El País Valencià ocupa la dècima posició en el rànquing del Mapa de talent a Espanya elaborat per la Fundació Cotec i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie). Concretament aconsegueix un índex de talent de 42,2 punts, per sota de la mitjana espanyola (48,6); només estan per sobre el País Basc (56,2), Catalunya (57,7), Navarra (59,1) i Madrid concentra quasi les tres quartes parts de l’Estat (73). Com s’atrau i reté el talent? Què poden fer les universitats, administracions públiques i empreses valencianes per millorar les xifres?
Això l’han debatut a la Fundació Universitat-Empresa ADEIT de la Universitat de València representants de quatre empreses rellevants al País Valencià: Sergio Soria, d’Ubesol; José Ridaura, d’Stadler; Leonor Saiz de Grupo Martínez i Victoria Chico, de Coca-Cola European Partners Iberia. No han sobrat paraules vagues i els temes han estat directes.
Soria (Ubesol): “Si pagues cacauets, tindràs mons. Apel·le a la valentia”
Una qüestió important -i a vegades, incòmoda- és atraure i retenir el talent amb un bon salari. Soria (Ubesol) ha estat molt incisiu: “Ens queixem de què no trobem els perfils que necessitem, però no és cert, sí que els trobem. El problema és que no s’ajusten al que nosaltres volem pagar”, i ha explicat que fa una setmana va parlar amb un bon candidat però li demanava a l’empresa “un 40% més” del que oferien.
“Si comparem salaris entre altres comunitats autònomes com Madrid o Catalunya i la valenciana, ací paguem menys, és una realitat”, ha subratllat, i ha afegit: “No podem apujar el salari un 40%, però podem ajustar-lo”. “Si pagues cacauets, tindràs mons. Apel·le a la valentia”, ha insistit.
Ridaura (Stadler): “Gestionar talents implica gestionar egos. No podem contractar més de dos o tres Messis”
Per la seua banda, Ridaura (Stadler) ha apuntat a un altre problema valencià, més vinculat a la forma de ser: “Als valencians no ens agrada moure’ns, eixir de València, som poc inclinats a la mobilitat. A més, no ens creiem que siguem capaços de fer les coses bé. Les empreses ens estem aprofitant d’això per pagar menys”.
Coincideix que “és molt complicat portar a gent de Madrid o Barcelona quan el preu del lloguer està tan a prop i els salaris són un 30-40% més baixos”; ara bé, admet que no veu “una raó per mantenir eixos nivells salarials a València”. En tot cas, ha apostat per invertir a fitxar ‘estrelles’, però d’una forma limitada: “Gestionar talents implica gestionar egos. No podem contractar més de dos o tres Messis per empresa o departament”.
Chico (Coca-Cola): “Les generacions són distintes”
No obstant això, Chico (Coca-Cola) veu potencialitat en la generació millennial: “Les generacions són distintes. Abans els treballadors et demanaven que els seus fills també entraren en l’empresa; ara, abans inclús que pel salari, et pregunten per plans de formació o per la seua participació en projectes”.
Saiz (Grupo Martínez): “Actualment no hi ha alineació entre el que necessita l’empresa i les aptituds per a les quals preparen els centres de formació”
Saiz (Grupo Martínez) ha fet una crida a millorar la col·laboració amb els plans formatius, tant d’FP com de la universitat: “Actualment no hi ha alineació entre el que necessita l’empresa i les aptituds per a les quals preparen els centres de formació. Volem treball en equip, flexibilitat, responsabilitat... ara demanem a recursos humans que posen el focus en les aptituds, més que en la formació que tenen”.
El ‘Mapa del talent’
El Mapa del talent a Espanya està fet a partir de 52 indicadors que s’agrupen en sis pilars fonamentals que condicionen el talent de cada regió: facilitar (entorn regulador, de mercat), atraure (apertura externa i interna), créixer (educació formal i no formal), retenir (sostenibilitat, estil de vida), capacitats (qualificacions de nivell mitjà, ocupabilitat) i vocacions tècniques i coneixement (impacte del talent, qualificacions superiors).
Índex de Talent. Rànquing global per CC.AA. 2017 (puntuació)
La comunitat que encapçala el rànquing, Madrid, ocupa el primer lloc en “atraure”, “créixer”, “capacitats tècniques” i “coneixement”. Navarra lidera en “retenir” i País Basc, en “facilitar”. Per tant, el talent es concentra sobretot en la capital espanyola i en el nord.
Catalunya, Illes Balears i País Valencià han de reforçar la “retenció”
Segons l’informe, Catalunya té “una posició molt destacada en tots els aspectes del talent”, tot i que “hauria de posar el focus en la retenció”. Per a aconseguir-ho, proposen fomentar la “seguretat ciutadana”, reduir la bretxa salarial, fomentar el lideratge de les dones i augmentar la població amb educació secundària.
Sobre el País Valencià, l’estudi veu “facilitats per al creixement del talent”, però amb “un poder de retenció limitat i un impacte moderat”. Per reforçar la seua posició, proposen reduir la bretxa entre remuneració i productivitat, afavorir l’accés de dones a lideratges i augmentar la despesa en protecció social i protecció mediambiental.
Per últim, les Illes Balears -que ocupen el lloc número 11- tenen un “posicionament poc favorable”, ja que només un dels sis pilars està de damunt de la mitjana espanyola, “atraure”: “Això evidencia que la regió és un pol que atrau talent, però sense incentius perquè continue desenvolupant-se en el seu territori”. Proposen millorar l’eficàcia de l’administració, més transparència al sector públic, promoure l’educació superior i més inversió en R+D+i.