Es pregunta l'IVIE per què els reptes de la conciliació en temps de la Covid-19 són encara més grans per a les dones. La resposta, en la seua nova anàlisi sobre els efectes de la pandèmia, COVID19: IvieExpress, que està analitzant realitats econòmiques vinculades a la crisi sanitària. En aquest cas analitza la conciliació, quan 4,5 milions de llars espanyoles gestionen el teletreball o el ja treball presencial amb menors de 14 anys que no poden anar a escola. La situació, apunta l'estudi, és especialment greu en els 1,88 milions de llars monoparentals, dels quals el 81% està format per dones amb fills.
En aquest article l'IVIE apunta que són les dones les que estan suportant molta més pressió perquè abans de la COVID-19 ja dedicaven 85 minuts diaris més a les tasques domèstiques i cura de familiars que els homes, segons analitza l'últim elaborat pels investigadors José Ramos i Alicia Gómez.
L'informe estableix que la dedicació a les activitats remunerades és més intensa entre els homes, amb una mitjana d'hores setmanals de 38,8, enfront de les 32,9 hores que destinen les dones. No obstant això, les dones treballadores empren 27 hores al treball no remunerat, principalment cuidant de persones i tasques domèstiques, mentre que els homes treballadors només 14, la qual cosa implica que en el còmput total d'hores de treball, les dones superen als homes, amb una duració global de jornada laboral i domèstica de 60 hores setmanals enfront de les 53 dels homes. La desigualtat és estructural, ja que les diferències es mantenen en tant entre treballadors i treballadores a temps complet com a parcial, en famílies amb i sense fills i en el cas de parelles que treballen i que no treballen.
Conclou l'IVIE que "les diferències per gènere en el temps dedicat al treball remunerat i a les activitats no remunerades impliquen que conciliar la vida laboral i personal és molt més exigent per a les dones, en comparació amb els seus companys. Tenint en compte aquests usos del temps previs a la pandèmia, es pot concloure que la pressió per a conciliar durant la COVID-19 és major per a les dones, que són les que suporten en major mesura l'atenció als escolars, ara confinats en les llars".
Biaix de gènere al teletreball
A més, afegeix l'estudi de l'Institut Valencià, el pes d'homes i dones és diferent per branques d'activitat i per ocupacions, i per aquesta raó el teletreball té també un biaix de gènere. El 25% de les dones es centra en sectors productius amb elevades possibilitats de teletreballar, com l'educació i el sector d'activitats sanitàries i serveis socials, que tenen una possibilitat de telefeina del 52% i 31%, respectivament; mentre que el 27% dels homes es concentra en sectors que tenen un menor potencial de teletreball, com la indústria manufacturera (15,5%) i la construcció (11%). És a dir, les dones tenen més pes en el teletreball durant el confinament, quan els menors a càrrec també estan a casa.
I alerta d'un problema: "La situació en la qual es troba actualment el sistema educatiu i les grans incògnites sobre les condicions en les quals es podrà reprendre l'activitat al setembre poden complicar encara més les necessitats de conciliació. La prolongació en el temps d'aquestes necessitats pot provocar conseqüències rellevants, tant a escala laboral, com a familiar i de salut de les dones", expliquen els autors de l'informe.
En opinió dels investigadors la gravetat de la situació pot constituir una oportunitat per a redistribuir les càrregues de treball domèstic entre homes i dones. A més, les empreses i l'Administració haurien de fomentar la racionalització dels horaris, la reducció de la jornada laboral, la concentració de dies hàbils o el repartiment del treball. No obstant això, en aquest punt, alerten del risc que representa que el treball a temps parcial es concentre en exclusiva sobre les dones.
D'altra banda, el document insisteix en la necessitat de potenciar l'economia de les cures professionals, que es troba menys desenvolupada que en altres països del nostre entorn, ja que només representa un 0,8% del PIB, la meitat que a Regne Unit o Alemanya i la tercera part que a Holanda, Bèlgica, Dinamarca o Suècia.
Finalment, els autors recorden que, mentre no es produïsca la represa de l'activitat del sistema educatiu, caldrà establir plans de contingència, desenvolupant l'economia de les cures, per a no deixar l'atenció de menors a cura d'avis, altres familiars o pares i mares teletreballadors, ni obligar les famílies a buscar amb els seus propis mitjans cuidadors d'emergència.