Potser tendim a pensar que el que marcarà realment el futur professional és la carrera universitària que es tria als 18 anys. No obstant això, el 17,9% dels menors de 25 anys no té un títol d'FP o Batxillerat a l'Estat espanyol, una xifra que el col·loca a la cua europea, on només presenten pitjors resultats Romania i Malta. El problema, per tant, ve d'abans. I si ens remuntem a l'etapa dels 0-6 anys? I si s'ha de canviar radicalment la forma d'ensenyament? I si la indústria evoluciona molt més ràpidament que els temaris? I si no estem preparant als xiquets i xiquetes per al món laboral del futur?
Aquestes són algunes de les preguntes, inquietuds i reptes que va abordar la trobada per a empreses 'El món que ve: el futur de l'educació' que organitza el Banc Sabadell i Startup València (fins fa poc, anomenada Associació Valenciana d'Startups) al Hub Empresa de València el passat 12 de febrer. El debat va estar moderat pel CEO d'Startup València, Nacho Mas, i va comptar amb la participació de Clara Torrijos, CEO de l'startup GoKoan per preparar oposicions; José Millet, vicerector d'Ocupació i Emprenedoria a la Universitat Politècnica de València (UPV); i Mariano Pontón, director i cofundador d'Imagine Montessori School.
Pontón (Montessori): "L'etapa infantil de 0-6 anys és la més important"
"Amb l'automatització estan desapareixent llocs de treball i al mateix temps estem preparant als estudiants per a tasques que potser ja no existiran quan terminen. Com hem de motivar a l'alumnat i als educadors davant això? Com hem d'abordar aquest repte?", va preguntar Mas per començar. Pontón, com a expert en educació en edats primerenques, va observar que és des dels principis de la vida quan s'han de treballar les "aptituds humanes", que veu "difícils de substituir", com sí que passa amb els continguts, que són "fàcilment absorbibles" i en un moment donat es pot accedir a ells. Es refereix a aptituds com l'empatia, la capacitat de resolució de conflictes, la capacitat de concentració, la innovació o la creació.
Pontón va instar a "començar com abans millor": "Pareix que l'etapa infantil no és rellevant, però és el més important si volem transformar la societat i el futur dels xiquets. A 6-12 anys generarem habilitats que els servirà per al futur, com començar a planificar-se una setmana, verificar que acompleixen els objectius, i si no, que identifiquen què ha passat; als 12-18 anys, els proporcionarem experiències inclús internacionals, de moviment, que els transformen i desperten l'esperit d'emprenedoria; aprenem molt més per experiències que si ens ho conten, cada cop més avancem cap a eixe model. Així, als 18 anys, s'incorporen a la universitat amb totes les habilitats".
Trobada ‘El món que ve: el futur de l’educació’ a València | RA
Torrijos, psicòloga de professió, va explicar que quan vol aprendre una cosa concreta, acostuma a fer un "MOOC de deu hores i és suficient". "Es tracta d'anar agafant coneixements i aprenent segons és necessari. Mai pararem d'estudiar, perquè les habilitats que requerirà la teua feina seran diferents en cinc anys. Això no canviarà mai", va afirmar. En aquesta línia, Millet, de la UPV, va concretar que l'essencial serà "la capacitat de saber trobar el que necessites i saber aplicar-ho, saber interpretar-lo al teu camp". Tot això és molt bonic, però al públic va inquietar-li la dicotomia entre focalitzar l'ensenyament en reforçar les aptituds perquè -com aquell qui diu- hui tot ho podem trobar al Google o estudiar coneixements de manual, a la manera antiga. Així ho va transmetre un dels assistents: "És important formar en competències transversals, però porten la motxilla de coneixements adequats? Posaré un exemple molt visual: us imagineu anar a la consulta del metge, molt empàtic, però que a l'hora de determinar què tens es pose a buscar-lo a la Wikipedia?". Millet va respondre que "la clau està en l'equilibri", i en tot cas, va matisar que es reflexiona molt sobre aquestes qüestions a espais de debat com el Hub Empresa però després, a les aules, "no s'aplica tant". "Això ja passava abans. Jo sóc d'un poble xicotet i el nostre metge sempre sabia de tot. Et deia alguna cosa i tu te la creies. El bon metge, com en la resta de professions, és qui està constantment estudiant què canvia al seu camp", va afegir el vicerector. Un apunt de Pontón: "Val a dir que parlem d'una pedagogia que canvia l'enfocament i que complementa. No llevem res de continguts, que a més, estan marcats per llei. Ja veurem si en un futur baixa la base de continguts".
