A prop de la costa oest de Mèxic hi ha una illa francesa de nom Clipperton. L'he trobat de casualitat, bocabadada mirant una bola del món que tinc per llum d'escriptori aquestes nits de mare teletreballadora de dia i periodista de nit. A la Viquipèdia diu que aquesta illa rep des del maig fins a l'octubre "un bany de sol ardent que poc minva la resta de l'any". I jo, que encara no he rebut la crema protectora que vaig comprar online i que esperava des d'abans d'aquest aïllament, he pensat que hi vull viatjar. Que seria un somni xafar la seua sorra amb els peus mullats. El turisme canviarà, avisen els (agosarats) profetes d'aquest temps fugaç.
El que està clar és que les reserves no fetes ja no es poden recuperar. Però, què és un mes, dos, de la nostra vida? L'experta en economia feminista i des d'aquest 2020 Creu de Sant Jordi, Anna Mercadé, m'ha insistit sovint en les meues baixes d'embaràs que quatre mesos en la vida d'una persona no són res quan tenim tota la vida al davant. Sembla frívol pensar en aquesta idea i comparar-la amb la situació actual però em costa molt no veure paral·lelismes entre aquest aïllament i la maternitat, l'aturada obligada de les dones professionals, la quarantena. En l'article 'Teta, manyagues i confinaments' publicat a El Crític per Sonia Herrera –molt recomanable!- el passat (perquè ja és molt passat) 22 de març, l'autora evidencia que això de l'aïllament per a les mares és fàcil d'entendre quan han passat un puerperi vestides en pijama sense poder fer altra cosa que tenir cura del nadó. Serveix de consol quan estem en hores baixes, que sovint comencen a ser moltes ja.
Però, qui som nosaltres per dir què és molt o poc? què és suficient? No veure la teua família des del 13 de març és poc o molt? No cobrar 'un duro' en un mes és poc o molt? Qui ho quantifica? Fins a quan es pot dir prou?
El Ministeri de Treball parla, ja sense ambages, de dos tempos en aquest ball que estem ballant sense moure'ns, dues fases per a les mesures en els sectors econòmics més afectats. Una "excepcionalitat atenuada", que durarà fins a aquest estiu, i "normalitat atenuada", que es prolongarà fins a final d'any. Excepcionalitat atenuada? Normalitat atenuada? I Treball només parla d'activitat productiva... què serà de la normalitat de la vida en si? Sóc tota preguntes, en sóc conscient. 27 d'abril. Després, 9 de maig. Anem a pams.
Excepcionalitat atenuada? Normalitat atenuada? I Treball només parla d'activitat productiva... què serà de la normalitat de la vida en si?
Poc, o aquesta és la (meua) percepció, s'està parlant de la importància de posar la vida al centre de veritat una vegada superem que el turisme no serà el que és, que la sanitat pública era més valenta del que pensàvem i de què nosaltres serem altres. Altres perquè tinrem una batalla llarga que contar. La d'aquestes quatre parets.
Segurament a l'hoteler, al llogater d'apartaments, al restaurador... al sector serveis en general, un mes o dos ho són tot a la seua vida. Clients, diners, liquiditat, recursos per pagar el mes següent, per viure i sobreviure. Però un mes i dos també és poquet temps en la vida, si és llarga per sort la que ens queda per davant, i de tot ens podem refer. Volem pensar.
Les institucions estan desenvolupant plans per reactivar el turisme i ja hi ha cadenes de missatges que apel·len a la consciència col·lectiva per convidar-nos a consumir en el bar del poble, en estiuejar on sempre, en no creuar fronteres per gaudir de l'estiu o del que ens quede enguany per convertir-lo en estiu. A Catalunya, per exemple, el departament d'Empresa ha anunciat una línia d’ajuts a professionals i microempreses del sector (3,5 milions d'euros); la preparació d’un pla de contingència per adreçar-se als mercats emissors de proximitat (català, espanyol, francès...); i la creació d’un servei d’Intel·ligència Artificial per a una millor interpretació dels escenaris futurs, entre d’altres.
Catalunya prepara un pla de contingència per als mercats emissors de turistes i País Valencià destina ajudes a pimes i autònoms, entre altres mesures
Al País Valencià, Turisme Comunitat Valenciana destinarà 6,5 milions d'euros en ajudes directes al sector turístic per a autònoms, pimes i festivals de música que s'han vist afectats per la COVID- 19. Una de les mesures d'aquest departament que estan en marxa, per exemple, ha estat actualitzar i adequar el contingut de les pàgines web de les destinacions i de les xarxes socials per a donar informació veraç al ciutadà i als possibles turistes i s'està monitorant la xarxa per saber quan i com es parla del turisme valencià.
Per a què? Per a que només es puguen obrir les portes d'aquesta tanca en què estem cercats hi haja qui vinga a visitar-nos amb calma, amb convenciment i, sobretot, amb consciència social. Del ‘queda't a casa’ caldrà passar al ‘queda't a Espanya les pròximes vacances’, que diu l'IVIE en un dels seus (enlluernadors) informes sobre els efectes de la pandèmia.
Jo aniria molt gustosament a veure les aigües netes de l'illa de Clipperton, però també he entés que amb tots els viatges que no farem, aquest és el que menys em molesta.