La crisi de la COVID-19 ha evidenciat la mancança d'un sistema productiu fort a l'estat espanyol a conseqüència de la deslocalització de bona part de la indústria a tercers països atrets per la reducció dels costos. I, alhora, ha fet palesa la dependència de l'exterior. La relocalització de les empreses és un debat que estarà damunt la taula en els pròxims mesos i del que se'n parlarà molt. En aquest context, cal destacar que algunes companyies, contra vent i marea i per convicció, van decidir en el seu dia mantenir les seues plantes al territori on van néixer i hui estan ajudant a produir part del tan necessari material sanitari. Una d'elles és Marie Claire, a Vilafranca, a la comarca de l'Alt Maestrat de Castelló.
Marie Claire té una llarga història. La va fundar la família Aznar en 1907 com a empresa dedicada a la confecció i comercialització de calces, sector on s'ha convertit en tot un referent estatal. Els més veterans recordaran, sens dubte, la cançó de l'anunci televisiu dels setanta: "Marie Claire, Marie Claire, un panty para cada mujer". La diversificació arribà en 1975, quan va començar a fabricar mitjons; hui també fa pijames, roba esportiva, vestits i tota classe de roba interior per a dona, home i xiquets.
Després de desavinences internes, l'empresa familiar va passar a mans estrangeres fins que el quadre directiu -conformat per l'actual gerent, Alberto Planell, juntament amb Silvestre González i Vicente Tejedo- va assumir el 67% de les accions de la firma. Hui factura uns 30 milions d'euros anuals i dóna feina a 550 persones a la fàbrica de Vilafranca i al centre logístic de Borriol.
La crisi de 2008 i la dura competència de les marques de baix cost
El gerent, Alberto Planell, destaca que entre les grans fortaleses de Marie Claire figura "l'equilibri entre haver sabut desenvolupar un alt grau d'automatització i alt know how del producte per poder competir" i "oferir una qualitat i un servei pràcticament immediat que productors de tercers països no poden fer". Conta que el centre logístic de Borriol, que es va inaugurar en 2004, va ser una inversió en tecnologia i innovació: va ser el primer a utilitzar la visió artificial per a la preparació de comandes, basada en una tecnologia de càmeres amb la qual es fa la identificació del codi de barres per passar a la seua posterior classificació.
Façana de Marie Claire | Cedida
No obstant això, Planell admet que els ha perjudicat molt la concatenació de vicissituds que ha viscut el tèxtil en les últimes dècades: el boom de la competència de baix cost, la crisi financera de 2008 i ara, la del coronavirus. "L'obertura de les fronteres ens va tocar la fibra sensible, no podem competir contra altres països per molts motius: per les diferències de les matèries primeres, per les bonificacions que tenen a l'exportació països com Turquia o per les autoexigències que ens fem. Nosaltres, pràcticament un cop al mes, passem una auditoria de qualitat, social o de prevenció de riscos laborals. Hui queden molt poques empreses a l'estat espanyol de la nostra mida", exposa el gerent de Marie Claire. Tenen clar on està la seua diferenciació: en un producte R+D, "llançar productes innovadors i amb valor afegit" i "fugir del producte bàsic que ve de la Xina".
Davant la deslocalització, aposta ferma per ser "el motor de l'economia" de la comarca
Com déiem, enfront de les decisions que prengueren altres indústries de deslocalitzar, Marie Claire va ser ferma i va decidir mantenir les seues arrels, amb tots els seus inconvenients. Val a dir que Vilafranca, on es troba la seua fàbrica, és un xicotet poble de l'interior de Castelló de 2.200 habitants. És una zona muntanyosa "on les comunicacions no són realment extraordinàries", com apunta Planell.
Malgrat això, defensa el compromís per mantenir l'empresa "on es va fundar" perquè "és el motor de l'economia de la comarca": "Quan tot el món va decidir deslocalitzar als països asiàtics enmig del furor per la baixada dels costos de producció, nosaltres vam decidir, per una qüestió de responsabilitat social, mantenir la indústria a Vilafranca, on ocupa a unes 400 persones de la zona".
"Encara que hem sofert prou per això, des del nostre punt de vista va ser una decisió encertada", afirma, i llança una pulla a qui no ho va fer així: "Hui estem pagant les conseqüències de la desindustrialització que es va fer en el seu dia. Pràcticament va desaparéixer el teixit industrial a Espanya".
Capacitat per produir 25.000 mascaretes i 15.000 bates diàries
Ara veiem eixes conseqüències en les dificultats per produir de manera ràpida el material sanitari necessari per a la crisi de la COVID-19 i l'excessiva dependència dels enviaments de l'exterior. Precisament, Marie Claire és una de les empreses que estan fabricant-lo; assenyalen que tenen una capacitat de produir entre 20.000 i 25.000 mascaretes i entre 10.000 i 15.000 bates al dia.
Mascaretes fetes a Vilafranca | Cedida
Planell explica que inicialment la idea era col·laborar solidàriament "com ho estaven fent associacions de veïns i altres entitats": "No ens podíem quedar parats i intentàrem ajudar". Però no van trobar matèria primera, per la qual cosa van oferir a la Generalitat Valenciana les seues instal·lacions, maquinària i treballadors.
El gerent veu aquesta comanda com a una qüestió "puntual", encara que ha permés alleujar l'ERTO que havia plantejat l'empresa per la crisi del coronavirus. Afectava tota la plantilla, però la fabricació de material sanitari ha revifat la producció i salvarà a unes 150 treballadores, les quals tornaran a incorporar-se a la feina, gradualment, aquests dies.
Alberto Planell: "Esperem una baixada important del consum, però no sabem calibrar si serà del 15%, del 20% o major"
Si ha de comparar la crisi de 2008 amb l'actual, el gerent de Marie Claire té clar que la de la COVID-19 "és pitjor": "La crisi financera ens va afectar moltíssim. Va baixar el consum del nostre producte per l'entrada de moltes distribuïdores amb marques desconegudes de baix cost, vam perdre una part important del mercat. Vam haver de reduir la nostra estructura i adaptar-nos a un escenari on vam optar per la investigació i els nous productes".
Sobre la crisi actual, Planell comenta: "Ara no sabem que ens fornirà el futur. Existeix una sensibilitat i conscienciació cap al producte i la indústria de proximitat, però no sabem si es mantindrà quan passe el problema del coronavirus o si augmentarà l'atur, la gent perdrà poder adquisitiu i seguirà apostant per productes més barats fets a altres països. És un gran interrogant". No obstant això, es reafirma en la seua voluntat d'apostar per la proximitat, com figura a l'ADN de Marie Claire: "Per a nosaltres seguirà sent una prioritat mantenir l'ocupació en la comarca. És una zona amb un nivell de despoblament altíssim, i si desapareix la indústria, desapareix la vida".
Fer plans de futur, ara, és complicat. Marie Claire, "en un moment d'incertesa", depén de "quina serà la nostra reacció com a ciutadans". L'empresa estarà a l'aguait de com es comporten els seus compradors, els establiments: "El futur dependrà de l'estratègia de cadascun dels nostres clients". Dona per perduda la campanya d'estiu i lamenta que tot el que es tenia previst per a aquesta època "es quedarà als magatzems"; la incògnita és "com afrontaran els clients la campanya d'hivern": "Esperem una baixada important del consum, però no sabem calibrar si serà del 15%, del 20% o major".