“Sempre he sigut una persona a qui li agradava sortir-se del que era comú. De petit ja recaptava fons per a beques per gent amb dificultats, crec que sempre he nascut sent proactiu”. Així és com el cofundador de Glovo, Oscar Pierre, explica que amb només 22 anys creés la que avui és una de les companyies més importants en el sector delivery. I amb un domini que creix per moments, perquè tot just acaba de tancar una nova ronda de finançament de 30 milions d'euros que permetrà a la companyia consolidar el seu posicionament al mercat, una operació que, a més a més, suposa l'entrada de dos dels fons dels fons de capital més destacats a escala internacional: Rakuten Capital i Cathay Innovation.
Tot aquest ímpetu i esperit emprenedor li ve de família, d’aquí que des que va adquirir aquest rol tingués clar que la seva vida seria igual que la del seu pare: “Tenir la teva empresa i flexibilitat, però també treballar fins tard i empassar-te les coses dolentes tot sol. Jo sabia que tindria la meva empresa, o més d’una”. I entre les coses dolentes s’hi troba la pèrdua de socis, una situació que l’inversor Carlos Blanco recorda i que no dubta a treure en la seva conversa amb Pierre en una sessió First Tuesday. “Vam començar al fifty-fifty i jo sabia que volia dedicar-me a full time, però ella no. Per sort, tot va ser just al principi, quan Glovo només era un power point i va servir per aprendre”, reconeix el CEO de la startup.
Una versió millorada de Glovo
Ara mateix la startup es troba en una mena de versió 2.0. Una segona etapa on han deixat enrere la pèrdua de diners per passar a tenir beneficis i créixer exponencialment. “De setembre a setembre, en un any, hem multiplicat per 30 el negoci”, concreta, “el model actual ens permet cobrar una comissió per cada venda i hem aconseguit que la meitat de les ciutats a Espanya siguin rendibles a escales d’ebitda”.
“He passat de ser un Pep Guardiola a un Vicente del Bosque”
La companyia ja té 130 treballadors i set mànagers, no tenen només a Pierre i Sacha Michaud sota el rol de coCEO i dirigir-ho tot. Ara el primer és el CEO i, el segon, una mena d’advisor. “He passat de ser un Pep Guardiola a un Vicente del Bosque”, tradueix Pierre de manera més planera, i afegeix que passar de tenir un equip júnior com als inicis a comptar amb una plantilla amb “set cracs” ha fet que pugui cedir-los la presa de decisions. “Saben jugar bé i tinc clar que són especialistes en els seus departaments”, remarca.
Però a més d’aquestes ments pensants, Glovo ha tingut el suport de David Tomás, Rubén Ferreiro i Carlos Blanco com a inversors inicials en una ronda de finançament que aquest últim considera “massa barata”. Van ser 140.000 euros, una xifra que el CEO en el seu moment ja veia desorbitada, però que avui dia, amb més experiència, sap que podria haver sigut més elevada.
Potser per això el tancament de la nova ronda ha trigat més de l'esperat. “En els darrers nou mesos he visitat 117 fons i hem acumulat centenars de ‘no’”, es lamenta. “Això vol dir que en el mercat hi ha molt pessimisme o que el fundador ven molt malament”, afegeix per posar-hi un toc d’humor, el qual Blanco acompanya afirmant que ha superat el rècord de 102 ‘no’ que Jesús Encinar va acumular amb Idealista. Una dura cursa cap a l'obtenció de finançament que, amb la notícia de la inversió de Rakuten Capital i Cathay Innovation, ha acabat emportant-se el premi gros.
Apuntar cap al millor mercat
L’obsessió principal de Glovo és la rendibilitat. Pierre recorda que són moltes les startups del sector que han caigut a causa de la pèrdua de diners en les comandes, d’aquí que la seva prioritat sigui “deixar de dependre dels inversors i que el finançament extra es dediqui a l’expansió”.
“On millor funcionem és on més desigualtat entre classes hi ha"
El servei de delivery de la startup no se sostindria en països del nord, segons Pierre, perquè no tindrien el marge de benefici necessari. “On millor funcionem és on més desigualtat entre classes hi ha, on trobes missatges barats i una classe mitjana disposada a pagar pel servei. Això a Alemanya o Noruega no ho tens”, comenta. “Serien, doncs, Portugal i el Marroc un lloc on anar?”, proposa Blanco, a qui el CEO de Glovo respon que Portugal sí, alhora que se li escapa que l’Àsia podria ser una altra bona opció.
El següent pas per ampliar el negoci serà aconseguir que la comissió que paguen les botigues serveixin per cobrir les operacions i que el client estigui absent de pagament. Una estratègia que podria fer arribar el delivery a més classes i “canviar la manera com la gent adquireix productes locals”.
Carlos Blanco i Oscar Pierre durant la jornada | Àngel Bravo
Ampliar segments és una idea que ja estan aplicant. “Però i què passa amb el menjar?”, pregunta encuriosit el creador de Conector, “quin pes té per a vosaltres aquest repartiment?”. Sense voler dir una xifra exacta, Pierre respon que menys de dos terços. “I volem que baixi”, assenyala. Per això inauguraran el nou curs escolar amb el llançament d’un nou projecte del qual no dóna detalls.
Un altre glover damunt la bicicleta
Si una cosa sap Blanco dels inicis de la persona a qui va ajudar a liderar Glovo és que agafar la bicicleta i fer de repartidor era una cosa que sempre feia. “Era una molt bona manera de sortir al carrer, conèixer el client i saber què necessita el glover. Una cosa que no tothom fa”, esmenta com a lloança.
I tres anys després, Pierre reconeix que ho continua fent: “Els dilluns després d’un diumenge de repartir, vaig a Producte i faig canvis. Sempre hi ha coses a millorar i és una experiència que tothom ha de passar”. Això explica que una de les seves mesures sigui que un cop al mes tots els treballadors ocupin durant tres hores algun lloc en el servei d’atenció al client.