, i, a la vegada, permeti solucionar problemàtiques que avui semblen impossibles per a les limitacions pròpies dels humans.

La intel·ligència artificial està integrada en el nostre dia a dia, sovint ho fa sense que ens n'adonem. Estem envoltats d’elements que utilitzen la intel·ligència artificial, des de les aplicacions del telèfon mòbil, al correu electrònic, els traductors de veu i text, i els buscadors com Google. Els elements dotats d'intel·ligència artificial ens coneixen més que nosaltres mateixos, i amb la seva ajuda ens condicionen i gairebé decideixen sovint per nosaltres. Pocs dubten que la intel·ligència artificial requereix de codis ètics quant al disseny, producció i ús d’elements que la incorporen. Desenvolupar i aplicar codis ètics esdevé requerit per assegurar que, la seva intensiva presencia no esdevingui un problema per la llibertat dels humans, i evitar que la IA prengui decisions errònies que puguin esdevenir letals.

 "Els elements dotats d'intel·ligència artificial ens coneixen més que nosaltres mateixos, i amb la seva ajuda ens condicionen i gairebé decideixen sovint per nosaltres"

En la línia d'anticipar-nos, sense frenar el progrés ni adoptar actituds properes al ludisme, cal potenciar i esperonar les iniciatives del Parlament Europeu quant a principis del que es pot denominar Roboètica o moralitat artificial que fan referència a protegir la dignitat humana, la privacitat i la llibertat davant dels robots o els ens immaterials dotats d'intel·ligència. A la vegada caldrà tenir especial cura en evitar l’escletxa robòtica i, també, en tots aquells aspectes associades al transhumanisme i la recerca de millorar l’habilitat cognitiva.

No hi cap dubte que un canvi profund i impredictible està trucant a la porta. Un canvi que afectarà, en major o menor escala, a totes les societats. La intel·ligència artificial portarà beneficis a la societat i a les activitats econòmiques però està acompanyada de riscos nous. Per possibilitar que permeti millorar la vida de tots, cal combinar simbiòticament progrés i ètica. Esdevé, doncs, imprescindible exigir transparència per verificar amb criteris ètics la recerca i el desenvolupament de la IA. Una tasca en la que els investigadors i els dissenyadors tenen una responsabilitat enorme, ja que el seu treball ha d’estar regit pel rigor, l'humanisme i la traçabilitat, tot identificant els riscos per prevenir-los i evitar-los anticipadament.