Titulacions generalistes o especialitzades?
Ja a la universitat, Millet ha destacat que el debat obert és si s'ha d'apostar per titulacions generalistes o especialitzades: "Si saps de tot, però res en profunditat, a la feina necessites un període d'especialització; l'especialista no el necessita, però potser s'ha especialitzat en una matèria que ja no aporta valor o s'ha desfasat i tindrà molts més problemes per reciclar-se". La solució, difícil, és per al vicerector "el mestissatge". "Hi ha alumnes que sempre treien un 9 o un 10 perquè se'ls donava molt bé fer exàmens, però al món real, s'enfondrava. Altres, amb pitjors notes, havien sigut delegats i s'havien involucrat en activitats complementàries, i després es mouen millor al món laboral", va observar.
Amb un índex de fracàs escolar del 17,9%, alt abandonament de les carreres universitàries i baix percentatge en titulats, als empresaris els preocupa la dificultat de trobar perfils tècnics al País Valencià. "El que més es prima és l'autoaprenentatge, és el que busquen les startups. A més de la captació i la retenció, que els bons es queden, i els que s'han anat, que tornen. Inclús portar gent de fora perquè ací falten perfils tècnics", va assegurar Nacho Mas. Per la seua banda, Millet afirma que els "preocupa" el fracàs perquè molts abandonen la universitat "als dos o tres mesos", cosa que veu relacionada amb la manca de "resiliència" i pega un toc d'atenció als docents: "Els temps han canviat, no hem de seguir utilitzant les formes d'abans. Hem d'intentar ajudar-les per a què continuen".
El fracàs escolar i la responsabilitat del sistema educatiu
De qui és la culpa del fracàs escolar? Torrijos va posar el dit a la nafra: "No és un problema de l'alumne, sinó del sistema educatiu". "Ens hem de preguntar primer què és el fracàs escolar. Tinc un company doctorat en Programació que és un crack i va repetir dos cursos. Em fa la sensació que el mesurament pel qual es decideix què és fracàs escolar i què no ho és està un poc desajustat en l'actualitat", va apuntar, i va afegir una altra anècdota personal: "El meu fill toca la bateria com els àngels però no li anava molt bé a l'escola. Ara l'ensenyen matemàtiques a través de la música i ha canviat tot totalment". Com a professional de la psicologia, Torrijos va denunciar també un "abús de falsos diagnòstics de dificultat en l'aprenentatge als col·legis quan els professionals no tenen tot el coneixement sobre els xiquets", una "etiqueta" que creu que si es posa ja als "quatre anys", "l'encamines cap al fracàs escolar".
Per això serà determinant el paper del docent en el futur i tindrà responsabilitats que, segons Torrijos, "un robot mai podrà aconseguir", com és "la capacitat d'inspirar o incentivar" a l'alumnat i ensenyar a "aprendre a aprendre". La CEO de GoKoan és optimista i diu que, sent de la generació de l'aula on tots estaven en fila i els aprenents eren passius davant la classe magistral, ara "desitjaria tornar al cole": "Els meus fills han aprés a cuinar menjar xinés, a fer té, saben què és el coronavirus... l'ensenyament ha canviat una barbaritat. Crec que on més costa és a la universitat, segurament més per comoditat de l'alumne, que prefereix un test a final de curs i no fer un costós projecte d'investigació". Millet ho va confirmar: "La primera pregunta que ens fan és si les diapositives estaran penjades en algun lloc. Miren i no escolten què es diu. Si al professor li diem que canvie la forma d'impartir la seua assignatura, li costarà, però als alumnes també. Hui la labor del docent ha de caminar cap a la figura del mentor".
El públic, ple d'empresaris, va queixar-se que "la indústria té una velocitat de mil per hora" mentre "l'educació avança molt lentament, va molt per darrere". "Ens estavellarem!", va etzibar un assistent. Davant això, Millet va aprofitar per a fer una crida als polítics i va assumir que els tempos de les empreses i de les aules són molt dispars. "L'educació necessita un pacte d'Estat, com s'ha fet a altres països. Les reformes necessiten un temps per veure els resultats. Els canvis a l'educació són lents", va resoldre.